Cercador
A tu, perfecció.
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
T'he buscat entre geranis creixent en mig de la primavera.
Entre la multitud.
Entre els petits grans de sorra cremant en una platja.
T'he buscat entre les lletres.
Entre els núvols i els estels.
Entre les flames que es dibuixen a la llar de foc.
T'he buscat entre racons amagats.
Entre gestos.
Entre mirades.
Algun cop, t'he acariciat.
Hem caminat juntes agafades ben fort de la mà.
Però m'he adonat que estava somiant.
I m'entossudeixo a seguir-te buscant.
Si, a tu, perfecció.
Encara tinc l'esperança de trobar-te algun dia.
Que no existeixes, dius?
Probablement.
Però per intentar trobar-te he perdut anys de la meva vida.
Què més té, seguir buscant?
Ja no em queda res del que tenia.
Per creure en tu. Per creure que podies existir.
Comentaris
-
Si has perdut massa[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
coses buscant-la, potser és moment de deixar de fer-ho. Que importa si existeix o no? L'important és el mal o bé que et pugui fer coneixer-la, arribar-hi, intentar-ho..
Existeixi o no, no crec que sigui pas sinònima de felicitat!
Mil petons! -
M | 24-03-2006
jo crec que pertanyo a aquesta part que encara hi creuen... no sé si realment pot existir completament però segur que en parts de nosaltres, de l'entorn... tot és com un trencaclosques, i quan un fragment n'és, potser un altre deixa de ser-ho...
la gràcia, de fet, resideix en aprendre a equilibrar-ho... -
QUi no la busca, la perfecció?[Ofensiu]Unicorn Gris | 23-03-2006 | Valoració: 10
La perfecció, tothom la busca (i qui no?), però precisament els qui més creuen trobar-la són els més patosos.
Deia Napoleó: "els inteligents busquen la saviesa; els tontos creuen haver-la trobat".
Felicitats per aquest relat. A veure si te'n trobo més teus de bons!
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50045 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]