Orgasmes d'Ànima.

Un relat de: Lilith

- Bon dia, doctor.
- Bon dia.
No m'ha dit que m'assegui però ho faig, és l'habitual.
- Què li passa?
- Porto ja un parell de mesos que em fa molt de mal l'estómac, he anat tirant amb Almax però el dolor cada dia augmenta.
- I quan els té els dolors?
- Sempre que no em prenc el sobret.
- Té parella vostè?
- ... com?
- Que si té parella.
- Doncs no.
- I per què no s'atreveix a tenir parella?

Però què m'està dient aquest home... està boig o m'està tirant els trastos?. Reconduiré la conversa.

- Vol dir, vostè creu, que el meu mal d'estómac té un origen emocional?
- Aquí les preguntes les faig jo.

Mira sever, obscè, somriu triomfador, estúpidament divertit. Em noto envermellir. No em parlaven així des de que vaig acabar l'E.G.B., em sento tan vulnerable com aleshores. He abaixat la mirada. No sé què fer, no sé què dir. Aquesta imatge de fragilitat que dono... Què s'ha cregut aquest tiu?! Tinc els muscles tensos, tremolo. Ja estic tipa de pistolers de pistola rovellada. M'estic emprenyant. Les paraules em surten i no me'n dono compte.

- Vol saber per què no tinc parella? Doncs ja que m'ha preguntat li ho explicaré. Resulta que estic millor sola que amb una companyia amb la qual no estic del tot segura de voler estar, l'estat ideal seria tenir parella i estimar-la, sí, però és que fa temps que no m'enamoro. Quan trobo a un home que m'agrada com a persona llavors no funcionem al llit, i viceversa. I com que amb un ditet i amb unes fantasies que vostè no pot ni imaginar aconsegueixo uns orgasmes que gairebé cap home me'ls pot donar, tinc el tema resolt... una altra cosa són aquells orgasmes d'Ànima que tenia... amb Ell. Deixava de sentir el cos, era l'aleteig de la més lleugera papallona. m'elevava. Era Alegria, entrava en un estat ampliat de consciència, en una dolçor... l'Univers érem nosaltres, nosaltres Un amb el Tot, era l'Èxtasi. I durava encara després de que Ell sortís de dins Meu... M'entén?

Està vermell, em mira com si mirés a una serp de dos caps, posa cara de repugnància... no se'n sap avenir, té el llavi superior arrufat, els ulls se li disparen. Em fa por. Tinc por de que em retingui i vagi a buscar una camisa de força.

I amb l'estranya serena seguretat que em dóna instintivament algunes vegades la por, m'aixeco i marxo sense mirar enrera. Tanco suaument la porta.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    mimí | 27-02-2010 | Valoració: 10

    Pocs homes entenen l'orgasme de l'ànima i es pensen que tot és a l'entrecuix cosa que podem aconseguir soletes millor que amb segons quins homes poc hàbils.

  • Un article bastant notable... Felicitats.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-05-2009 | Valoració: 8

    Benvolguta Lilith, tot i que aquest article teu no és exactament del meu gust (el meu gust no és perfecte, tot sigui dit), he de reconèixer que té una notable qualitat.

    Sobretot, tenint en compte que, a mi, rarament m'agraden els relats eròtics. (No sóc religiós, sóc agnòstic, per si potser t'interessa saber-ho.).

    Per això mateix, trobar-me un altre dels pocs relats eròtics que m'han agradat, és una bona sorpresa.

    Pobra noia, a mans d'aquest doctor pocavergonya i les seves sospitoses preguntes... Afortunadament, ella "i la seva Ànima" van poder fugir a temps... En fi, al final el doctor es va quedar sol i no va fer mal a ningú, encara un pelet de sort per a tothom.

    De moment, res més a dir. Ens veurem per aquí xicota, espero que sí vaja. Sort!! Salut!!

  • Els metges i el sexe[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 02-04-2007 | Valoració: 10

    Llevat dels psicòlegs els terapèutes no tenen una moral massa oberta, de fet no s'han tractat ells com ho fan els psicoanalistes que tenen l'oblgació de psicoanalitzar-se i estàn més oberts a qualsevol cosa pel fet de conéixer-se millor, és una llàstima perquè ho volen solucionar tot a base de quatre paraules o coses que no són possibles per al pacient. El sexe malgrat tot en el segle XXI que estem està encara molt mal vist o si més no la gent té por de parlar-ne.

  • Leela | 23-03-2007

    Fa temps que llegeixo el que escrius però fins ara no havia trobat el moment oportú per dir-te alguna cosa una mica amb cara i ulls.
    Aquest relat m'ha semblat una defensa de la persona que se sent 'atacada' per una altra. T'explicaré un cas personal i cert perquè vegis què vull dir amb això de que són les persones. Jo vaig anar a un metge, que era dona, perquè em sentia malament emocionalment parlant. Em va dir que el que em feia falta era tenir un fill. No crec que ni ella, ni el teu personatge, amaguin una maldat en les seves paraules, sinó que potser, com molts de nosaltres, estàn en una mena de voragine vital que no els permet aprofundir tot el que voldrien, o simplement no ho fan, per deixadesa.
    De totes maneres, penso que sempre és bo dir el que penses als demés, i potser aquest també és un problema que patim molts (jo en concret). El que m'agradaria destacar sobretot del teu relat (i parlaré del contingut doncs penso que la gran majoria dels teus relats versen més sobre continguts que sobre formes) és el que expliques d'autosuperació de la protagonista. Dir el que penses no tant per 'atacar' a l'altre sinó per sentir-te bé tu mateixa és el millor que es pot fer.
    Subscric també la postura de que per estar amb algú amb qui no estàs bé, millor estar sol. Saber estar sol no és fàcil però tu, amb el que escrius, demostres que si que ho saps fer, i això és el més important.

    Una abraçada i perdona pel to moral-psicològic del meu comentari.

    Leela

    Ps. m'agrada la foto que has posat, fa honor al teu nick i a una vessant femenina que durant anys ha quedat amagada.

  • Està...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-03-2007 | Valoració: 10

    ...molt bé. Si que hi ha moltes persones que són cruels. A la vida, ens podem trobar en molts desenganys, fins al punt de no recuperar-nos mai. El món, a vegades, és cruel.

  • Genial![Ofensiu]
    Azalea | 08-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, i també l'interpretació que n'ha fet atram. Dius moltes coses d'una manera fantàstica... m'agrada com escrius.
    És molt cert que quan has trobat algú que et dóna "orgasmes d'ànima" costa molt trobar algú que et doni el mateix, i és molt difícil conformar-se amb menys... i per tant val més estar sola que amb algú que potser no et pot fer sentir tant. Em sembla que és el que em passa, no és que no vulgui estar amb ningú, és que ningú em dóna tant.

    Et seguiré llegint si puc ;)

  • Vinc a donarte les gracies[Ofensiu]
    crow6 | 01-03-2007

    per enviarme comentaris als meus poemes. Sovint els temes de sexe son tabu encara per molt que volguem pretendre que no. M'ha agradat molt com escrius, el to ironic i les connotacions de conflicte entre dones i homes. vaig llegint coses però es una web molt gran, es dificil triar.
    salutacions i moltes gracies.

  • JUSTA LA FUSTA!!!![Ofensiu]
    Lilith | 27-02-2007

    ;D

  • seguint amb el fòrum[Ofensiu]
    atram | 27-02-2007

    d'avui, sobre els dolors psicosomàtics d'origen emocional, és segur que la protagonista del teu relat avui es pot haver tret de sobre el mal d'estómac.
    Per haver vençut la petitesa que la feia envermellir a EGB, perquè ha estat capaç d'emprenyar-se i parlar.
    Perquè ha reconegut que està millor sola que mal acompanyada, i ho ha expressat davant del món sencer que li retreu i li censura, de cua d'ull, que estigui desaparellada.
    Perquè assumeix que l'amor que regala orgasmes d'ànima no apareix cada dia a les nostres vides. I si no és així, no paga la pena embolicar-se en històries mediocres.

    Avui, m'has tret el mal de coll. Felicitats, Lilith!

    atram

  • Una excusa...[Ofensiu]
    kukisu | 23-02-2007 | Valoració: 10

    perfecta per desvetllar els sentiments íntims d'aquesta xicota tan trempada.
    El relat em sembla perfecte en la seva estructura i desenllaç final. Qui no s'ha sentit alguna vegada indefens davant algun facultatiu amb bata blanca? Sobretot si ets molt jove!

  • Al final no sabem de què li ve el mal d'estòmac...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 23-02-2007 | Valoració: 10

    ...o potser li provoca l'absència d'"ELL"...

    Ha estat una lectura sorprenent. Bé prou que ella sabia el que li passava, només li ha calgut veure venir les intencions del metge per engegar el procés mental que l'ha dut a descobrir el rerefons de tot. Si més no, això és el que he pogut entreveure, i m'encanta.

    Una abraçada molt forta.
    Fredegard.

  • Aquest sí que donaria per un relat força més llarg[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-02-2007 | Valoració: 10

    Només quatre línies per comentar-te que donaria, aquest relat, per un text força més llarg. Molt dinàmic el diàleg del principi i tota la història ben portada.

    M'ha quedat una sensació flotant al subconscient: ho sabem tot, de la protagonista? Vull dir que s'ha posat a la defensiva molt ràpid, interpretant ja les primeres paraules com una ofensa. No sembla que el metge tingui unes intencions gaire modèliques, és clar, però li ha calgut molt poc a ella per copsar-les. Aquesta penombra d'enigma m'encanta. Només l'esbosses, no el planteges obertament. I no és pas gaire fàcil, aconseguir-ho.

    Una abraçada i salut!!!

    V.

  • Un relat sòlid[Ofensiu]
    copernic | 21-02-2007

    Una història que no arriba a la categoria d'anècdota a la que has donat una dimensió que no s'esperava al principi. D'un fet rutinari has muntat una història sòlida i creïble. La descripció de l'orgasme és a més a més molt poètica i sutil. Sóc del parer que per saber escriure l'objecte literari ha de poder ésser qualsevol cosa. Em recorda un relat meu anomenat "Un fet extraordinari". T'agraden les galetes?.
    Un plaer descubrir-te gràcies als teus comentaris.
    L'astrònom.

  • Un plaer immaterial[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2007 | Valoració: 10

    Curiós relat! La protagonista comença al·ludint a l'habitual i acaba en mig d'una situació realment poc corrent!
    Quan el doctor comença a saltar-se les normes previstes en una conversa d'aquest tipus, la lectora espera que més aviat o més tard es desvetllarà la misteriosa raó de la seva inapropiada conducta, o que es justificarà la presència d'un personatge que no és, realment, qui representa ser, o que s'aclarirà el perquè d'aquestes frases tan fora de lloc... Doncs, no!

    El que segueix és la resposta indignada de la protagonista, emprenyada, que parla a raig, sense aturar-se davant el que correspon o no explicar a un absolut estrany, el que resulta necessari justificar o és una qüestió d'àmbit estrictament privat: se salta, doncs, marges i pautes i exposa una manera de vida coherent amb ella mateixa, una opció molt personal adoptada a partir de la seva experiència concreta.

    I introdueix un altre personatge sense definir-ho, només anomenant-lo amb majúscula i obrint les portes a un món privat, intern, aparentment immaterial, poblat de nous elements: Ell, Ànima, Tot, Alegria, Èxtasi, Univers, Meu.

    Per cloure el relat, una frase que em xoca: per a mi, la por és un element paralitzador que més aviat impedeix l'acció que no pas l'afavoreix, no m'ofereix seguretat; en canvi, curiosament, em sembla que entenc allò que vols dir... m'arriba la sensació que transmet! El que no puc saber és si m'arriba correctament...

    Com et deia al començament, un relat curiós, xocant, diferent: Ha estat una lectura interessant!M'hi torno a posar...

    T'envio una abraçada suau que obre portes,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

37585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com