Un nàufrag de tants. (TEMA: PASSIÓ)

Un relat de: Lilith

És aquí, en aquesta cala feréstega i petita, que goso ser el nàufrag que sóc, on no mano callar ni a la tristesa, ni a la por ni al dolor, tampoc als meus anhels. Les onades venen recordant el moment exacte de cada ferida; les onades es desfan, inexactes com aquell malefici llegit als pòsits del té. Va ser al trobar la primera ampolla llançada a la mar, jo ho sé, per un altre nàufrag, que va néixer la follia d'esperar missatges. Talment com un mussol foll esperava paraules sabies de vida que em fessin despertar, mirar els ulls de la soledat total i descobrir que aquesta era sols feroç miratge. Els missatges arribaven en angoixant lenta cadència, resseguia cada paraula, cada frase, fins a ser tatuatge que embellia la meva ànima. Però la pau no arribava, aquesta passió nodria la part que restava viva de mi, però la pau no arribava. Va ser un capvespre acabat de morir l'estiu, ho recordo perquè feia pocs dies que el fred no deixava que la sorra m'acaronés la panxa, estava jo escrivint paraules en l'arena quan la idea, com llavor de baobab, creixé i ho ocupà tot : "enviaré els meus missatges". Aquella nit vaig enviar el meu primer missatge, una via subterrània s'obria pas cap a la mar, alliberant bandada d'ocells aquàtics que alçaven el vol. I jo amb ells.

Comentaris

  • gypsy | 30-03-2007 | Valoració: 10

    missatges, desig de comunicar, d'abandonar per uns moments la solitud que ens conté.
    Ser nàufrag dins la pròpia vida, oceà inabastable que mai no arribem a comprendre. Enviem missatges per somiar la salvació, que sabem impossible, però el romanticisme inherent a la vida, ens guanya i ens fa actuar com a herois esculpits en l'argila del coratge i la supervivència.

    Un text molt profund i reflexiu.
    M'ha agradat, com sempre que et llegeixo.

    gypsy

  • Alçant el vol![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-02-2007 | Valoració: 10

    Un relat bonic, dolç, que comença en un petit lloc a raser dels elements, la cala, i acaba aixecant el vol cap a l'infinit, el cel.

    Parles de dolor, de tristesa, d'anhels, de saviesa, de soledat, de pau: paraules, totes elles, que necessiten espai per créixer, per fer-se gran, per volar.

    És aquest un text amb flaires de llegenda o de paràbola...

    T'envio una abraçada sense embotellar, lliure i envolada,
    Unaquimera

  • Una prosa poètica[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-01-2007 | Valoració: 10

    que, efectivament, sagna passió. La història d'aquest "nàufrag entre tants" vertebra un brogit de sensacions i sentiments, d'un crit a viure l'aventura que li insinua el mar. Un relat seductor de paraules ben triades. Literatura d'alt voltatge que s'agraeix i convé, sens dubte, rellegir.

    Dit tot l'anterior, i ja per acabar essent o fent-me perepunyetes, una petita errada ortogràfica has de mirar de corregir en cas que te'l seleccionin, abans de publicar-se. És a la vuitena línia, final de tot: sàvies.

    Una forta abraçada i enhorabona, aquest també me'l clico a favorits!

    Vicenç

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com