Sóc un desgraciat

Un relat de: Ferran Planell
Sóc un desgraciat. Diuen que quan es trepitja allò que d’altra banda sempre intentem evitar de trepitjar, hom queda tocat per la fortuna. Doncs us puc ben asseverar que en el meu cas ni que m’hi arrebossés. L’altre dia, sense anar més lluny, en vaig quedar ben empastifat. No pas com una croqueta, tot s’ha de dir, però la sabata del peu dret va passar directament a ser llençada. Pujar descalç a l’autocar era l’única manera permesa per poder continuar viatge, si no volia ofendre les narius de la resta d’ocupants.

Anar d’excursió a la natura comporta riscos per damunt dels que hi estem exposats en passejar per ciutat. És cert que al camp es minimitza la possibilitat de què hom sigui atropellat, però creix exponencialment la de trepitjar una qualsevol tifa. I d’acabar passant, —us parlo amb ple coneixement de causa— no s’assembla en res a quan en plena zona urbana i en no poder-la esquivar, rellisquem sobre la d’un gos d’incívic amo. La mida d’un gos té un límit, la d’una vaca, tot i que també, queda molt distant de la del primer.

Quan el meu peu va notar que s’enfonsava, l’instint va fer que l’enretirés gairebé a l’acte. En constatar per l’olor que no era fang allò trepitjat, vaig fer el propi que hagués fet, crec, qualsevol en el meu cas. Vaig intentar netejar l’embrutat refregant la sola de la sabata per la gespa adjacent. Però no venint, com no vinc, de família de pagès, vaig menystenir la volumetria de l’element. Mentre veia que aquells que tenia a prop em miraven entre esglaiats i mofetes, jo, ansiós per netejar, insistia a giravoltar sobre el que erròniament creia flonja gespa. En donar per acabada l’operació de neteja, vaig adonar-me’n que seguia ancorat damunt d’allò que ara no tornaré a esmentar i que enlloc de fer net, havia acabat ben pastifejat.

Evidentment, no vaig córrer a comprar cap número de loteria. Per a què?

L'endemà, dues veïnes comentaven a l’ascensor el primer premi que havia tocat a l’administració de sota casa. Sóc un desgraciat.

Comentaris

  • Un relat simpàtic.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-03-2015 | Valoració: 9

    M'ha semblat un relat bastant ben fet. Curt, colpidor i humorístic.

    A vegades en la vida venen onades de mala sort. Cal fer el cor fort i saber-ho dominar.

    Ens veurem per Relats. Salut!!

  • Intensitat[Ofensiu]
    Escandalós | 14-01-2015 | Valoració: 10

    Colors i olors intenses per a un relat esperpèntic i divertit! M'agrada molt!

  • som allò que triem[Ofensiu]
    Lèvingir | 11-01-2015

    i ens enforteix

    molt bé

    Lèvingir

  • sento pudor de...[Ofensiu]
    montblanc | 01-01-2015

    Bo, m'ha posat en situació, sento pudor de... per casa i tot

  • Molt divertit [Ofensiu]
    Trevol | 24-12-2014 | Valoració: 10



    Molt divertit, felicitats!!

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-10-2014 | Valoració: 10

    M, encanta es molt bo

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-10-2014 | Valoració: 10

    M, encanta es molt bo

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-10-2014 | Valoració: 10

    M, encanta es molt bo

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Que bo ! [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-07-2014

    Un relat divertit i molt ben escrit.
    No et consideris desgraciat perquè, amb l'enginy que tens, ets molt afortunat.
    Salutacions, Ferran.

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • He, he , he , he ,he , he , he , he, he !!![Ofensiu]
    Annalls | 25-04-2014


    No t'escusis! Que és això de desgraciat? El que ets es despistat o com diu la psicologa : No posses atenció, no ho diguis mai això de despistat !
    I vols dir que era de gos? Per la mida sembla més aviat d'elefant !!!
    A saber que devies tenir-hi al cap, perquè netejar amb el mateix que t'ha embrutit és la manera de fer homeopatica i en aquest cas no crec que fos el més adecuat !!
    Em fa molt feliç cada vegada que comprovo que hi ha més "desgraciats", com jo mateixa !
    Gràcies per explicar-ho !

    Anna

  • Doncs mira...[Ofensiu]

    Doncs mira... jo no en sóc pas de desgraciat, més aviat al contrari. He estat molt content de llegir aquest relat tan espontani, tan entenedor, tan real com la vida mateixa...
    Ja ho diuen els actors... molta merda!
    —Joan—

  • Molt bo![Ofensiu]

    M'agrada molt la ironia que li dónes al final del relat i també la cura amb la qual descrius la "desgràcia" cosa que li dóna un to encara més còmic. I és que qui no ha aixafat mai sense voler algun d'aquests regals del nostre millor amic ;) O fins i tot potser alguns ho han fet a posta perquè els toqués la rifa... Felicitats pel relat ;)
    Edgar

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Molt ben escrit, Ferran. Encara em tronxo de riure recordant aquell dia i la cara del noi que xerrava amb mi, quan et veia refregar el peu sobre l'anomenada tifa...jajaja, que bo!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: