Provocacions (2)

Es van mirar, eren l'un davant l'altre, tots dos esperant allò que havien demanat...
L'havien cagat. Parlant. No hi havia encís, i la passió se n'anava a mesura que recobraven la consciència: ell tenia novia, i no podia deixar de pensar en ella; ella no el volia convèncer de res que els pogués fer mal, a l'un, a l'altre, a la seva amistat.
Quan, mirant-se als ulls, van adonar-se'n, van deixar-se caure relaxats ja sobre el llit, cadascú amb el cap a una punta, mirant el sostre abstrets.
De prompte ell va aixecar-se i va dir:
- T'agrada Led Zeppelin?
Ella va fer-li un cop de cap.
- Escolta, escolta això: aquesta cançó és fascinant. Mira quina energia...
Li va somriure. Estava totalment relaxada, com si estigués a la seva habitació mig nua escoltant aquella música (que, per cert, ella també tenia).
- Porta'm a casa, va... -va fer-li cara de no ha ver trencat mai un plat, mentre es posava els pantalons que esperaven arrugats a terra, després d'escoltar tres cançons més del cd.
Ell se la va mirar, va fer cara d' "ai, quin remei" i va agafar les claus de damunt l'escriptori.
Quan va tenir cordat el cinturó del cotxe i ell premia el "play" del radiocasset, ella va dir:
- On eren avui els teus pares?
Ell no va respondre; ho feia sovint. Van deixar-se embriagar per veus i guitarres fins que va arribar la fi del trajecte.
Va baixar del cotxe, i abans que arrenqués, es va recolzar a la finestreta abaixada del conductor.
- Què fas demà a la tarda?
- He quedat amb ella.
- Ens veiem al pub, després?
- Sí, ja em passaré.
Li va somriure i va fer-li adéu amb la mà. El cotxe va arrencar i ella va obrir la porta de casa.