Terra Catalunya

Un relat de: Lilith

-Avi... què són les fronteres?

-En tot cas què eren, Aurora, què eren... he he he... fa anys i panys que varen deixar d'existir les fronteres.

-Molt bé, però què eren?

-Uhmm... farem un exercici de imaginació... Imagina que encerclem Catalunya amb una gran paret de pritzons i que només deixem passar a aquelles persones que nosaltres volem. Aquesta paret seria la frontera de Catalunya.


-I per què es feien les fronteres?

-Doncs perquè en aquells temps l'ésser humà estava encara poc evolucionat, no sabia respectar ni compartir ara. Tenien por de perdre poder -el poder permetia dominar a les persones -, ideologia -que eren les creences i ideals que tothom tenia que acatar-, tenien por de perdre riqueses...

- ... què vol dir acatar?

- És normal que no coneguis aquesta paraula, només la utilitzem quan parlem del passat, acatar volia dir alguna cosa així com l'obligació de manifestar respecte i submissió. Fixa't que dic manifestar... manifestar no vol dir
necessàriament que tu creguis o sentis allò que manifestes.

- Ja ho entenc.

- Molt bé... Doncs a més, també utilitzaven les fronteres per sotmetre als pobles que tenien menys força dins del territori. Això va passar als qui habitaven Terra Catalunya fa molts molts anys... però això ja ho aprendràs d'aquí poc quan t'ensenyin Historia de l'Humanitat. Tot això era possible en gran mesura perquè en aquells temps existien les armes...

-Això ho sé... les armes servien per matar animals i persones.

-Així és, Aurora bonica.

-I quants anys fa d'això, avi?

-Uii... d'això fa molts molts anys... molt abans de que els terrícoles coneixessim els germans d'altres planetes.

-Ah...¡

Comentaris

  • Darrere dels petits conceptes...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 27-12-2006 | Valoració: 10

    les grans idees. Un diàleg àgil, de continguts polítics almenys en part, que prou hagués pogut constituir un assaig d'aquests densos... però que sempre és millor veure'l així, en forma de diàleg, que es fa molt més amè (que consti que no tinc res en contra dels assaigs, que per cert n'he llegit i no em desagrada pas, si l'autor/a sap treure suc de les petites anècdotes o de tant en tant deixa anar alguna subtil pinzellada d'humor).

    Ja de bon principi s'entreveu el possible caire futurista del diàleg. Però només lleugerament. I en arribar al final... oh, sorpresa! Els terrícoles s'han fet amics d'habitants d'altres planetes! Dic "oh, sorpresa!" no només per què confirmes el caire futurista del text, sinó perquè sempre som nosaltres els que, mirant-nos exageradament el melic, temem una invasió marciana que vingui a dominar-nos o exterminar-nos. Ups, em penso que acabo d'abocar una fantàstica paranoia...

    Res, Lilith, que benvingut/da a RC (si no és que ets el pseudònim d'algú que ja es "passeja" per aquí, jejeje!), i gràcies pel teu comentari!!!

    Bon any ple d'èxits literaris!!!

    Vicenç

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43658 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com