Dracs / "Somnis Tricentenaris"

Un relat de: Ferran Planell
La boira permanent surava enlairant-se tan sols uns metres a ran de terra. Les mil·lenàries pedres de la catedral dels dracs es difuminaven entre tenebres. Al bell mig de la immensa nau sense sostre, sota un cel a atapeït d'estels, emergia el tron de marbre del gran Drac. Un respatller de tres metres d'alçada franquejat per dos braços, un a cada costat, delimitava el seient de dimensions més grans mai imaginat. El llanguíssim banc que circumdava tot el perímetre interior de la vasta nau era a vessar de dracs de variats colors, formes i grossària. La cridòria, duta per l'excitació d'aquelles grans trobades, feia ressonar milers de llengües alhora. Els dracs podien parlar i entendre'n qualsevol i els divertia barrejar-les quan es reunien.

De sobte es feu el més absolut silenci. Una majestuosa silueta de llarg coll, amples ales i recaragolada cua, va retallar el cel estelat. Amb un precís i ràpid moviment aterrà damunt del tron. Alçà el seu gran cap i mirant amunt va deixar anar una gegantina bola de foc. Llavors tots els dracs que l'envoltaven feren el mateix en senyal de salutació. Per un moment el foc s'alçà per damunt de les parets sense sostre, fent resplendir fins el racó més obscur de la catedral dels dracs.

Un drac de volum per sota de la mitjana i color verd oliva s'apropà al tron. Dirigí una mirada al gran Drac i aquest va esbufegar una fumarada en senyal d'assentiment. El petit drac feu ressonar la seva veu:

— Heu estat cridats al consell, perquè avui és la data assenyalada per dirimir el cas dels catalans. Quan aquell a qui diuen Sant i de nom Jordi, va gosar matar al pare de l'avui el nostre gran Drac, aquest mateix consell va decidir fer caure una maledicció de tres-cents anys a sobre d'aquells que el veneren. Vàrem deixar que l'eternitat del temps els sorprengués, però avui, 11 de setembre de 2014, s'ha acomplert el termini. És potestat d'aquest consell donar-la per finalitzada, o bé prorrogar-la. Dirimiu!

La cridòria tornà a anorrear el silenci i els dracs van començar a moure's per tot el perímetre intercanviant les seves posicions. La tradició obligava a que tots haguessin parlat entre tots abans d'emetre el seu vot. Finalment quedaren asseguts cadascú al seu lloc i el silenci s'imposà de nou.

— Malauradament, gran Drac, hi ha hagut empat en les votacions —pronuncià solemnement el drac verd oliva.

Esbufegant, el gran Drac s'alçà i va fer retronar la seva veu:

—Siguin, doncs, ells mateixos qui decideixin. El futur dels catalans és a les seves mans.

Comentaris

  • M'ha impressionat...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 06-05-2015 | Valoració: 10

    ... el to de desimboltura pro-bèl.lica que fas ressonar en l'ambient polític de llavors, que avui en dia es segueix mantenint en debat.

    I és veritat, hi ha monstres, i quants que n'hi ha! Per ells és una faula divertida... enganyen, sí,... i el ciutadà obedient paga penyora si hi creu.

    És bo que la gent sigui conscient que la política és pur interès, i que sempre ha sigut així.

    Encantat de llegir-te,


    Sergi : )

  • bonic[Ofensiu]
    Marceli | 04-05-2015 | Valoració: 10

    el drag es el símbol de la força espiritual catalana, un bon amic, un gos fidel, amic de Sant Jordi

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Original[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-09-2014

    i fantàstica visió dels fets. Ben situada en el món de la ficció i ben portada al món de la realitat, que així sia i estaria bé que els catalans poguérem decidir el nostre futur, com tan ben democràticament han decidit els dracs, i com diu averrois, tant de bo ens donessin ara un cop de mà, al cap i a la fi, els dracs tenen millor premsa ara que fa un temps enrere entre nosaltres.

    Bon relat Ferran!

  • La força...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-09-2014 | Valoració: 10

    ...dels catalans s'ha demostrat moltes vegades, però crec que quan la demostrem els altres ens tenen por. Per això en la nostra història sempre ens han mirat amb recança, som massa poderosos de idees i això a cap govern de cap país li fa gràcia.
    Hem estat pactant tan de temps que ara ja és l'hora de que veguin el que volem, encara que no hem de pensar que serà fàcil. Tampoc nosaltres deixariem anar a la gallina dels ous d'or.
    Potser hauríem de ferr un pacte amb els dracs a veure si ens donen un cop de mà i per fi podem decidir el que volem ser. I si va ser una maladicció dels dracs crec que ja hem pagat prou.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: