Gollum (Dedicat a Ainoa)

Un relat de: Fionn

De petit era una piloteta de pel groc, groc del tot i cobert d'un pel suau. Era com un sol amb dues potes que, quan es pujava a sobre teu encara feia pessigolles (ara comencen a fer mal les seves urpes, però encara fan gràcia). Ara ha crescut, ja no és sol sinó que té moltíssimes tonalitats de groc y gris; el seus ulls, però, segueixen sent profundament obscurs i si fossin d'una persona, segurament serien els ulls foscos més macos. Uns ulls foscos que es tanquen suaument quan dues mans donen protecció al seu petit cos, ulls foscos curiosos que calculen constantment el salt precís per caure a sobre teu. Adora el Sol, de fet devora el sol. Quan el poses a un lloc assolellat res més existeix per en Gollum, es deixa caure a terra i obre les seves ales en senyal de victòria per rebre el seu premi de calor i ultraviolats. Per que és molt presumit també, que pensàveu? De fet és un pollet metrosexual (encara que no se sap ben bé quina línea agafaria el seu sexe...), quan aconsegueix un lloc estable, amb llum, i té la panxa plena i sent la teva presència a prop la seva ocupació més important és ell mateix. El seu pic es transforma en un arma d'estilista perfectament afilada, i compte amb destorbar el moment on ell assoleix el nirvana estètic per que sereu víctimes del seu crit de ràbia, un crit sorgit de l'ànima d'una bèstia ferotge i de cor valent (encara que el seu tamany no digui el mateix, però vaja). Sí, Gollum és una bèstia ferotge que no dubta en creuar la obscuritat més profunda per tal d'anar a buscar-te allà on siguis, trobar-se sol no és la seva debilitat sinó la seva força més gran per fer de qualsevol obstacle un simple sender de volàtil obscuritat. Quan et troba, el seu crit desesperat es torna en el seu habitual càntic innocent i que et fa recordar que, de fet, tu estàs cuidant d'aquell animalet que ha travessat el que seria un tenebrós bosc malèfic per més d'una imaginació desperta. Atribuïm, massa vegades, un comportament instintiu i fruit de la natura com a propi de l'esser humà "evolucionat", si ho mirem fredament, només una cosa és diferent entre un gran home i un petit pollet: quan el pollet es troba davant d'un mirall només veu a un germà, a un com ell, l'home es reconeix com a si mateix, amb les seves virtuts i els seus defectes.

Així Ainoa, el teu pollet creix fort i saludable, amb bon humor, per que es passa tot el dia piupiuejant en Mi Major (quan no te menjar és en La Menor), casi no em cap a la mà i és molt tafaner, ja coneix la casa més bé que jo que en porto vint-i-tres vivint aquí. T'enyora, i ho se, es nota quan li parles per telèfon i ell es queda quiet com no ho fa ni quan dorm. És obvi que la natura fa que no es pugui oblidar la veu d'una mare. Gollum necessita ser cuidat, però un dia a lo millor a de cuidar a algú, una necessitat vital. O no sentim de vegades la necessitat de cuidar d'algú?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: