Cercador
Tot escoltant ràdio Freixas...
Un relat de: brideshead- Compartir:
Ràdio Freixas...
l'escolta un amic meu,
diu que és genial,
jo no la coneixia,
no l'havia sentida mai...
I un dia la vaig buscar,
vaig trobar el dial...
al principi em va semblar una ràdio més,
d'aquelles que no et diuen res d'especial.
Després, poc a poc,
vaig anar posant l'orella,
vaig estar atenta,
la vaig seguir de prop.
I, aleshores, vaig entendre el meu amic,
perquè vaig descobrir
que hi tocaven música senzilla,
però amb ritme creixent, constant...
Quan va acabar la cançó,
vaig seguir enganxada a l'aparell,
amb l'auricular posat...
I vaig pensar
que era una ràdio entusiasta,
creativa, vital,
potser per ser inventada,
tenia més encant...
El grup que hi tocava era el de menys,
el que em va emocionar
va ser aquella ràdio, ràdio Freixas...
Tot fent memòria, vaig recordar
que algú me n'havia parlat,
m'havien dit que, en començar,
el volum de la seva sintonia
la feia llunyana, es movia massa alt...
i ara ha sabut trobar
un grupet petit, els "Brideshead",
que toquen amb el cor,
senzills, emocionats, agraïts...
Ara ja es senten capaços
de fer nova música,
d'escriure noves lletres...
perquè els acull una ràdio gran!
I al darrera de ràdio Freixas,
hi ha un bon director, és en Marc,
que encomana emocions, il·lusions,
somnis de llibertat...
I sabeu?...
és poeta, un poeta gran!
Comentaris
-
hi ha tant[Ofensiu]jaumesb | 02-02-2006 | Valoració: 10
que encara no sé
-
Tot llegint el teu poema...[Ofensiu]Llibre | 05-08-2005
Vaig dir que tornaria quan pogués, i aquí estic! He tardat molt, ho sé... però no sempre es pot fer el que una vol!
Aquest poema-homenatge que presentes aquí és dedicat a una persona ben coneguda per tots els relataires. O gran part d'ells. Però deixant a banda les paraules que li regales, repeteixo una altra vegada el que et vaig dir ahir, o tal volta abans d'ahir... ja no ho recordo!
Què era?
Ah, sí! Que em fascina aquesta mena de necessitat que intueixo dins teu: la necessitat d'apropar-te a aquelles persones que en algun moment t'han causat una bona impressió, o t'han dedicat una estona del seu temps... Senzillament: que s'han mostrat a tu, i de seguida et neix la resposta d'agraïment en forma de poema.
I ben mirat... ja fas bé! Costa tant, de vegades, trobar persones dins el maremàgnum de vida social que ens envolta!
Bé: no cal dir que el teu poema ha causat una reacció més que positiva en el nostre Marc... només cal llegir el seu comentari. El primer que vas rebre per a aquest relat.
Una abraçada enorme, brideshead. Molt bones vacances, i espero veure't ben aviat, a la tornada.
Petons màgics,
LLIBRE
-
bé, ara...[Ofensiu]Capdelin | 13-07-2005 | Valoració: 10
et passarà allò del conte... ja no sabrem mai si el que dius és realment cert o és purament matafòric... com allò del naixement... algú buscarà raío Freixas en el dial i es gastarà el dit o bé... ja ja...
bon poema, original, sentit, senzill, humà... a un poeta nadiu, primitiu, obert, sincer, imaginatiu, innovador... que es guanya amistat per la seva generosa humanitat...
una abraçada!!! -
Vés per on!!![Ofensiu]Llibre | 12-07-2005
LLIBRE -
gràcies...[Ofensiu]Marc Freixas | 02-07-2005
ets un sol
mereixes la lluna...
les estrelles més boniques -totes ho són... però de totes les més boniques-
mereixes el cel...
el blau més intens -tot ho és... però de tot el més intens-
ets un raig d'aigua enmig d'una gran font
mereixes les onades,
la tendresa
-suavitat mentre repica a la sorra de la platja-
la lluna i les estrelles són la nit
el cel blau i el sol són el dia
(tot plegat és un poema un pèl desordenat)
per a tu brideshead
Valoració mitja: 10