Solitària

Un relat de: AVERROIS
Em miro les mans,

unes mans que ara estan,

buides...

Tan sols unes línies a la pell

per recordar que he viscut

i que potser encara viure més.

Les arrugues són frases,

de cada moviment,

acaronant, lluitant, vivint,

patint i estimant.

Torno a mirar el palmell de la mà,

solitària encara marcada

pels desitjos de possessió,

d’ira, de neguit, de por.

Però ara observo una petita línia,

nova, fina e insignificant,

la línia de l’esperança...

Comentaris

  • Magnífic poema![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-11-2013 | Valoració: 10

    Les mans parlen. Expliquen les èpoques viscudes i també el temps que ha passat per elles. Cada arruga és una història, un moment concret de la vida que hem mastegat a poc a poc. De vegades estan buides, de vegades plenes de projectes i d'amor, però sigui com sigui, sempre hi ha l'esperança que no desapareix fins al final dels dies.

    M'ha agradat molt.

  • Petita i insignificant ...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    ...sí, però és d’ella de qui depenem, de qui depenem del tot! Realment només em falta afegir-hi una cosa, ara ja tenim la Espe, només ens falta la Confi!

    Salutacions de nou:

    Eloi

  • Ania | 20-10-2013 | Valoració: 10

    Hola Averrois!
    Estic començant a llegir els teus relats i la veritat és que tot són preciosos. M'encanta com escrius!
    Moltes gràcies per el teu comentari sobre el meu relat, t'escric per aquí perquè no sé com tornar-te el comentari,... no sé ben bé com funciona tot encara en aquesta pàgina web.

    Una abraçada!

  • Futur[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10

    Un crit positiu d'esperança, de futur obert, de realisme d'un passat nostre. Un poema clar, vital colorista i espurnejant. Una gran benvinguda, després d'uns dies de vacances a Sicília. Una forta abraçada Josep Maria.

    Aleix
    ,

  • I que aquesta línia es faci ampla i llarga[Ofensiu]
    bloodymaruja | 29-08-2013 | Valoració: 10

    I que l'esperança creixi com un riu, però net i rialler ple de vida i peixos saltadors, no d'aigua bruta i corrupta..
    Així sia
    Magnífic poema de vida!! Directe als preferits!

  • Encara[Ofensiu]
    Josep Ventura | 28-08-2013 | Valoració: 10


    que siguin molt petits si mirem be segur que dins les arrugues de les nostres mans
    trobarem fils d’esperança. Un poema molt bonic.
    Salutacions
    Josep

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

310569 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!