Joia

Un relat de: Fionn

Aquesta ha de ser la petita història d’un regal. Però, no... deixeu de pensar en misterioses capses plenes de sorpreses, o en personatges que intenten desesperadament conèixer el seu regal abans d’hora amb tota mena de tàctiques de honorabilitat variable. No, es tracta de la humil història de un auto-regal, si, un d’aquells que et fas a tu mateix, com aquell puzle que feia mesos que volies fer o aquell llibre que per fi pots llegir per que has acabat la llista de lectura que tenies pendent. De fet també és un regal casi improvisat, ja que entre la seva gènesi i la seva execució van passar dos dies i us ho juro, amics, van ser dies de nerviosisme, per que aquest havia de ser el regal més especial que m’han fet.

I si penseu que em van regalar una joia, per que ho diu el títol, també us equivoqueu, però no sigueu impacients. Deixeu-vos portar i, si em permeteu que sigui jo qui ho faci per vosaltres durant uns minuts, explicaré la història del regal més especial.

PREPARATIUS

Quan un és petit et preguntes a tu mateix que vols per el teu aniversari, quan creixes penses en què necessites, que et fa falta, i aprofites l’avinentesa que suposa l’aniversari pe demanar-ho. Així que vaig retrocedir uns quants anys i decidí, en un instant molt breu de temps, en l’instant que dura l’espai entre dues paraules d’una conversa normal, que aquest any volia quelcom diferent, i que no fos només per a mi.

Parlàvem per telèfon, i si he de ser sincer, no recordo gran part de les coses de les que varem parlar, però en concret una frase, “Si trobes un lloc...”. El problema era aquest, el lloc, ja que les nostres cases estaven ocupades per integrants de les nostres respectives famílies. Però, què feu fugir aquesta condició del seus llavis rosats? El meu desig: “vull que tu siguis el meu regal”.

Ho vaig arreglar parcialment aquella mateixa nit, després de parlar amb ella l’objectiu era trobar una habitació per tornar a compartir una nit amb la dona que ja ha estat protagonista d’alguna història meva, en poc més de vint minuts va caure a les meves mans una gran oferta. Aquella nit ja em va costar arribar a conciliar la son...

El dia següent vaig despertar nerviós, volia que tot sortís perfecte, el lloc era molt a prop de casa seva, la tornaria sana i estàlvia, i esperant haver-la fet sentir el que és: una dona especial, mereixedora de incotables nits de joia. A la tarda, abans d’anar a treballar vaig anar a l’hotel. Bé, de fet no era hotel, era un ‘bed and breakfast’, però disposava d’una cama de matrimoni amb dosel, exacte, aquells llits amb les cortinetes, a ella sempre li han agradat i volia que es sentis com una princesa. El responsable del lloc no està, tot i així confio en que no hi haurà problema, però soc incapaç de tranquil•litzar-me, necessito trucar-la i dir-li el que vull fer amb ella (bé, de fet, ho haig de fer per que es pugui preparar). Marco el nombre i parlem. Em torna a la realitat.

És veritat, no ens podem enganyar, avui en dia amb les preses del mon, una cosa així s’ha de plantejar amb temps, a més, no som parella, amics que ens permetem certs capritxos, però aquestes coses les fan les parelles... A la nit sona el telèfon, és ella:

-Però te bany propi o és compartit?


TRANSIT

No tenia bany propi, així que primer de tot cancel•lo la reserva del llit de conte de fades i cerco internet, de cap a peus, no trigo gaire tampoc a trobar una gran oferta, a un hotel de 4 estrelles amb bany propi i preu raonable! Aquest nit els nervis tampoc em deixen dormir bé, i és que aquest nit hauria de ser demà ja... Em llevo, vaig a fer algunes compres, a treballar... però no visc sinó en la nit d’aquest dia. Surto de treballar, un quart d’hora abans, la truco i baixa les escales, amb les seves formes, el cabell recollit en dues cuetes, el seu rostre, com sortit d’una èpica història de cavallers on ella seria la princesa a rescatar dalt de la gran torre, la dona per que es sentiria heroi l’home més feble. I bé, els primers passos d’aquella nit van començar amb respectuosos i gentils ‘hola bona nit’ i ‘com ha anat el dia?’, i feliç per dos petons a les comissures dels llavis que, encara, de vegades, em fan tremolar de cap a peus. Jo la volia sorprendre amb aquest nit, però ella es va avançar en fer d’aquesta nit, una a recordar i va treure d’una bossa tres regals! I molt especials amics, per que, que hi ha més especial que un regal fet amb les mans d’algú estimat? Bé, ella em va portar dos d’aquests, i altre mol valorat per mi: una espelma, ja que res més sensual i relaxant que una processió d’espelmes custodiant la intimitat de dos amants. Sopar de luxe, per que de luxe era la companyia i així ho va ser fins a arribar a l’entrada de l’hotel.

L’entrada és prou il•luminada, després de les gestions de rigor, pujem a la nostra habitació, en l’últim pis, i ho te tot, unes boniques vistes, un gran armari, televisió, mini-bar i un bany complert, cómode i funcional.

L’habitació es de les més complertes que he vist, però estaria buida sense ella. Així és la soledat, podria viure en un palau ple de riqueses; així és la joia de la companyia, no moriria en un univers buit excepte per dos essers humans, dues ànimes.

META

La clau de l’habitació no és convencional, per dir-ho d’alguna manera, una elegant tarja obre el pany, darrera d’aquest el típic cartró “no molesteu”. El penjo i faig així realitat un vell somni. Deixem les nostres coses i comencem a examinar, les vistes revelen les piscines de les famílies més afavorides, es veu bastant vegetació, una zona tranquil•la, sens dubte. El bany és molt acollidor, hi ha molt espai per maniobrar, és net i confortable. Així que... arriba l’hora del quart regal. Però sembla que hauré d’esperar uns minuts...

LA REINA TORNA COM A DEESA

La reina negra es prepara al bany, ella és femenina com cap altra, es pren el seu temps per que fins i tot aquest esperaria per ella. Escolto els seus moviments i la meva ment comença a escapolir-se en els obscurs laberints del desig. Dubto que hi hagi explicació científica, però la tortuosa espera és casi tant excitant com el moment d’estar junts, provo de mirar una estona la televisió. S’obre un pany, passes nues, i la porta s’obre uns centímetres. Dintre meu el cor rega fins l’últim òrgan a una velocitat inversament proporcional al temps que triga l’arribada del moment en que hagi de treure el paper al meu regal... La reina reclama que s’apaguin els llums. Que així sigui.

Quan va obrir del tot la porta no m’ho podia creure, em va costar temps articular cap paraula amb sentit i es que mai l’havia vist tan exuberant, tan sensual... No sabia si era al cel o a l’infern, si tenia davant un àngel o al pecat fet dona, però tenia clar que si la carn és pecat, l’infern no és tan mal lloc per redimir-se, i aquella habitació seria un palau de redempció fins l’endemà. La dona de mirada com a forats negres a un cel blau s’apropava, un camisó lleuger, suau, lleugerament transparent per sota del pit, s’adaptava a la cadència de les seves passes com l’aigua ho fa al curs del riu, les seves cames eren elegantment engalanades amb unes mitges que morien amb una lliga a mig camí entre els seus genolls i el fruit del desig.

“...Ella es prenia el seu temps,
Jo perdia el cap...
Tenia el rostre d’un àngel,
Somrient amb pecat,
Un cos de Venus amb braços...”

Amb aquestes paraules Bonn Scott sembla que va endevinar el meu futur vint anys enrere i jo continuava sense poder articular paraula, si hagués pogut parlar, hagués cantat aquestes línies. Ella ja estava a sobre meu, i sense estar segur de ser mereixedor d’aquest recompensa, les meves mans acaronen la seva espatlla, busquen els seus pits, cerquen l’interior de les seves cames, però crec que no puc apartar la mirada dels seus ulls. Necessitava abordar la seva boca, petonejar-la amb passió, poc a poc els meus llavis troben el coll i amb la llengua intento assaborir tot el que puc d’ella, els seus pits son fàcilment accessibles, no duu sostenidor i deixo al descobert la seva suau pell coronada per dos rosats cims de plaer... Les seves cames juguen entre les meves, busca la meva excitació, tot i que fa temps que l’ha aconseguit, sentir el seu pes a sobre el meu és una sensació molt especial, però ara li toca gaudir a ella. Estirada al llit, en tota la seva extensió els meus dits i llengua realitzen lents peregrinatges per la seva fina geografia, les seves cames entreobertes son com la frondosa gola d’un riu en lo mes profund de la Selva Negra, o fins i tot els Càrpats, amb els seus immensos boscos de frondosos avets protegint el descens de la massa fluvial a regions més calentes... Els seus pits, erigint-se sobre la planícia del seu ventre, no fa falta imaginar molt per veure dunes en un desert, ardent desert a on tot canvia lenta però inexorablement. Sento el seu cos sota les meves empremtes, els meus llavis es tanquen sobre el seu coll, deixant un breu espai, suficient per gaudir del seu sabor, suficient per sentir els seus primers moviments involuntaris, a baix i entre les seves cames ella ja ha endevinat l’estat d’excitació latent.

Ha tornat convertida en deesa i així li faig saber, exhala un somriure tímid i es que ella no es considera com a tal, bonica i exempta de vanitat. Asseguda sota les seves cames al llit s’endevinen, encara mes provocadores les seves formes, l’acarono amb una incontenible i paradoxal mescla de tendresa i desig. La faig estirar-se al llit, ara a l’inrevés, amb el se cap
mirant cap a mi i des de dalt, des de la boca començo a baixar, el mateix recorregut que no em cansaria de fer mai em revela noves sensacions sabent que ella també és lliure per degustar el meu cos. Baixo fins a on les seves mitges moren i allà faig perdre la meva llengua lascivament, les seves dents es tanquen sobre la duresa del meu sexe, encara dintre dels pantalons, de sobte sento que necessito més estona de la seva boca. Agafo una copa de cava del mini-bar, mullo els meus dits, rego els seus llavis i recullo amb la llengua la deliciosa mescla de dolç nèctar de la seva boca i amarg líquid. Boca avall a sota del meu cos, sento la seva escalfor entre les cames i començo a explorar sota les suaus calcetes, però no arriba a la suavitat que generen els líquids que flueixen ara entre els meus dits i el seu sexe... baixo més, la obro una mica més amb els dit i poso en joc una mica més d’humitat. Lentament la punta de la meva llengua s’obre pas entre el camí que els dits obren entre els seus llavis, aquests primers moviments sobre la zona clitorídia es resolen amb lleugeres convulsions de les seves cames. Ella roman estirada, quieta, amb les mans emmanillades, però no relaxada ja que entre les seves cames ha començat a néixer una explosió de miríades de terminacions nervioses, els moviments de llengua es combinen amb els dels dits, i quan aquests no han penetrat a dins el seu sexe ho ha fet la llengua, els seus moviment involuntaris no s’aturen i, poc a poc, la respiració es torna més profunda. L’aixeco una mica, per poder tenir més profunditat, i més marge de maniobra, ella col•labora i la posició em torna boig, poc em falta per no aguantar mes i penetrar-la salvatgement per darrera, però continuo accelerant la cadència dels moviments, teixint cercles en un ritme hipnòtic al voltant del punt de màxima sensibilitat. Les seves fibres es tensen, agafa la roba del llit amb les mans, la respiració més i més profunda, les cames tremolen ja incontroladament i encara que intento continuar mantenir-les separades ella cedeix a l’orgasme i tanca files entorn el seu sexe tot acompanyat de gemecs, gemecs i respiració incontrolable. L’orgasme consumeix molta energia, pujo fins a poder abraçar-la, però no puc continuar petonejant-la, descansem una estona i decideix que ara em toca gaudir a mi. A sobre d’ella el meu sexe, encara erecte després de l’excitació produïda precisament per el seu plaer, és fet presa al bell mig dels seus suaus pits i amb un moviment oscil•lant endevino noves formes de plaer amb ella. Al cap d’una estona baixo al seu costat, ella s’encarrega de continuar la feina tonant a col•locar el meu sexe al seu pit, el moviment és molt excitant i falta poc per arribar a l’orgasme, aquest però serà assolit d’una altra forma... Abraçat a ella, desplaça sibil•linament la seva ma entre nosaltres i acaba dins la meva roba, entre les meves cames, amb un moviment lent però inexorable en un principi aconsegueix fer-me sentir les primeres onades de plaer, llavors amb veu suau em diu:

-Això és el que t’ofereixo...

I agafant el meu sexe amb determinació el porta cap al seu, insinuant-se, jugant, fregant sense portar-lo cap a endins, aquesta ha de ser feina meva. I així ho faig. El flux generat al seu sexe no ha minvat, això facilita el moment de la penetració, la postura a més em permet abraçar-la i tenir-la completament accessible als desitjos de les meves mans. Entrant i sortint, amb un ritme constant, es fa palpable la gran diferència de temperatura entre l’habitació, inert espectadora de l’escena i el seu interior. Calent i humit... i el seu cos sota les meves carícies, amb aquest combinació no trigo en arribar a un orgasme d’una intensitat que fa dels meus músculs i tendons rígides fibres al mateix temps que tremoloses. Després d’una estona de refugi entre els nostres braços, arriba l’hora d’una dutxa. La seva pell, suau, encara ho és més sota l’aigua, i aquesta fa adquirir una brillantor que la fa encara més sexual, però alhora més delicada i fins i tot més sortida de conte de fades. Ara sembla una delicada escultura de marbre, aiguamarina i rubí.

Arriba l’hora de dormir, el nostre somni és inquiet, jo dormo intermitentment, ella tampoc pot acabar de dormir bé, però en tota la nit no deixo que estigui fora de l’abast dels meus braços, finalment dormo unes dues hores molt profundament, desperto i continuem aferrats i sento una gran joia d’haver compartit aquesta nit amb una dona com aquesta.

Es desperta poc a poc, s’estira i això m’agrada, m’agrada quan la veig en aquesta actitud com si fos una gateta llevant-se després d’una becaina a la llum d’un foc, m’agrada veure com torna al dia, com obre els ulls intermitentment per adaptar-los a la llum del nou matí. Es torna a estirar, això em torna boig i no puc resistir agafar els seus pits i tornar a començar la dansa de les meves mans sobre el seu cos, com si alguna vegada m’hagués oblidat de les seves formes... Després d’una dutxa matinal, torno a la cama a on s’ha quedat una estona més, m’estiro a sobre seu, em pregunta si encara vull més, la resposta es obvia donades les incursions de les meves mans entre les seves cames guarides pels pantalons del pijama. Aquesta situació no dura massa ja que la vull completament nua, li trec els pantalons i baixo de nou, separo les seves cames i la meva boca troba de nou un lloc humit i calent a on degustar el sabor del sexe, aquesta vegada, però no es consuma l’orgasme entre els meus llavis, pujo i la penetro pel darrera. La posició, no del tot còmode per a ella la fem variar, aquesta vegada cara a cara, i cos contra cos, i d’aquesta forma es tanca la capsa del regal més especial, d’aquesta formo torno a buidar-me a dins seu...

EPILEG

Una hora ens manca per abandonar la habitació de l’hotel, hem de fer compres, recollim les coses i ho deixem tot mes o menys endreçat. Últimes gestions a recepció i un favor que em demana: a aquest hotel no tornaré amb cap dona. I no ho faré, no tornaré a plantejar-m’ho si no torna a ser amb ella, de la mateixa forma que no llençaria un regal amb despreci a qui me l’ha fet. Aquest present no tornarà a ser obert sinó per la seva legítima posseïdora...

A fora plou; el fred, però, quedà molt enrere...

Comentaris

  • Ainoa | 26-01-2006

    M'agrada el teu relat, sembla que realmente va ser un regal fantàstiv, tan de bó, puguis seguir gaudint d'aquests regals!!

    Cuidat

    Un petonet