Adéu

Un relat de: Lilith

Lilith: Au va! Deixa de llegir que marxem.
Marla: Ja acabo, un moment.

Lilit: De qui era el relat que estaves llegint?
Marla: No n'has de fer res.
Lilith: Doncs és veritat. Au! Anem!
Marla: Es fa estrany això de marxar sense equipatge.
Lilith: I tant que en portem d'equipatge.
Marla: mmmm... Escolta, n'estàs segura de que no es trencarà la pantalla quan sortim?
Lilith: No tinc gaires certeses, jo.

Comentaris

  • marxar sense equipatge[Ofensiu]
    Leela | 22-10-2008

    deixant el teu rastre per arreu on has passat i que així poguem tenir la sort de llegir-te.

    Marxar sense equipatge és allò que tots farem un dia o altre i quina millor manera de marxar: deixant tot d'empremtes, deixant tot d'olors, deixant totes les coses desordenades perquè en cada cosa hi quedi el record.

    El teu record segueix entre nosaltres: fins aviat!

  • Adéu?[Ofensiu]
    ginebre | 20-06-2007

    Hola!!

  • l'home d'arena | 21-05-2007

    M'he passat pels teus relats, per si de cas havies tornat.

  • l'home d'arena | 21-05-2007

    Enyore la Marla i la Lilith.

  • Adéu!!![Ofensiu]
    Dyonisos | 07-04-2007 | Valoració: 10

    Adéu Lilith/Marla...
    TORNEU QUAN US VINGA DE GUST!
    LES PORTES ROMANDRAN SEMPRE OBERTES...
    Una forta abraçada!
    Dyonisos

  • Adéu![Ofensiu]
    F. Arnau | 07-04-2007 | Valoració: 10

    Adéu Lilith/Marla...
    Torneu quan us vinga de gust!
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Ho sento molt ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 06-04-2007

    Ho sento molt, m'agradava llegir-te, i per què aquest adèu ?

    Espero que el motiu sigui bo.

    Que tinguis molta sort !

    una abraçada,
    Núria

  • pellpintada | 06-04-2007

    Tampoc l'adéu és una certesa.

  • Em sap molt greu...[Ofensiu]

    ...que marxis del web. No m'agradaria que hagis decidir fer-ho per quelcom dolent que t'hagi passat, tant a la vida real com a la d'aquest miniciberespai.

    Espero que t'ho repensis i que tornis aviat. Tots els teus lectors et comencem a esperar des d'ara mateix.

    Una abraçada.
    Fredegard.

  • que tinguem sort...[Ofensiu]
    atram | 03-04-2007

    i que trobis el que et va mancar,... aquí...

    Fins i tot el relat de despedida és original, fresc, i sense sucre!
    Tinc la impressió, perl que he llegit de tu i pel què hem parlat, que ets una persona ferma i amb molta energia. Quina llàstima no tenir-te.
    Espero, però, que no deixis d'escriure, i aquí estarem quan ho vulguis.
    Gràcies per la teva complicitat en els teus comentaris i relats, els trobaré a faltar. M'agrada la teva manera de veure la vida, és potent i intensa.

    que tinguem sort...! i que siguis feliç.
    una abraçada ben sincera.
    atram

  • ginebre | 03-04-2007

    adéu, Marla i Lilith!
    La pantalleta no es trencarà,
    (fina pluja al meu ull de ginebre).
    Però Lilith i Marla queden per aquí,
    les seves lletres a l'abast d'un clic.
    I tu, la seva creadora de carn i ossos,
    vindràs silenciosa, invisible,
    a veure, des de l'altra banda del vidre,
    com reben lectures i comentaris.
    Cada relat un estel
    que s'enlaira entre els bits.

    Que et vagi bé!
    Una abraçada
    ginebre



  • gypsy | 03-04-2007

    emporta't un petó meu dins el teu cor.
    ;-), ha estat bé, mentre ha durat.

    gyps

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43390 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com