Punts suspensius.

Un relat de: Fionn

Si has de marxar, deixa'm tancat per dins, no vul que l'ona expansiva del tancar dels teus ulls quedi com a testament de la meva aurícula esquerra.

Parlant del cor, si de debò has decidit anarte'n, deixa de caminar així, la sístole i diástole del meu no aguantarà el ritme tres per tres de les teves caderes, si aquestes ja no caminen més cap a mi.

Ara que decideixes emprendre nou rumb, cala foc als llençols, carta de navegació al teu somriure, caminar, la teva mirada, els teus gestos i el teu silencia, pàtria meva. El teu cabell, la meva bandera.

Ara que la teva dansa em dedica cent vuitanta graus, aixecant un vent gelat, t'emportes tambe les brases que vas portar al llit, els tresors que vas deixar als calaixos.

Ara que dius 'adeu' quan, cinc minuts i un dia abans deies 'ara vinc', et demano deixis obert l'escriptori, per afegir dos punts suspensius al teu punt final.

Encara et veig baixant les escales i ja penso en el demà. Ja sé que sentire demà. Tan cruels seran els fils de navalla d'uns llençols sense tu que, fins i tot, resultarà agradable despertar i estavellar-se contra l'asfalt.

Però si mai tinguessis fred... sapigues que darrera teu deixo la porta oberta un noranta de pit, per que tinguis espais de sobres per entrar de costat. Sempre hi haura cava fresc, pastís de cel·lebració i espelmes, i cordes noves per una nova canço d'amor.

Comentaris

  • De veritat[Ofensiu]
    RATUIX | 08-06-2007 | Valoració: 9

    que tot queda plè de l'altre. Fins i tot la claror de les parets.
    I que no es deixa d'estimar d'un dia per l'altre.
    Jo corro per aquí escampant bons i mals records que se'm barregen a l'hora i encara no sé si vaig o vinc.
    M'ha agradat molt com ho dius.

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-06-2007 | Valoració: 10

    ...més que un relat una cançó i que millor que Sabina, un dels cantautors preferits meus que em va recomanar un amic fa ja 25 anys, encara conserve l'amic i els vells cassettes de Sabina. Doncs això que m'ha semblat una vella cançó de Sabina el teu relat. M'ha agradat molt.

  • Terriblemet bonic[Ofensiu]
    filladelvent | 30-10-2005 | Valoració: 10

    Sí... ara que et conec -més, si més no- noto en aquests punts suspensius la clara influència de Sabina, potser més que influència, dedicació que li fas amb l'escrit. Les metàfores, les comparacions extravagants, els detalls subtils quan es vol parlar dels grans combtas i amors...

    Però deixa'm confessar-te que no he trobat frases tant merescudes a Sabina com aquesta que hi ha en el teu text:

    Tan cruels seran els fils de navalla d'uns llençols sense tu que, fins i tot, resultarà agradable despertar i estavellar-se contra l'asfalt.

    Per mi s'ha convertit en un himne, en una declaració de principis! És genial.

    Aquesta porta que s'obre, es tanca, i tu vols deixar entreoberta, és el símbol més clar en aquest relat, i és el clar símbol de l'amor que un considera passat, l'altre futur, i que és un present a mitjes. (et recomano el relat "versos embafats" de Gica Casamare)

    Si has de marxar, deixa'm tancat per dins

    Parlant del cor, si de debò has decidit anarte'n, deixa de caminar així, la sístole i diástole del meu no aguantarà el ritme tres per tres de les teves caderes, si aquestes ja no caminen més cap a mi.

    et demano deixis obert l'escriptori, per afegir dos punts suspensius al teu punt final.

    Encara et veig baixant les escales i ja penso en el demà. Ja sé que sentire demà.

    Però si mai tinguessis fred... sapigues que darrera teu deixo la porta oberta un noranta de pit, per que tinguis espais de sobres per entrar de costat.



    Bonic consell aquest:

    cala foc als llençols, carta de navegació al teu somriure, caminar, la teva mirada, els teus gestos i el teu silencia, pàtria meva. El teu cabell, la meva bandera.

    Una frase preciosa:

    t'emportes tambe les brases que vas portar al llit, els tresors que vas deixar als calaixos.

    Una trista esperança, un amor que no vols que acabi:

    Sempre hi haurà cava fresc, pastís de cel·lebració i espelmes, i cordes noves per una nova canço d'amor.

    -Filladelvent-

  • Idees i sentiments[Ofensiu]
    jacobè | 28-07-2005

    Molt ben treballat. Podria ser una cançó d'autor. De les que a mi m'agraden. Músics i poetes. Juguen amb les paraules, el ritme i la música. No sé si és el teu estil però m'agrada. És el primer que et llegeixo gràcies a la trobada. Et continuo llegint Fionn.

  • Quines[Ofensiu]
    brumari | 22-07-2005 | Valoració: 9

    reflexions més belles!

    Però existeix un altre signe de puntuació que, de vegades, és molt útil: el punt i a part.

    Escrius molt bé, Fionn.

    Una abraçada

    P.S.: Jo, de fet, en tots els sentits, peso molt poc. Gràcies pel teu comentari

  • molt bé noi[Ofensiu]
    neret | 21-07-2005

    m'agraden les cançons del sabina que deixen eco en aquesta poesia, i m'agrada com has lligat la història.

    Si noi, com canvia llegir un relat quan has vist la cara del relataire...

    fins aviat!

  • Sí, peciós![Ofensiu]
    pivotatomic | 20-07-2005

    Company, no vam parlar massa ahir (de fet, no vam parlar gairebé gens, oi?)

    Llegint aquest relat teu encara me'n penedeixo més.

    I és que, habitualment, sóc una mica alèrgic a aquests relats tipus "oh, la meva xicota m'ha deixat i tinc el cort fet mil bocinets!".

    Però el teu, malgrat aquestes errades de les que parla el Capità i que jo també he notat, el trobo realment bonic. Ple d'imatges potents i evocadores. Tant, que fins i tot han fet un esboranc en un tros de fusta com jo.

    Tot un plaer, haver-te llegit. Ho seguiré fent, no ho dubtis.

    Ah, i un consell... Hi ha portes, que encara que faci mal, és millor deixar definitivament tancades...

  • Preciós![Ofensiu]
    filladelvent | 20-07-2005 | Valoració: 9

    Amb tota aquesta harmonia i fragàncies amb un to amarg de mirar enrere i mirar endevant a la vegada... és difícl comentar-ho!!
    M'ha agradat molt.

  • OhCapità | 20-07-2005

    ... ara que us conec el rostre i la veu, i hem intercanviat unes paraules puc imaginar-me aquests punts suspensius.

    És un relat curt, senzill sense cap pretensió que no sigui exposar amb sentiment. Ho has fet Fionn. Després del teu apunt sobre la mida del perímetre pectoral, tot em queda més clar. Et seguiré llegint.

    Un petit apunt, mmm, que no se n'escapa ningú: procura alguna que altra errada i algun accent no s'escapin.

    Res més, i va ser un plaer conèixe't.

    OhCapità.

  • Noranta perque...[Ofensiu]
    Fionn | 20-07-2005

    Aquesta noia tindria menys de noranta, i ha d'entrar de costat per que... no vull que entri de cara, no que ho faci segura, vull que tingui dubtes i que hi lluiti, que romangui una estona al llindar de la porta i faci una ullada al que hi ha i que si li agrada, doni la passa definitiva.

  • nomes una pregunta[Ofensiu]
    Ainoa | 17-07-2005

    aixo de un 90 de pit i entrar de costat??? que vol dir?

  • bonic,[Ofensiu]
    Ainoa | 17-07-2005

    bonic, tendre, trist i esperançador!

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: