Cercador
Vull dibuixar un amor nou
Un relat de: gypsy- Compartir:
vull dibuixar un amor nou
en els plecs arrodonits
de la dona que batega
des de l'inici dels temps.
Escriure el teu nom
amb la saliva del desig,
quan les hores esdevenen
lentes, com la soledat
d'uns amants primerencs,
inexperts sota el besllum
de la nit eterna.
Solcar la bellesa
fins que les forces
s'afluixin i només
en resti el miratge
del teu esguard.
I esperar amatent
una nova certesa,
la trèmula esperança
de tornar-te a gaudir.
gypsy
Comentaris
-
Recollons, xicona![Ofensiu]rnbonet | 16-03-2008
Força aclaparadora, sentiment desbordat, guadi infinit, esperança suprema, passió extraordinària... Tot això i més en aquest poema tan diferent -millor així!-dels 'habituals'.
Eixa és la gitaneta que admire!
Salut i rebolica! -
desideri | 06-02-2008 | Valoració: 10
quines ganes dónes a ser dibuixat... i quanta passió descarregues en aquest poema...
Una abraçada, Xavier -
Vull[Ofensiu]desideri | 03-02-2008 | Valoració: 10
sentir el batec d'aquest cor femení, d'aquesta sang que crema dins de les venes...
Passió, res menys pur, en els teus versos
Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís -
Passió...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 03-02-2008 | Valoració: 10
i bellesa a dojo en aquest poema que conté la força d'un amor nou, que ens fa descobrir-nos a cada instant i viure amb l'incertesa però també amb l'esperança d'un nou retrobament.
Una abraçada -
Solcar la bellesa[Ofensiu]franz appa | 01-02-2008
Amb la facilitat elegant d'un vaixell en un mar agitat, i amb la profunditat d'un submarí.
Els cims de la teva ars amatòria són exactament proporcionals -és això trigonometria?- a les simes de les emocions que toques.
Petons
franz
-
Passió acumulada[Ofensiu]Avet_blau | 27-01-2008 | Valoració: 10
Amor nou , amb desig vell,
sota formes arrodonides ,
Amants joves
amb passió acumulada,
i que un cop estimat,
ja torna desitjar;
i quan les forçes declinan,
reneix novament la certessa d'estimar.
Avet -
el n. 1313 per l'antisocial (jo no ho he dit, jeje)[Ofensiu]angie | 26-01-2008
És com un posar-se el món per barret i deixar anar tota una "vomitada" però cap endins, sense emetre ni un so, com cridant-te a tu mateixa. És difícil despersonalitzar aquest poema : el jo poètic és massa dominant.
Hi ha uns versos que m'agraden més que tots els altres :
...la trèmula esperança
de tornar-te a gaudir.
Un final ambigu però consistent alhora...
angie
-
,,,[Ofensiu]F. Arnau | 25-01-2008 | Valoració: 10
La poesia amorosa que tan difícil trobe, brolla dels teus versos com un torrent.
Les imatges, com sempre, potents i belles...
...Com tu!
Una forta abraçada!
... I molts petons!
FRANCESC
FELICITATS PEL CENTENAR DE RELATS!!! -
voles alt[Ofensiu]jaumesb | 25-01-2008 | Valoració: 10
i escrius
el que jo voldria escriure
camines
pels camins que jo camino
no tinc temps
m'esperen 200 cebes -
Hi veig[Ofensiu]Epicuri | 25-01-2008
Un amor femení, de dona. Entenc que l'amor de dona també pot ser ,hi de fet es masculí.
Per que el amor es tot. Cerca continua.
Renovar-se, refer-se. Crear. Bellessa. Vida
Es quan llegeixo poesía, que hi veig clar.
Fins on m'arriba la vista. -
Clar i català...[Ofensiu]onatge | 24-01-2008 | Valoració: 10
Un poema que és com un diàleg amb tu mateixa o en tot cas en veu baixa...
Dius que vols dibuixar un amor nou.
Partint dels mateixos colors o en paper nou i llum i ombra diferent...?
onatge.
Valoració mitja: 10
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451216 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu