Quatre contes molt petits

Un relat de: NEULA

El meu avi
El meu avi i jo teníem un joc. Ell deia: " no li diguis a l'avia!", i jo corria a buscar-la "iaia, iaia, l'avi esta fumant!" , o bé "l'avi s'ha acabat tot el pastis". L'ávia feia veure que s'enfadava, el renyava i jo reia.
Un dia l'avi va empal·lidir tot de sobte i va haver d'aguantar-se amb la paret - No li diguis a l'aávia!- Va fer amb un fil de veu. Jo li vaig agafar la mà i em vaig quedar amb ell fins que es va trobar millor. El meu avi va morir aquell hivern i jo encara no sé si aquell cop també li hauria d'haver dit a l'avia.

Oració
A casa no em van ensenyar el Parenostre, sinó una oració molt breu que deia cada matí amb la meva avia: Beneït sigui el Sol, Beneït sigui el Día, beneït sigui el Pare que ens il·lumina. Deu ser per això que entre les meves creences més profundes i secretes ha quedat l'existència del Deu - Pare - Sol, i es clar, la Deessa - Mare - Lluna, i encara que ja no dic l'oració, segueixo agraint al Sol la seva llum i confio els meus desitjos a la Lluna.

Mentides
La primera mentida que recordo, va ser dir per telèfon que el pare no hi era perquè ell m'ho va demanar. Em vaig posar tan vermella, que em va fer un petó i em va dir que mai més m'ho tornaria a demanar. Amb el temps però he après a dir mentides amb relativa naturalitat.


El dò
De petita jo parava la orella sobre la panxa d'una embarassada i de seguida sabia si era un nen o una nena i fins i tot si em cauria bé. Una vegada vaig para l'orella sobre una panxa i no vaig saber que dir. La dona em mirava il·lusionada, però jo no sentia res. Vaig dir que ja m'havia fet gran per escoltar bebès i no vaig voler fer-ho mai més. Es curiós però no va ser fins anys més tard que vaig relacionar els xiuxiuejos de les dones de casa sobre l'embaràs que en realitat va resultar ser un tumor amb aquella panxa que no em deia res.








Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Comentari amb quatre parts[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 27-07-2005

    El meu avi

    Aquest és el conte que m'ha agradat més dels quatre. Simple, directe, innocent. M'ha semblat sentir la veu d'una nena entre les seves paraules. Una nena espantada de no sap què. Una nena que busca comprensió. Una nena que tens ganes d'abraçar i protegir d'una vida injusta que no dóna respostes a les seves preguntes.
    El punt negatiu: alguna falta d'ortografia, alguna errada de teclat, algun canvi de puntuació. Res d'importància.

    Oració

    La idea en si del relat està bé (el què t'ensenyen de petit, et queda gravat al cor) però no acabo de veure la relació entre l'oració que transcrius i les "ensenyances" que n'extreu la narradora. S'entén la part del sol però... D'on surt la lluna? I, encara més, per què hi confia els seus desitjos?

    Mentides

    Aquest conte trobo que és contradictori. La història assenyala cap a una direcció (no dir mentides perquè la narradora ho va passar malament dient-ne, perquè el seu pare li va dir que no li demanaria mai més que en digués,...) però la conclusió dóna la volta a la truita i assenyala la direcció oposada (dir mentides perquè és fàcil).

    El do

    La idea és bona. La protagonista se'n surt bé de la situació compromesa d'haver de dir que no sent res. La tensió va en crescendo incitant la lectora a preguntar-se què hi havia a la panxa de l'"embarassada". L'únic problema que jo hi veig és l'última frase: és massa llarga, la lectora se l'ha de rellegir més d'una vegada per entendre-la i hi ha molta palla que no interessa a qui llegeix l'escrit. El resultat? Quan finalment la lectora troba la resposta a la seva curiositat, al cap de tres línies de text, aquesta ja no li interessa.



    Tens bones idees però crec (opinió subjectiva totalment obviable) que et falta una mica de traça a l'hora de redactar. Si cuides una mica més el teu estil, arribaràs a ser una escriptora molt bona: t'ho diu una aprenenta professional ;-).

    EmmaThessaM

  • PETITS = MOLT BONS.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 11-07-2005 | Valoració: 10

    En poques paraules ens has donat l'asencia d'unes vivencies d'infantesa molt tendres .
    Un petunet.

  • et guanyes[Ofensiu]
    Perestroika | 16-06-2005

    el meu vot.....

l´Autor

Foto de perfil de NEULA

NEULA

30 Relats

94 Comentaris

48079 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
M'agrada escriure, el teatre, la ràdio,la poesia. Vaig fer servir Relats en Català per penjar els meus primers relats i encara recordo la il.lusió que em van fer els primers comentaris. També hi he passat bones estones llegint. Ara no estic tant per aquí , tinc més coses al blog de l'associació Lletrícola de Mataró, blog: planetalletra.org