21:28

Un relat de: Bonhomia

Estic esgotat. Quanta merda. i quan poc de lo altre. Jo diria que gens. El meu contacte amb les persones és impossible, per la meva malaltia mental. I estic encara més esgotat. Em fotria a beure alcohol, però em pot fer molt de mal, i no ho penso fer. Però per altra banda no sé què fer. He passat la tarda bebent coca-cola i fumant. I m'agradaria aprofitar el temps llegint, però no hi ha manera. M'estic llegint els prolegòmens de kant, i només em falten quatre pàgines. Però aquesta tarda no he tingut valor per llegir. És un llibre molt complicat de llegir, però m'encanta. i m'encanta la filosofia. l'altre dia em vaig anar a comprar tres llibres: un de descartes, un de hume i un altre de kant. kant m'encanta. la veritat és que no l'entenc del tot, i em costa retenir les idees, però m'al.lucina. però la merda de malaltia no em deixa fer les coses que vull fer. he deixat de donar classes de guitarra. no podia més. m'entraven uns nervis infernals. sóc dins la boca del llop. sóc un ying-yang sense bé. em considero salvatge, però no vull explorar la selva. vull trobar més i més llenguatge, en part per fer-lo servir. hi ha moltes coses interessants en les lletres i en les ciències. el curs que ve vull fer l'accés a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys. m'agradaria fer filologia catalana. ara que he escrit una mica sobre els meus problemes, estic millor. em va bé escriure això per desfogar-me. el meu germà està veient la televisió. m'ha dit que es vol connectar una estona. jo li he dit que volia escriure un petit relat i que després li passaria l'ordenador. o sigui que no sé si podré escriure gaire més. déu meu, me la sua tot. fa una estona estava escoltant la britney spears, i m'agrada. no ella, però si la seva música. em fa recobrar una mica l'alè. però no tot són llibertats, ni molt menys. el món està fet una puta merda. però ara mateix me la sua. només vull estar bé, per desenvolupar-me com a persona i disfrutar de la meva vida a la meva manera. abans, per a mi, tot era punk i destrucció. però em vaig acabar destrossant a mi mateix. bebia com un boig, esnifava farlopa i em fotia tripis com si fossin caramels. o sigui que ara em toca estar així. trobo genial la feminitat. m'he enrollat amb dos gays a la meva vida, però no sóc homosexual. i vaig disfrutar. és clar que anava drogat o begut. quin panorama. quina merda. em faig gran. tinc vint-i-vuit anys i la joventut se m'escapa, se'n va. i a mi m'agraden les noies joves, no les dones grans. suposo que hauré d'assimilar alguna solució, però no crec ni molt menys que sigui un problema étic. em sembla que no puc seguir escrivint, tot i que podria, perque li hauré de passar l'ordenador al meu germà...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515058 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.