Aranjuez

Un relat de: Fionn

Aranjuez... El teu nom s'escapa de la memòria del temps. He provat de parlar-te a través de la meva humil abraçada de nylon y ferro, però només el mestre sap com llegir entre les cinc línies de la teva ànima.

Aranjuez, alba en re menor. Et recordo al màstil de Lucia, a les mans del de Algecires i no puc sinó aturar-me i deixar que l'univers segueixi caminant una estona sense mi, jo estic a anys llum d'ell, estic a Aranjuez...

Aranjuez, allegro, adagio e andante. Tres rostres, tres paraules, tres eternitats, tres ànimes, tres silencis, un instrument, un cor, mil llàgrimes sobre el teu puntejat de seda.

Aranjuez... Ets paraula? Ets silenci? Ets persona o el frugal somriure d'un deu de l'antiguitat? Ets ulls blaus? Ets diari d'un amor irrealitzable? Siguis el que siguis, tens la clau de la meva ànima, miríades de colors acaronen les sensuals i serpentejants corbes del teu cos d'atemporalitat. Tens un lloc amb les persones que estimo, a la inmortalitat de la memòria.

Aranjuez, em van dir que necessitava força als dits per parlar amb tu. Ara entenc que, la força que necessito es per escoltar-te sense ofegar el teu cant entre llàgrimes d'emoció.


Comentaris

  • És poesia, és sentiment.[Ofensiu]
    filladelvent | 30-10-2005 | Valoració: 10

    Deixa'm tornar a comentar-te allò que un dia em va deixar bocabadada...
    Ens tens abandonats, als teus fans literaris, i hem de rescatar de l'antiguitta per poder recordar allò, allò... com t'ho explicaria?
    allò més pur, aquells teus sentiments més directes, més necessaris, més sincers.

    Deixa'm demostrar-t'ho:


    Aranjuez... El teu nom s'escapa de la memòria del temps. He provat de parlar-te a través de la meva humil abraçada de nylon y ferro

    Ara, potser coneixent-te una mica més, puc entendre millor aquest teu sentiment de no poder atrapar l'ànima d'aquesta canço que et va ample, encara. Segur que tu t'eixamples cada cop més musicalment, i al final t'anirà a mida.

    Tendresa, il·luminació, honestedat, bellesa de paraules:

    Aranjuez, alba en re menor. Et recordo al màstil de Lucia, a les mans del de Algecires i no puc sinó aturar-me i deixar que l'univers segueixi caminant una estona sense mi

    Descripció de la bellesa i l'art... una de les descripcions més complicades que saps brodar des de la humilitat del qui ho gaudeix sense aspiracions, només amb ganes de gaudir-ne.

    Aranjuez, allegro, adagio e andante. Tres rostres, tres paraules, tres eternitats, tres ànimes, tres silencis, un instrument, un cor, mil llàgrimes sobre el teu puntejat de seda.

    Aquí desplomes al lector, sens dubte, amb la teva subtilesa:

    Aranjuez... Ets paraula? Ets silenci? Ets persona o el frugal somriure d'un deu de l'antiguitat? Ets ulls blaus? Ets diari d'un amor irrealitzable? Siguis el que siguis, tens la clau de la meva ànima, miríades de colors acaronen les sensuals i serpentejants corbes del teu cos d'atemporalitat. Tens un lloc amb les persones que estimo, a la inmortalitat de la memòria.


    Finalment, repeteixes allò que primer ens havies comentat, però matitzant-t'ho: la força que necessites no´és només la dels dits, no, sinó la del cor; aquesta no caldrà que l'aprenguis: la posseeixes per tu sol.

    Aranjuez, em van dir que necessitava força als dits per parlar amb tu. Ara entenc que, la força que necessito es per escoltar-te sense ofegar el teu cant entre llàgrimes d'emoció.


    Quan ens tornaràs a deleitar amb la teva subtil prosa poètica, feta de pensaments i emocions?

    -Filladelvent-

  • Música. Paraules.[Ofensiu]
    jacobè | 28-07-2005

    Has sabut transmetre en paraules i donar significat a un sentiment musical, i molt personal. No és gens fàcil. Em sembla que ets especial.

  • Caram Fionn[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 06-07-2005 | Valoració: 10

    M'has posat la pell de gallina. Has sabut copsar amb paraules un sentiment preciós i únic cap a una peça de música. I, per cert, una peçz també única.

    A mí també em passa. Sovint una peça de música ha despertat en mí unes emocions i sentiments tan intensos... I molts dels meus poemes han sorgit amb música de fons. Però mai he estat capaç d'explicar-ho amb paraules. Has despertat en mí certa enveja... sana!!

    La idea de buscar el què és realment Aranjuez "Ets paraula? Ets silenci? Ets persona o el frugal somriure d'un deu de l'antiguitat? Ets ulls blaus? Ets diari d'un amor irrealitzable?" m'ha semblat tan infinitament bonica...

    I la metàfora amb què et refereixes a la guitarra, l'abraçada de nylon i ferro.... Excepcional.

    M'ha agradat molt Fionn.

    Un barret ple d'admiració i una abraçada. (i les meves disculpes per enrotllar-me tant!)

    Salz.

  • filladelvent | 06-07-2005 | Valoració: 9

    La veritat és que llegir-lo mentre l'escolto ha sigut el meu gran plaer del dia.
    Gràcies!

  • Una gran força[Ofensiu]
    Rafael Soteras i Roca | 10-04-2005 | Valoració: 9

    Aquest és un text que té una gran força. Me'l guardaré per tornar-lo a llegir amb calma, que és el que demana, no pas una altra cosa. Ara la valoració és molt aleatòria perquè de fet quan un text està molt ben construït demana diverses lectures: així hi trobarem més endavant noves coses. Felicitats!

  • Vaig llegir[Ofensiu]
    Ainoa | 08-04-2005 | Valoració: 10

    el teu text hara farà temps, pe`ro avui le rellegit i m'ha recordat perque em va agradar aquell dia. Aranjuez, som pocs els que sabem qu evol dir, oi? Et felicito i et dono le sgràcies pels teus comentaris.

  • un gran concert...[Ofensiu]
    Pluja | 08-04-2005

    un gran concert emotiu... i un relat que també ho és... força als dits... i la força mental per afrontar-te a una peça d'aquestes magnituds? M'ha recordat a l'impressió que sempre he tingut... vas passat els anys abraçat a un instrument, veus els grans les difícils peces que toques.. i ara de com, et trobes intentant-les... Per mi és una sensació molt estranya,.. com si de sobte em diuen: noia, t'has fet gran!

    Continua escrivint, i continua tocant!

  • comentari global[Ofensiu]
    Shu Hua | 10-02-2005 | Valoració: 9

    Seguint el teu exemple, i contrari al meu costum, comento l'obra global teva. Val més això que no deixar de comentar per manca de temps.
    Gràcies, primer, pel teu comentari. Pèrò és curiós, dius que es nota la imprempta de Xina a la meva obra (i a la meva vida), però justament "anant pel camí de terra amb el cabell deixat anar" està inspirat en el poble de Barriobusto, Àlava, d'on és el meu marit. "Ma germana en el tambor", per exemple, sí és clar exponent xinès; en realitat, és una versió d'una cançó xinesa.

    De tu, m'ha agradat el primer conte, sobre les drogues, emotiu, intens i fort, tant si és biogràfic com si no, la força hi és present. No tots hem tingut contacte amb les drogues, però sí tots hem sofert pèrdues. El més important, abundo en la teva opinió, és no jutjar el difunt: cadascú fa amb la seva vida el que pot.

    El segon, de l'edat, tens molta raó: portem a les esquenes el llegat dels pares, avis i inclòs més enllà. M'estic llegint un llibre sobre el canvi social del matriarcat al patriarcat i me n'he adonat. Em sembla que estic buscant dades per escriure un conte. Ho dic perquè sempre que m'ha cridat l'atenció un tema i l'he estudiat amb cert profunditat, era perquè una història estava latent en el meu cor.

    La papallona té un tractament original. I és cert: l'instint reproductor ens fa buscar el sexe per sobre de tot. Ens pensem que ho triem i som més fills de l'herència del que creiem.

    La poesia al pare és encoratjadora. Aqeusta sí diria que és veritat. Si és així, desitjo que se n'hagi sortit. No sé per què has de demanar perdó per res, és una poesia ben bonca.

    I Aranjuez, sembla un relat sobre el nom, la ciutat i el concert alhora. Diria que és el que més m'ha agradat. Un estiu em vaig decidir a posar realitat a dos noms mítics: la Ciudad Encantada de Cuenca i Medina Azahara. Ah!, també l'Alhambra. No en vaig escriure més que un relat de viatges, però l'encant d'allò que t'imagines no té perquè apagar-se quan ho coneixes.

    I ja està, jo no comento massa bé, no entenc de ritmes ni coses així. Només recomano (com a mi em van recomanar un dia), vigilar les faltes d'ortografia i les paraules repetides.

    Vinga, una abraçada
    Glòria

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: