Addicció al pecat

Un relat de: Ferran Planell
Barcelona, 2 d’agost

Benvolgut mossèn,
He matat una mosca. Sé que no és gens ortodox confessar-se epistolarment, però, entengui, són molts anys fent-ho amb vostè i ara, lluny del poble... No m’hi sé avenir dins les grans esglésies de ciutat.
Sempre seva,
Carme

El Pla, 6 d’agost

Estimada Carme,
Si bé t’he d’aconsellar que et confessis on i com cal, no dubtis que amb aquest servidor de Déu, sempre hi podràs fer confiança. No puc absoldre els teus pecats per carta, però si ajudar-te en el camí cap al Senyor.
No turmentis la serenor del teu esperit per haver matat una mosca. Et puc garantir que a ningú se li ha vetat l’entrada al Cel per un fet semblant.
A disposar,
Mossèn Arbiol


Barcelona, 11 d’agost

Benvolgut mossèn,
Li agraeixo les seves paraules sempre alliberadores, així com la prompta resposta.
Em costa entendre, però, que resti importància al meu pecat. Vàreu ser vos qui m’instruí en els valors de la fe, qui em féreu veure que totes les criatures de la terra eren obra de Déu. És que per ventura, doncs, una mosca no ho és?
Sempre seva,
Carme

El Pla, 24 d’agost

Estimada Carme,
Disculpa el retard, però com bé saps hem celebrat la Festa Major d’estiu, sempre tan atapeïda d’actes a la Verge. Se t’ha trobat a faltar.
Ets una dona perseverant i aplicada deixeble. Massa fins i tot. Has de reconèixer que entestar-te a considerar pecat el fet de matar una mosca, està —si més no— fora de lloc.
Sé que la solitud a la gran ciutat et neguiteja, però sàpigues que ets ben present en les meves oracions.
A disposar,
Mossèn Arbiol


Barcelona, 28 d’agost

Benvolgut mossèn,
No és agradable sentir-se sola i lluny.
La mosca, certament era collonera i amb tendències suïcides. Per molt que l’espantés, insistia a compartir el meu plat. Era, no sé com dir-ho, com si tingués una inclinació a l’autodestrucció i cerqués en mi l’ajuda necessària. Li he donat moltes voltes. Crec que sent ella qui m’ho va demanar...
Però, Pare, l’eutanàsia també és pecat, oi?
Sempre seva,
Carme


*
Microrelat per a participar al VI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "Comuniquem-nos!". El tema del mes de març és: Comuniquem-nos per carta

Comentaris

  • Collonera[Ofensiu]
    SEMIRAMIS | 27-12-2016 | Valoració: 7

    Les mosques encara que no siguin colloneres, són pesades de collons. M'ha agradat el teu escrit. Et seguiré llegint

  • Pobra mosca...L has esclafat ?[Ofensiu]
    Josep Llop Llop | 27-12-2016 | Valoració: 10

    Bon estil en la narracio del pretes assesinat d una mosca que amb tu, aquell fatidic dia, nomes volia dinar, o poder s havia enamorat...
    Escrius tant be que un clatellot teu deu ser millor que volar...

  • Evolució[Ofensiu]
    Victre | 30-09-2016

    Fascinant com fas evolucionar els dos personatges en un relat tam curt.
    Al principi del relat, he tingut la sensació que el més assenyat és el mossèn, però al final és ben al contari.

    Felicitats.

    Víctor.

  • mosca collonera[Ofensiu]
    ales de foc | 12-05-2016 | Valoració: 10

    no havia llegit res teu fins ara però la veritat és que amb aquest relat teu he pogut disfrutar de la ironia . Molt ben escrit

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-03-2016 | Valoració: 10

    Feia dies que no llegia un escrit tan engrescador i tan irònic. Perquè ironia és el que traspua del teu relat en la confessió d'aquesta senyora tan escrupulosa i de pell tan fina. La influència del clero en la consciència d'algunes persones dóna casos com aquest, que ratllen en el ridícul. I tu aprofites l'avinentesa per a regalar-nos un relat epistolar per a llepar-nos els dits.
    L'enhorabona Ferran Planell!

  • Mosca collonera[Ofensiu]
    Caram caram | 05-03-2016

    Es ben bé que hi ha mosques que ho demanen a crits.
    Un relat molt encertat!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 01-03-2016 | Valoració: 10

    M´agrada com escrius. ens llegim
    montse

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: