Lleugeres confessions de platja.

Un relat de: Lilith

Dues dones prenen el sol en una platja semideserta un decadent mes d'octubre, estan tombades de bocaterrosa, sobre una acollidora tovallola mida maxi on hi caben les dues. L'una està fullejant una revista de decoració i l'altra dibuixa espirals i estrelles a la sorra.

La proximitat, la nuesa de dos cossos femenins coneguts, la tebiesa d'un octubre sota el canvi climàtic, l'hipnòtic soroll del mar. Caldo de cultiu per a les confessions.

- Com va amb l'Àlex?

- Bé.

- Però bé el què?? Us veieu, no us veieu, folleu, com ho portes???

- Ens varem veure ahir, follem com desesperats i ho porto fatal... No creguis que vull l'exclusivitat, no ...perquè hauria de voler una relació estable amb un tiu amb aquesta facilitat a posar banyes?! No m'agrada aquesta taca. El que passa és que la seva dona em commou, em fa sentir culpable.

- Culpable tu??? ha ha... de què?

- Doncs de tirar-me al seu marit.

- En tot cas, qui hauria de sentir-se culpable és ell. És ell qui està casat, és ell que deu tenir un compromís. Que has signat cap paper tu amb la seva dona?

- No, però..
.
- Mira que ets tova...¡

- No em miris amb aquesta cara de condescendència i ironia, no odiaries tu a la tia que es fiques al llit amb el teu home?

- Ha ha... jo amb qui estaria emprenyada és amb el cabró que se'n va amb altres, si ell no és noble amb mi no és pas culpa de tercers. La tercera persona en aquests casos és anècdota
.
- Tu creus?

- Ha ha... doncs és clar.

- Doncs... és que... és que també cardo amb el teu home.

Comentaris

  • q collons[Ofensiu]
    Rogal Mar | 01-03-2007 | Valoració: 9

    jo cardo amb el teu home!!! clar com l'aigua. Si ara quan vingui el temps de anar a la platja intentare no ser tan sincer

  • molt bo[Ofensiu]
    bogeria | 01-03-2007 | Valoració: 10

    moltes gracies per comentarme
    aquest relant es molt bo, perque tractes les confesions amb humor m'ha fet passar uns bons minuts amb un somriure.

  • rebre el mateix que donem[Ofensiu]
    aiguasalada | 13-02-2007

    és un aspecte al que no estem gens acostumats quan ens afecta a nosaltres directament.
    Ser pragmàtica i anar per feina, donar fins i tot consells en el moment que l'afectada, per qualsevol cosa: el sexe amb un home casat en aquest cas, és una tercera persona està molt bé i és molt fàcil de comprendre i de trobar-ho correcte.
    Ser capaç d'acceptar-ho quan la persona que esta al mig és la que parla, la que tot ho sap i la que tot ho interpreta, com l'hi ha passat a l'amiga confident, ja és un altre tema.
    Jo podria pagar el que fos per veure-li la cara en el moment d'aquesta darrera confessió de l'amiga patidora per la dona de l'amant.
    He passat una estona agradable llegint el teu relat i pensant que avui en dia també es molt freqüent el cas de la dona que "s'allibera" del seu marit i l'hi posa banyes amb d'altres homes que es creuen en el seu camí. És llei de vida.
    Una abraçada acollidora.
    aiguasalada

  • confessions[Ofensiu]
    qwark | 04-02-2007

    Un exemple de com fer girs finals inesperats. L'última frase canvia per complet el relat i el justifica (mentre el llegia i abans d'arribar a aquesta frase, em temia que només fos un soso discurs moralista).

    Com el relat és tan curt, no sóc capaç d'imaginar com reacciona l'altra (s'ho pren com ha dit que s'ho prendria o era el seu un discurs que es pot aplicar a tothom menys a ella mateixa?) però suposo que és bona idea acabar-lo amb la frase impactant.

  • Lleugeres i oportunes ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-02-2007 | Valoració: 10

    M'agrada com descrius la situació, i l'agilitat del diàleg, molt bo el final, és un relat que "enganxa" i fa passar una bona estona.
    Fins aviat, et continuaré llegint, m'agrada el teu estil.
    Una abraçada,
    Núria



Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com