A LA MORT DE L'AVI

Un relat de: Lluís Berenguer
Aquell dia no vaig plorar,
era tant el dolor, la pena,
que fins les llàgrimes restaven impotents
front aquella expressió mai viscuda,
haurien de romandre humides
fins el jorn d’un bellvenir record, espontani,
d’aquell humanal sembrat
on qualsevol podia compartir llavor
i recollir llur fruit... donat.
Tanta bondat, tanta saviesa,
inert en aquell calaix sota aquella creu,
no mereixia el plany del plor
sinó la joia de sentir al meu cor
el seu sement a resguard.

Comentaris

  • L'avi[Ofensiu]
    Prou bé | 21-07-2021

    Figura cabdal i si és per bé, un tresor. Dels millors poemes que he llegit per la mort d'algú. Tan explícit i tan discret. Utilització acurada i rica del llenguatge! M'ha emocionat suaument. Amb total cordialitat

  • una mort sempre trista[Ofensiu]
    ales de foc | 17-05-2013

    Sempre és dur perdre algú proper, però sobretot les nostres figures d'infància, els nostres referents. Plorar va bé, t'alliberes, tot i que saps que ja mai més podràs veure aquella persona. Sempre ens quedaran, però, els seus records per compartir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: