Estar cansat

Un relat de: Lilith

Tot i no aparentar-ne més de quaranta sóc un vell cansat, desesperançat, d'alguna manera finat. Tant se val que el meu cos es trobi en immillorables condicions, el què em fa tan feixuc és tot allò viscut.
Com pesen les penes d'aquells que estimem, les seves morts. Aquells amors tan sentits que ens acaben deixant d'estimar, o que mai ens han estimat. Algunes traïcions. Els somnis fracturats. Tristors que anestesien i dolors que són gotes d'àcid.
I també tantes alegries, tendreses, rialles. Les batalles lliurades pels ideals. Aquells amors viscuts amb tanta passió. Els plaers. L'especial comunicació que establim amb algunes persones. Conèixer el món i a tanta gent. Moltes coses.
Un pantà intern està a punt de sobreeixir. Sóc un home profundament cansat.

O potser només sigui que aquest dos mil aniversari m'està deprimint especialment.

Comentaris

  • Ja en fa gairebé quatre...[Ofensiu]
    witch-vic | 06-07-2011

    Ja ho deies tu: "Com pesen les penes d'aquells que estimem, les seves morts.". T'estimo nina!

  • gypsy | 23-05-2008

    et rellegeixo i quin dolor més fort m'aclapara, que fondes les teves paraules, m'esquincen un tros d'ànima, si encara me'n queda algun boci. I aquest dolor somort que roman intacte, d'aquells que vam estimar i no marxa, com un tatuatge invisible que ningú no veu.
    Olga, ja sé el què és morir, ho sé de fa temps.

  • Jo...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 9

    ...faig servir el truc de barrejar tristor i alegria, i així tiro endavant. Però cada cop emmagatzemo menys tristor, i jo diria que és degut al meu realisme davant la vida.

  • estimada Lilith[Ofensiu]
    atram | 27-08-2007

    l'estar cansat ... un cos cansat per tot allò que arrosega... els somnis esmicolats, les buidors, els orgasmes d'ànima perduts per sempre... però també l'esperit, la ment, el cor ens acompanyen sempre, sobretot aquells cors especials que tenen llum i il·luminen amb una estela per allà on passen, com el teu.
    Sempre seras entre nosaltres, i el dia de la dona serà teu un any rera l'altre, com aquest anterior que tant vàrem ilusionar-nos per generar quelcom amb sentit.
    Una forta abraçada eterna.
    atram.

  • Lilith per sempre[Ofensiu]
    Rodamons | 08-08-2007 | Valoració: 10

    M'he quedat mut, amb la pantalla en blanc. Escric fent conya del problemes, tracte de riure dels entrebancs de la vida. Però ara no tinc espai per la rialla: "Com pesen les penes d'aquells que estimem, les seves morts."
    Sempre et tindre com una amiga de relats, autora preferida. Sempre te tornaré a retrobar.
    A reveure, un bes preciosa.

  • Lilith![Ofensiu]
    ginebre | 07-08-2007

    Lilith! Et crido i no em sents?!

  • et deixo una música[Ofensiu]
    gypsy | 07-08-2007

    perquè mai no et sentis sola. :)





  • Lilith[Ofensiu]
    Nina Abril | 05-08-2007

    Uff.. em sap molt greu. Et trobarem a faltar molt.

  • Feia mesos que no passava per aquí, i avui m'he assabentant d'això teu al fòrum. Em vull acomiadar de tu com si encara em poguessis llegir, precisament perquè jo t'ho podré seguir fent, gràcies a aquesta web, encara que hagis marxat.

    Et trobaré a faltar.

  • Un relat molt punyent[Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-08-2007 | Valoració: 10

    Però amb reflexiones que tots en algun moment ens hem fet.
    Hi ha una gran dosi d'amor a la vida, i aquest cansament interior que manifesta , aquest pantà que necessita buidar-se....., tots necessitem de temps en temps buidar-nos per poder tornar a omplir-nos.
    .
    M'agrada el teu estil, concís i poètic .

    La frase de J. L. Borges m'ha fet esborronar, molt ben trobada.

    Fins aviat !

    Núria



  • Bo,...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-07-2007

    ...breu, concís i al gra!
    PS,. Em sembla que des de la 'Cope' no t'havia comentat res més.
    Salut i rebolica!

  • F. Arnau | 17-07-2007 | Valoració: 10

    És d'agrair que autores com tu no abandoneu definitivament el web. Ens manquen escrits amb profunditat com aquest darrer teu, amb reflexions sobre el pas del temps, que no estan a l'abast de totes les plomes...
    He fruït del teu relat breu, directe i concís, com una sageta de foc, que es clava en les nostres consciències, i ens obri al coneixement.
    Moltes gràcies!

    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • gypsy | 04-07-2007 | Valoració: 10

    viure sense morir, viure tota l'eternitat, com seria?
    amb els pensaments dels teu protagonista?, probablement, doncs hem nascut en unes coordenades on res és per sempre i no podem imaginar una vida eterna sense fi.
    De fet ningú vol morir, però vist així, una vida inacabable sembla talment un martiri.

    Ben retrobada preciosa!

    gypsy

  • L'immortalitat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-07-2007 | Valoració: 10

    ...és més un càstig que no pas un do dels dèus. No m'estranya que el teu protagonista estigui cansat, però crec que té un cansanci espiritual més que físic.

    M'ha agradat.
    Una abraçada.

  • l'home d'arena | 04-07-2007 | Valoració: 10

    El temps, artifici reverenciat i elevat a les altures, ha esdevingut el nostre Moloch particular, i comptar-lo, pesar-lo, fer-ne arqueig... un esport terrible, una introspecció difícil de parar una vegada s'enceta. Perquè aquesta abstracció, de vegades, pren cos i pesa amb una singularitat física, aclaparadora. I ens anul·la, ens vela la mirada com una boira anguniosa, ens nega primavera arrogant-se un poder que no té, un poder que era i és nostre i que li vam atorgar per indolència.
    És clar que no parle del cos físic, la seua erosió és inevitable, parle d'una altra cosa, diguem-li desig, com un perpetum mobile.
    Pense que el "cansament", només arriba quan perdem la seua energia renovadora.

    Dispensa'm pel rotllo, o bric, que et deixe caure.
    El cert és que aquest text m'ha fet pensar, i t'ho he abocat a sobre.

    M'alegra tornar-te a trobar, Lilith.
    Un bes ( o xuics, com diuen ara pel fòrum).


  • Als 40 anys?[Ofensiu]
    Anagnost | 04-07-2007 | Valoració: 10

    No es pot estar cansat, als 40 anys, a no ser que la vida hagi estat un desastre. Però en relat es parla d'un passat on no hi han mancat les alegries. Sí, deu ser cosa del mil·lenni. I encara sort que això només és literatura.

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com