2169

Data en que es va trobar l'últim document escrit, que fa referència a la degradació que va patir l'espècie humana abans de colonitzar el satèl·lit Europa, ubicat al voltant del planeta Júpiter. Trobat durant el darrer aterratge que es va portar a terme per recuperar material, per tal de poder seguir el fil de la història dels últims temps viscuts a la terra, el nostre planeta originari.
Primer van ser les guerres, després la contaminació, el mal ús dels invents per tal d'enriquir-se tot fent veure que era pel nostre bé. La terra va anar perdent qualitat i els éssers vius que no es van extingir, sobrevivien tristament a la seva sort.
Diu així:
"...........Avui per sort meva he pogut tastar per primer cop les delícies d'aquest temps, vetades per la majoria i a les quals hi té accés un reduït grup de individus, com sempre els que van guanyar les últimes eleccions. Les quals no tenen cap mèrit, ja que es passen el poder sempre els mateixos, fent-nos creure que és votació popular. Com ha de ser popular? si la majoria ja no saben ni qui, ni què són.
Anava cap a la feina com sempre, amb la mascareta d'oxigen i el vestit aïllant, quan de sobte s'ha precipitat sobre meu un vehicle negre amb els vidres glaçats, com tots els que porten els que tenen poder. Per variar, s'ha aturat i un individu enfundat en un vestit aïllant de servidor-xofer, m'ha fet entrar dins el vehicle. Després d'uns minuts en què m'han fumigat, suposo que per desinfectar-me davant tan il·lustre personatge, m'han tret el vestit que ens oprimeix i un home com els que veiem a les pantalles d'imatges ha aparegut davant meu. Un rostre impenetrable, m'ha observat amb deteniment. Una tensió rígida s'anava apoderant de mi, el temps semblava que s'hagués aturat per tal d'augmentar el meu neguit. Finalment quan ja dubtava de si allò era veritat o tan sols un malson, l'home ha rigut amb ganes i m'ha tocat l'espatlla volent transmetre'm un aire conciliador. Una expressió afable i compassiva ha fet que jo anés agafant confiança.
-Com et dius? M'ha preguntat.
-Marc 123 X del circuit oest franja tercera. Oficial conductor subterraqui.
Observant-me amb certa reserva, com si no acabés de decidir-se a dir-me alguna cosa, m'ha preguntat si tenia fills. Dintre meu una por a pèrdua m'ha remogut de dalt a baix. He sentit a dir que els senyors de poder, els que no han passat les nostres penúries i mancances, els que respiren aire purificat i gaudeixen de benestar i capricis, tenen algun problema que els fa tornar estèrils de manera progressiva i es dediquen a confiscar-nos els nostres fills amb l'excusa de donar-los un futur millor. Després d'un moment de dubte, he contestat que si, que en tenia tres, dos nois i una noia. Pel meu cap han passat mil idees, entre elles, que potser seria millor pels meus fills no passar el mateix que l'Anna i jo havíem patit, i contant que no érem dels pitjors, ja que nosaltres tenim fills sans. No com els descendents dels habitants d'altres circuits més contaminats i amb menys recursos, que tenen descendents amb malalties físiques i genètiques sense cap mena d'esperança de curació.
Per sorpresa meva m'ha fet una proposta gens menyspreable. M'ha dit que si accedeixo a fer-me unes proves sanitàries i el resultat és bo, podré treure la meva família d'aquesta misèria de vida que ens ha tocat viure. Ja quasi no hi ha res que em faci riure, ni espero res del futur, però en aquest rostre somrient hi ha un no sé què, que m'ha donat esperances. Segur que em demanarà alguna cosa a canvi, però només d'imaginar-me els meus vivint bé, m'ha donat forces per accedir, no m'ha dit res del que volia de mi, però amb un impuls precipitat, m'he trobat dient que acceptava. No perdo res per intentar-ho he pensat.
El cotxe s'ha elevat i hem circulat per l'aire, mai havia provat aquest medi de transport i l'experiència ha sigut fantàstica. Sense quasi adonar-me'n hem arribat a destí, des de dins del cotxe he observat una atmosfera neta, massa neta segons he comprovat més tard. L'ambient, m'ha fet evocar les històries de l'avi, la vida de quan ell era petit, quan podien respirar a l'aire lliure, quan hi havien arbres i flors, quan uns animals ara ja extingits, els ocells cantaven i volaven.........
La veu de l'home del cotxe m'ha tret de l'ensonyament.
- Bé Marc ara ja no pots venir més lluny. Tu et quedes aquí, al centre d'investigació, on et faran tota una sèrie de proves per saber si ens seràs útil per al nostre propòsit.
Hem entrat dins un espai estrany per mi, com si travessés un globus transparent. Després de dir-me que no patís per la meva família, que serien avisats, m'han fet baixar del vehicle. Acostumat com estic a la gris monotonia diària, la nova i desconeguda experiència, m'ha semblat com viure un somni, l'adrenalina bullia dins meu, fent que tirés endavant amb una gran excitació, com si quelcom meravellós i inesperat estigués a punt de passar. Dues figures amorfes, han vingut a recollir-me, m'han portat dins un espai blanc on tot era del mateix color, m'era difícil distingir els aparells que hi havien, ja que semblava que fos buit, només percebia las diferents formes, quan es movien. M'han despullat i he pogut notar com manipulaven el meu cos, sense saber ben bé que em feien, he de confessa que a pesar de no sentir cap mena de dolor, ni cap soroll, ni cap olor, he començat a tenir por. El cor se m'ha accelerat, però a l'instant he notat com una mena de vapor embolcallant-me i els pensament negatius que començaven a trasbalsar-me i fer-me retrets pel meu procedir impetuós i gens assenyat, es calmaven i un benestar estrany, desconegut, s'anava apoderant de mi. No sé quanta estona he estat d'aquesta manera, he perdut la noció del temps. Només sé que com per art de màgia, m'he trobat dins una estança diferent, confortable, no hi havia mobles, ni seients, res. Ha aparegut davant meu l'home del cotxe i se m'ha endut a fora, a l'aire lliure, no puc descriure l'emoció que he sentit, però una estranya sensació, m'ha fet pensar que allò no era el mateix que m'explicava l'avi.
Es respira bé sense mascareta, però l'atmosfera és estranya, no fa vent, ni es nota cap olor, només un cert aroma a desinfectant. Hi ha arbres, com holografies que es van movent i se senten ocells, amb un cant monòton, com si sortís d'algun rerafons invisible, tot és irreal, ara sé que res no és real en aquest lloc. Caminem per una avinguda quasi deserta. L'home del cotxe esta content, se li nota, em diu que tot ha anat bé, que els resultats són excel·lents. Entrem dins un edifici metàl·lic, net i brillant. Pugem a un elevador, noto vertigen, sembla que només sigui una placa sota els peus, en realitat som dins un espai protegit amb una mena de vidre totalment transparent, potser és una substància aïllant desconeguda, no me'n puc assabentar, encara estic atordit. L'home del cotxe em parla, em diu el seu nom, Adir, un nom ben estrany, em diu que anem a celebrar l'èxit, arribem a una planta molt elevada, on la sola presencia d'Adir obre totes les portes, també són com holografies. Una dona molt bonica ens espera somrient, vesteix robes molt estranyes, brillants i ajustades, té un cos perfecte, noto que la seva visió m'excita i pateixo, em fa l'efecte que m'ho veuen, el cor se'm accelera i un neguit intern, mig vergonya mig desig em fa passar una mala estona.
Em dic Tess diu ella, jo seré l'afortunada de rebre el teu esperma, diu sense cap pudor. Jo, sento que m'envermelleixo i Adir deixa anar una gran riallada. Tess m'explica que no poden tenir fills, aquí tot és artificial i esterilitzat em diu, vivim bé, però hem que pagar un preu molt alt. Els espermatozous han anat disminuint i perdent força, cada cop hem de recòrrer més als vostres serveis, i és difícil a hores d'ara trobar algú genèticament sa.
Dintre de pocs dies m'inseminaran, quasi mai falla el mètode, podré ser mare per fi.
Adir em diu que estan preocupats pel futur, se'ls escapa de les mans i ja no saben què més poden fer-hi per solucionar-ho. Els recursos del planeta s'estan esgotant, es parla de buscar-ne un altre on poder començar una nova vida, un lloc habitable. Estem fent estudis, de moment sembla que n'hi ha un parell que podrien reunir les condicions que necessitem, però ens n'hem d'assegurar. Això comporta temps, i el temps se'ns esta acabant.
Vull gratificar-te Marc, accepta la meva hospitalitat i gaudeix de l'oci. Em sona tot a somni, però si ho és, no en vull despertar. Em dóna una llauna de beguda, penso jo, però un cop la tinc a la ma, noto que no pesa, l'obro, de dins surten efluvis de natura. Em deixen sol i a l'instant uns colors van omplint l'estança a ritme compassat. Tonalitats ocres configuren un entorn que es va matisant amb diferents gammes de verds, experimento alegria, olor de molsa, de bolets, de terra mullada i l'espai va adquirint un aspecte de bosc, va canviant ràpidament, passant d'ombrívol a solejat, barrejant intensitats de llum i color, conformant un entorn acollidor. Una sensació de pau, de tornada als orígens, es van apoderant de la meva ment, suggerint-me coses que ni jo sé que han existit, però ho sé, sé que algun cop han estat certes. Instants de glòria infinita que s'escolen com grans de sorra, cada cop sento menys aroma, les imatges es van fonent, l'eufòria és va apaivagant. Em treuen la llauna de la ma, s'ha acabat, ja no hi ha més essència, això és tot. Experimento sensació de buidor, de pèrdua, d'engany. Adir i Tess m'esperen somrients, m'han ofert el millor que tenen, observen la meva sensació, jo esbosso un somriure intentant dissimular el torbament, l'estranyesa. Em dipositen dins un compartiment, estic en estat d'esgotament profund, però puc pensar.
Em desperto al meu llit, estic sol, no sé si tot plegat ha estat un somni. Em llevo i escric tot el que recordo. Arriba l'Anna, m'observa contenta.
Ha arribat una carta del govern Marc, ens han inclòs dins un programa de proves espacials, la nostre vida ha canviat. Hem estat de sort, sortim d'aquí, tenim esp
erança de futur. Observo silenciós l'entorn i sé que tot ha sigut real, no dic res, no qüestiono res.
Sé que no podem endur-nos res. Veig una nau que ens espera a la porta....... veig els ulls il·lusionats dels nens.... veig l'Anna ..............