Taquicàrdia

M'agrada especialment aquest poema. Per la seva vitalitat, per la seva força. M'agradam perquè només respirant ja s'eriça la pell.

Canvies les llàgrimes per somriures, i reps paraules sinceres. Les mans les aixeques, mostra total de sinceritat, d'oferiment sense interès.

La darrera estrofa la trobo excel·lent. La idea del parc infinit..... els versos de diàlegs..... se'm fa difícil explicar el que m'han transmès aquests tres versos. Dieun tantes coses....

Molt bon poema, de debó.

Abraçadotes i un barret per vós, ple de verd i llum.


Salz.

Dins el teu mon no poden existir tenebres ni res que l'enfosqueixi, per molt llunyana que sigui la llum tu amb les teves paraules la portes prop de nostre, perquè la resta del "pardalets" que volem per aquí en podem fruir de tant en tant.
Continua plantant versos de diàleg i qui sap si un dia es fan grans i donen els seus fruits.
Gràcies reina de les altures, mestressa de l'oasi i coneguda meva pels aquests relats.
Un petó, que no se pas si hi arribo, i una abraçada, que aquí si hi arribo
Angelet volador perseguit per les for......de......ió

gegé

amb la sinceritat en un mateix, et felicito per tenir el valor per a fer-ho.


Salut.

és ple de llum i de colors, que tot t'està sortint bé, que et sents acompanyat i escoltat, que les més petites coses adquireixen el sentit que tu necessites, l'alegria i la satisfacció es desborden, pots sentir com el cor se t'accelera, fins arribar a imaginar una sensació de "taquicàrdia", d'emoció per tot allò que passa pel davant dels teus ulls.

"Ploro somriures,
se m'escapen dels ulls.
M'ennuego en glopades
de paraules sinceres.
...

Somnio un parc infinit
ple de nens jugant.
Planto versos de diàleg a la terra".

Quin somni, aquest teu! El món és un parc i els nens, indiferents al color de la pell dels altres, enceten versos de diàleg... tant de bo duressin per sempre!

Un bell poema, angie. Expressions, com les que t'he citat, molt i molt ben trobades.

Una abraçada!

pageseta i seràs feliç

Sóc jo. després de la nostra conversa al forum m'ha picat la curiositat i t'he vingut a fer una visiteta. Saps? aquest poema podria molt ben bé ser la lletra d'una cançó. És que m'agrada molt la música, sats?
Una abraçada (però no t'emocionis, eh?)

Plores somriures!!!
Aquest cor que et dóna vida realment està treballant molt i molt.

Enhorabona, un poema preciós!!

Un petó!!

Leela

oh deessa poetessa... hi haurà pau i els jardins s'ompliran de les flors dels teus poemes i hauràs aconseguit fer el món una mica millor i els nens dels parcs somriuran...
ptons i una abraçada.

és genial!

Té tanta força...! Porto uns dies un xic xof... no tinc massa ganes de res, em sorprenc amb la mirada perduda a l'horitzó, pensant en qui sap què, somiant melangies, sense ganes d'esbossar somriures...

Dius que plores somriures... fa tant temps que vull plorar extraient tot el què de tant en tant em córre per dins... I aquests dies, somriure...? doncs, no amb massa ganes...

Que vagi mult rebé!
ens veiem,
(espero que amb més ànims, per part meva almenys!)

Gemm@

Vet aquí, un poema més dins de la teva ja llarga producció. Com t'ho fas, tanta producció, tants comentaris, i en tant poc temps?

T'he de dir que el teu poema m'ha agradat força. No et preocupis, al final hi ha crítiques. Trobo que, pel meu gust, has millorat espectacularment en la forma d'escriure, ara ets més incisiva, més profunda, més bella (en la forma i en el fons).

La primera estrofa, molt bé. Jugues una mica amb les contraposicions, arma molt poderosa del poeta. Ploro somriures, preciós. Potser baixa una mica en els dos penultims versos...
"Aixeco les mans,
no les vull amagar"
una mica massa evident.

Els quatre versos del mig, no estan malament, tot i que a nivell de ritme tenen algun problema, no? Els dic en veu alta, i em costen...clar que ja està bé trencar la cantarella del principi.

Els dos penúltims versos... no sé, potser massa "senzills"?

En quan a l'últim vers, és meravellós. El millor, a més del primer.

Trobo que es un poema lluminós, sobretot a la primera part i l'última, un poema d'obertura cap a fora, de mostrar-te al món, tal com ets, tal com som: contradictoris, materials (fets de materia, vull dir). Clar que potser desbarro una mica.

Au, ja veus que no m'han tancat.

Una abraçada,

Boig

Tendre successió de versets. L'un expressa la sinceritat, la llum, la transparència d'una actitud... el següent, la conseqüència d'aquest camí envers l'essència. Preciós poema descriptiu del procés cap endavant de la interioritat d'una persona.

de cada batec, s'escampa per tots els versos.
De principi a fi, el poema manté l'impuls d'un ritme molt àgil i decidit.
Els verbs en temps present deixen ben clar la il·lusió, el coratge i la joia de l'ara mateix. Viure cada instant obrint el cor i el cap a totes les percepcions, amb els sentits atents i la voluntat de ser i deixar ser als demés.

"Somnio un parc infinit
ple de nens jugant.
Planto versos de diàleg a la terra"

Aquests darrers versos són preciosos i molt profunds. Somiar i actuar en conseqüencia és la més preuada llavor per fer germinar la vida.
És com sentir el ventre de la terra càlid i fèrtil...

Una abraçada molt gran i fins dissabte!

M'agrada com combines les paraules aparentment inconnexes: "Planto diàlegs de terra". A la bellesa dels mots hi afegeixes noves companyies: Els susbstantius cerquen nous adjectius, els verbs estan delerosos d'adverbis, l'alfabet bull en una olla de grills i surt un poema. Fins dissabte i gràcies pels teus comentaris. Petons.

"Planto versos de diàleg a la terra."
Doncs en fan moltíssima falta!! genial l'última frase... i molt bo, en general, tot el poema. guauu guuuaaaaaaaaaaaauuuuu!! (uix, tinc complex de gos avui... que no de gossa! jajaja)

Molts petonets!!!

...realment fan que el cor vagi més de pressa. Mercés peles teus comentaris. Potser algún dia em trobaré. Una abraçada.