Extra-Sensory Perception?

Un relat de: Ferran Planell

Havia sortit a passejar pel centre. Feia massa dies que treballava en aquell projecte. Li aniria bé esbargir-se. La veritat, però, és que el temps no acompanyava massa. A l'hivern les tardes eren molt curtes i la d'avui, amb aquells núvols que deixaven anar quatre gotes, encara ho seria més. Es va apujar el coll de l'abric. Tot i que la pluja era molt minsa, la humitat feia que encara se li rinxolessin més aquells cabells castanys que li descansaven just sobre les espatlles.

La fusta antiga va cruixir deixondint la dringadissa de la campaneta. Travessà la porta de color verd descolorit i va baixar els dos esglaons. Anar al centre significava entrar a remenar a la llibreria de vell. No sabia encara amb quin, però sí que sortiria d’allí amb algun exemplar. Era inevitable.

Després d’acaronar una vintena de lloms, es trobà fullejant “Extra-Sensory Perception, by J. B. Rhine, [1934]” Un recull de nombrosos experiments rigorosos i sistemàtics amb la finalitat de demostrar que la telepatia no era producte de l’atzar. No li va caldre pensar-s'ho més, amb el que li costava comunicar-se verbalment, decididament avui ja tenia llibre.

Dues tauletes més al fons la noia feia petits xarrups al seu te fumejant. Ell llegia el llibre que acabava de comprar i alhora se la mirava a llambregades. Va encendre la pipa. Tenia el convenciment que el fum amarat de la intensa aroma del tabac atrauria la seva atenció. En el moment que ella el va mirar, ell li va retenir la mirada. Era com si hagués pescat els seus ulls amb una xarxa invisible. Els dits de la mà esquerra premien fort el llibre obert. Amb la dreta jugava amb la pipa entre els llavis. La telepatia era possible, no tan sols ho estava llegint, ho estava experimentant. Ella seguia mirant cap a ell —vine, pensava ell amb força—. Ella s'alçà i es dirigí cap on era ell. Just quan anava a fer el gest d'aixecar-se, el sobrepassà. En girar-se, veié com feia un petó als llavis al xicot que acabava d'entrar.


*
Microrelat per a participar al VI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "Comuniquem-nos!". El tema del mes de febrer és: Comuniquem-nos per telepatia o senyals de fum

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Quina decepció![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-05-2016 | Valoració: 10

    Encara que els llibres acostumen a ser molt savis, no s'ha de fer cas de tot el que diuen. No sempre és cert.
    Però el que sí és cert és que escrius molt bé, amb un lèxic molt acurat i amb molt d'enginy. L'enhorabona!

  • Simpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 07-03-2016 | Valoració: 9

    Com sol passar, la telepatia és un conte de fades, un desig per a la persona de tenir el que no pot tenir. O això crec jo que és la telepatia.

    A veure si el pròxim cop l'home aconsegueix atreure alguna noia amb la telepatia...

    Sí, bon relat.

    Ens veiem!!

  • Tenia la idea d'en qwark...[Ofensiu]
    deòmises | 03-03-2016

    ...era una opció possible i un bon desenllaç. Tot i que aquest final és sorprenent, aquell típic moment que s'espatlla perquè el noi tampoc no és que sigui massa comunicador o expressiu...

    Enhorabona!


    d.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • betixeli | 26-02-2016

    Molt bé! M'agrada l'ambientació i també la història en si.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 22-02-2016 | Valoració: 10

    M'ha agradat el relat; l'he trobat enginyós, ben travat i un final sorprenent, molt bo!

    Materile

  • Percepcions[Ofensiu]
    qwark | 17-02-2016

    Molt interessant veure com de la teoria a la pràctica sempre hi ha un bon tros de camí. M'ha sorprès el final. Pensava que la senyora s'hauria dirigit a ell i -pausa dramàtica per augmentar la tensió- li hauria dit: "perdoni, senyor, aquí no es pot fumar".

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2016 | Valoració: 10

    Un final sorprenent. M´agrada
    Montse

Valoració mitja: 9.75