Fionn

Barcelona,

16 Relats, 72 Comentaris
35774 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61

Últims relats de Fionn

  • Joia

    Fionn - 23-01-2006 - 1832 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Els regals immaterials son els que deixen una empremta més profunda. Aquest relat cumpleix una promesa i relata una experiencia nova en el camí de descobriment de dos joves amants. més

  • Silenci... desig.

    Fionn - 28-07-2005 - 2345 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Hi ha flames que no arriben a consumir-se mai... més

  • La dansa de la reina negra (Silenci... desig, part II).

    Fionn - 28-07-2005 - 1867 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Segona part de Silenci... desig, o quan res pot aturar la passió. més

  • Punts suspensius.

    Fionn - 15-07-2005 - 2449 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ["Lo atroz de la pasión es cuando al punto final de los finales no le siguen dos puntos suspensivos"]. Així ho diu Sabina i no em vaig resistir a fer la meva interpretació. més

  • Miracle.

    Fionn - 05-07-2005 - 3028 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Al respecte de l'eterna lluita sobre si ser científic significa deixar de somiar. més

  • Gollum (Dedicat a Ainoa)

    Fionn - 27-05-2005 - 1677 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Volia fer una poesia infantil, per que el tema és ben apropiat, però no em sortia res. He acabat fent aquest assaig? diari? biografia? dedicat a la "mare" d'en Gollum: Ainoa. més

  • Diagonal 629 (parella-noi)

    Fionn - 05-05-2005 - 1666 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La part masculina de la baralla (part femenina by: Ainoa) més

  • La rosa, el llibre i... El Sol.

    Fionn - 21-04-2005 - 2616 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Avui li he preguntat a la meva mare si recordaba algun Sant Jordi amb pluja. M'ha dit que molts, pero jo sempre recordo aquest amb Sol. més

  • Venjança...

    Fionn - 24-02-2005 - 2768 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Fa poc vaig coneixer la historia de les lleteres als ghettos on els nazis recluien als jueus i els apartaven de la seva vida, que fins al moment estava totalment integrada a la vida almenaya. Per una part reflexa l'esperit combatiu, la resistència d'un poble a ser exterminat i a caure a llarg termini en l'oblit, reflexa les ganes de viure tot i l'adversitat. Però aquesta història no tenia un final feliç. més

  • Diari d'un quark.

    Fionn - 24-02-2005 - 2031 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    No us enganyo, aquest relat pot resultar moolt pesat. Tot i així tenia moltes ganes d'escriure aquesta idea que sempre he tingut al cap: us imagineu si només fóssiu un quark, una particula elemental, com seria un diari desde el vostre naixement? més

  • El gàmbit Englund.

    Fionn - 17-02-2005 - 2426 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    És el primer treball que publico aquí d'aquestes característiques. Molts podreu intuïr quines son les meves fonts i podreu comprovar com no m'he pogut independitzar massa d'elles, creant una mena de "collage". Espero les vostres crítiques poder millorar. més

  • Aranjuez

    Fionn - 09-02-2005 - 1979 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest no és un escrit inspirat, no aporto grans lirismes, però havia de parlar del que representa per mi aquest concert. Em van dir que havia de tenir força als dits... més

  • Pare

    Fionn - 09-02-2005 - 1821 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Al meu pare, l'home més fort que he conegut. També és una aproximació molt lliure a la poesia, perdó per l'atreviment... més

  • Majoria d'edat.

    Fionn - 27-01-2005 - 3698 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La vida pot ser molt breu. No us imagineu quant... més

  • Espelmes mil·lenàries.

    Fionn - 27-01-2005 - 1808 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un texte autobiogràfic, però volia presentar-me a través de l'objecte daquesta web: el relat. I aquesta es la meva edat... més

Últims comentaris de l'autor

  • Fionn | 24-02-2006

    Aquells qui gaudim dels teus relats, i encara més, qui estimem la teva figura, ens omple de joia veure't somriure de nou, veure el teu nom darrera d'un relat a on el teu cor diu que vol tornar a ser feliç.

    Petons i fins el pròxim relat.

  • Fionn | 24-12-2005 | Valoració: 10

    La teva idea, ja que molts nets de la guerra hem sentit a parlar de les petites histories que tenien lloc a les vides dels nostres avis i encara desconeixem moltes, ja que cada persona que patí aquella absurda guerra tanca un mon de vivencies i histories diferents d'aquells dies. No només m'agrada la idea, sino com la duus a terme, has escrit, primer de tot, el que ben be podria ser la 'conclusio' de tot plegat, la qual cosa ha fet que l'agafes amb molt interes. Una cosa que m'agrada d'un relat es com es descriu l'ambient i les persones, i crec que és un dels altres punts forts de la teva obra. Espero les properes entregues amb ganes.

  • Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 7

    Fa el ridicul qui calla, així és. Un pot callar per que vol o per que no sap que collons dir, en qualsevol cas fa el ridicul si no reacciona... Viure en parella, o viure una relacio passional, encara que els dos sapiguen que no continuara per sempre no pot morir en el sil·lenci, una sensació humana dona per escriure llibres sencers, malauradament acaben tantes així... Jo també crec que és un relat fruit de relexions de mitjanit (o de madrugada, o de diumenge de pluja...), així que valoro molt més el que has aconseguit fer-me sentir coses (de fet li estava dient al tiu per dins meu: però coony, digues-li algooo), angoixa i neguit per la situació d'aquesta parella.

    Gràcies!

  • Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 8

    Reconec que no hi tinc gaire conciencia social amb els nostres arbres, els veig allà, amb els bancs, les papereres, mes mobiliari urbà, i així tinc dopat de inconsciencia el meu cervell. Pero ben cert és que Barcelona no seria el mateix sense els bells plataners, no seria el mateix les passejades en ple hivern per la Rambla Catalunya o el Passeig de Gràcia, per no dir paratjes més bells encara i plens de màgia gràcies als arbres. Tampoc seria el mateix l'estiu sense els nostres plataners i la seva ombra, i casa meva no tindria el seu encant especial sense el verd que esclata cada primavera gracies al plataner que hi tinc just davant. He de reconeixer que el relat es senzill, si, però hi tec dues conclusions: una, un relat mai és senzill en el seu missatge sinò en la seva interpretació i aquest relat de l'arbre pot fer pensar sobre moltes clases de verins que ens afecten a nosaltres mateixos, i dos: el tros del lleixiu ho has fet molt bé, he de dir que m'ha fet angoixa fins i tot, no se si ha estat per la forma d'escriure en un estil de carta o el fet de posar veu a un arbre, però m'ha arribat. Fins un altre relat!

  • Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 5

    No et menteixo, la teva poesia m'ha semblat fluixa, planera, el tema era prou maco com per aportar bellesa estil·listica, sense deixar de ser senzilla, però no obstant això no és impediment per que s'hi puguin trobar petits tresors, la teva primera estrofa n'és un, m'ha semblat brillant, per això penso que tens un gran potencial. Adeu!

  • Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 7

    És el virus dels nostres dies, el que mes fàci sol·lució però incomprensiblement el més estés. Hi ha tantíssima gent avui en dia que es deixa portar, que viu sense més objectiu que esgotar les 24 hores per repetir la rutina al dia següent... I al dia següent pensa amb neguit que ja han passat dos dies i casi no se'n ha adonat. La gent camina pel carrer i no alça la vista, no veu les ocses que pasen al voltant, poden fer un camí diferent cada dia, però veuen les mateixes coses, i així al metro, al bus, al treball... De poesia no puc donar cap consell, només dir que m'ha agrdat i que no, de la teva no m'ha agradat massa l'us excessiu d'infinitius, sonava massa el so [a], però d'altra banada has fet algo que m'agrada molt que és interactuar amb el lector fent-li preguntes, és una forma d'obligar a pensar, fa que el relat no deixi indiferent.

    Adeu!

  • Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 7

    Del teu relat destaco la sabia combinació entre un llenguatje que inspira tanta innocencia com perversitat (en el sentit mes sensual, es clar), ja que el tema es precisament aquest, la partida, per sempre, de dos persones que deixen per sempre el mon de la innocencia... "Dos nuesses que han compartit el vici, que s'han conegut totalment.". I es que, quan es coneix el vici per primera vegada...

  • Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 7

    Estic d'acord amb Averrois (uala, ho he escrit be?) en que el suicidi no és solució, ja que es com deixar abandonada la mare en la lluita, encara que m'agrada el missatge de "no vull portar la sang d'aquest maltractador" que deixes anar. Sense dubte el més destacable del relat és com expresses l'infern de la violència de genere: amb la veu d'una morta, per això et felicito i donc la benvinguda.

  • Fionn | 22-11-2005 | Valoració: 10

    Temps ha que no visito aquest refugi de grans escriptors, per tant et llegeixo molt menys del que mereixes
    i encara és menys el tribut que et faig en forma de comentaris. Aquest te'l dec, però
    no pensis que ho faig per alguna mena d'obligació, llegint el teu poema, com et vaig dir en el seu dia,
    crec que estàs creixent artisticament (en el musical ho dono per suposat) però la mostra més palpable és
    l'escrit. S'obre el telò de la teva poesia i el primer que crida l'atenció és, de nou,
    un sentiment de necessitat, de soledat i també, per que no, desengany ["...desenfocades les nostres nits..."].
    Ademeteixo que no se ben be la idea que has intentat transmetre amb ["... que creixeren en l'aroma del vi antic..."]
    però em fa sentir que els "protagonistes", invisibles, innombrats, absents però amb una tangibilitat fora de tot dubte,
    son persones potser no madures en la seva vida vista globalment però si en el mon de la nit.
    ["...s'aturaran les busques quan encara sigui d'hora..."] és una bella imatge per situar un moment especial [...el de la pluja forta,
    que de tot pecat serà eximit..."] gràcies a la ínfima esperança que pot donar l'alcohol, o quelcom altre droga, per això em sembla molt acurat el terme
    "dosi", la ide a de l'alcohol me la dona ["... instants de la pluja molls."]

    Per últim, tenim una visió de fora de la nit, fora de discoteques i llits, els quals aconsegueixes fer intuir que no estan buits i ni molt menys
    estan ocupats per algú dormint. ["...la sang de les meves venes encara corre -la sents com
    corre i bull?"] impliques al lector i l'imbueixes de vitalitat i el convides al punt final: el desig es veu enfosquit per la solitud, el destí ja hi és escrit
    [..."i nostres ulls feréstecs s'enteranyinen de distàncies i en les nostres mans buides, ara hi és solcat el destí."]

    Felicitats, per els anys i per la obra.

    Ah, i gràcies!

  • Fionn | 03-11-2005 | Valoració: 10

    Es despren del teu crit poetic, aquesta certa angoixa i desencant existencial que tot el que fa augmentar el seu volum d'alcohol en sang experimenta:

    [..."sota el diluvi,
    sense espai..."]

    Veig aquesta frase com una brutal ironia, com una contraposició, si vols, el plaer de la pluja acaronant, fen pessigolles al teu cos, i el buit de un estar al mig del no-res existencial encara estant a la plaça mateix del teu poble...

    ["..A qui enganyar?
    em fan fàstic."]

    Admeto, amb no poca vergonya, que m'ha costat donar interpretació als versos centrals, i a ben segur que no és la que tu volies, però la sensació que em transmet és el fàstic per la gran malaltia de la nostra societat: la hipocresia.

    ["...I tot i que l'alcohol
    m'enganya, m'emborratxa i
    m'enreda,
    intueixo que la vida
    no és més que fi.."]

    Aquest fragment d'estrofa em torna a agradar per el contrast que provoquen les paraules "enganya" i "enreda" amb "intueixo"; i es que intuir implica cert seny, certa claredat de pensament, saber on s'esta i es mes, intueixes algo que es terriblement cert, ja que el fi dona sentit a la existencia.

    M'ha agradat xica, i aqui tens per que. (i comentat al teu estil!!)

  • Fionn | 30-07-2005 | Valoració: 9

    No soc una eminencia en poesia, aixi que no puc valorar massa la estructura, la qual crec que dona un gran ritme i musicalitat a l'obra. Especial mencio a la part dedicada a la coca cola loca laca, vermell de la qual impregna les nostres vides com cap altra marca. I al respecte de la musicalitat, crec que es obvi que seria una cancço de Ramones, i a mes, un clàssic. Un 80% del 9 que et posso es per la gran originalitat que hi has posat.

    Sense res mes a dir, hey ho, let's go!

    Adeu.

  • Fionn | 27-07-2005 | Valoració: 9

    La reina dels condemnats te implicita una sensualitat, una sexualitat, que neix de la seva maligna condició i que porta a tot el que escolta aquest nom a esboçar un somriure pèrfid, acte intermig abans del desig sexual. Lilith serà protagonista d'una sèrie de sis relats dels quals he començat la producció. No se que sortirà, però el tema és obvi: novel·la eròtica. respecte a la poesia en si, jo no soc un gran comentarista, molt lluny queden els anys on estudiava les tècniques i recursos literaris, ara només llegeixo -molt- però analitzo poc per que no tinc aquesta traça, encara que he de dir que m'ha encantat aquesta estructura en "mirall" de les tres primeres estrofes. Crec, també, que el poema té certa musicalitat, a lo millor és inherent al tema tractat, i es que, tot el que envolta l'erotica te una gran component musical al darrera.

    Res mes, una abraçada!

  • Fionn | 21-07-2005 | Valoració: 9

    La meva habitació s'ha omplert del fred invernal dels països de l'est, m'has obligat a mirar els racons de casa meva, els edificis d'enfront per vigilar ombres sospitoses i... a partir d'ara mirare als tiradors de les olimpiades amb altres ulls! El relat era llarg, però has sabut captar l'atenció de, crec, qualsevol arquetip de lector que s'hi apropi, la qual cosa demostra un gran domini de les lletres i, el més important i vital, saber dipositar el 100% del que hi tens a dins al "paper".

    Bé, no soc catedràtic (es més vaig a probar català a les PAAU amb un míser 5.6), i fer comentaris tècnics no sabré fer mai, només puc dir que m'ha agradat una història que, i això et sonarà, en teoria no m'agrada.

    Adeu amant del basket!

  • Fionn | 20-07-2005

    Aquesta noia tindria menys de noranta, i ha d'entrar de costat per que... no vull que entri de cara, no que ho faci segura, vull que tingui dubtes i que hi lluiti, que romangui una estona al llindar de la porta i faci una ullada al que hi ha i que si li agrada, doni la passa definitiva.

  • Fionn | 07-07-2005

    Penjat a Novembre, 73 comentaris (vaaale, 74 amb el meu), i n'hi tants positius com negatius, és a dir: no has deixat a ningú indiferent. I això és el veritablement important. Podria agradar més o menys, ser de bon o mal gust, però ningú ha dit: "el teu relat m'es ben igual" i crec que això és grandiós! I es pot criticar negaticament una obra, és totalment llegitim, però no insinuar que algú amb 246 relats publicats pretén prendre el pel a ningu.

    Au!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor