Pintor de carrer

Un relat de: Naiade

Cada matí poc abans de l’alba, en Ton surt de casa a corre-cuita; no pot perdre temps, si surt el sol, ja l’ha vessada. Tot apujant-se els elàstics dels pantalons amb una mà i agafant amb l’altra el carretó amb la caixa de pintures i les teles dels quadres, alguns ja començats, corre camí del moll.
Malgrat dur les sabates a mig calçar i de fer un parell d’ensopegades, en un no res ja té el cavallet plantat a la sorra. Com sempre, ha arribat uns minuts abans que sortís el sol. Seu en el tamboret plegable de lona rònega, gastada per l’ús i menja un mos de l’entrepà preparat la nit abans. La paleta amb coloraines i els pinzells ja són a punt. Amb la mirada repassa l’esbós del llenç i observa el paisatge alhora.
En arribar el moment, sembla que tot s’atura, menys les seves mans. Les gavines que planegen pesquen l’entrepà que no arriba ni a tocar el terra. En Ton, absort fa volar els pinzells, passa d’un color a un altre, d’un pinzell a un altre amb rapidesa i precisió... En du un a la boca, l’altre, darrere l’orella i a la mà en fa córrer dos. Com un malabarista de circ, els fa ballar al ritme que marquen anys d’experiència.
No ha passat ni un quart d’hora que ja plega, ja ha passat la màgia, ja no hi ha la tonalitat que vol copsar. Ho guarda tot amb diligència; li queda poc per arribar al riu, el color dels joncs aviat tindrà el matís que vol, el que tenia ahir a aquesta mateixa hora.
I així passa els dies en Ton, corredisses amunt, corredisses avall per poder plasmar, amb sort, els mateixos tons que la natura ofereix, tot depèn de l’atzar; de la llum, del temps, de si plou o de si bufa el vent, de si el sol surt o s’amaga rere els núvols.
Encara que la tasca és dura i el seu jutge més exigent és ell mateix, la seva felicitat rau en aquets instants lleus en què es deixa anar i vola lliure intentant copsar l’original.

Comentaris

  • Com l'Antonio López[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 05-02-2019

    El teu pintor de carrer i i l'Antonio López serien bons amics.
    Fa un temps vaig veure la pel·lícula "El sol del membrillo", el teu relat me l'ha recordat.
    Enhorabona per la selecció!

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    brins | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Un relat preciós, Montserrat, hi has sabut plasmar perfectament les passes quotidianes del Ton, un pintor de carrer amb moltes il·lusions. El text és tan àgil i entranyable com la seva vida, es llegeix d'una revolada, però queda molt gravat en la ment del lector.

  • Magnífic![Ofensiu]
    Materile | 24-01-2019 | Valoració: 10


    Un relat preciós i precís que m'ha fet viure la vida d'aquest pintor. Tot molt ben calculat. Un relat molt ben dibuixat amb paraules tan precises com tot el que fa en Tom.
    M'ha agradat molt! Felicitats!!
    Materile

  • Jo també ho he fet alguna vegada[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-01-2019

    M’agrada la gent que té una passió i es deixa arrossegar per ella. Com aquest pintor. El teu relat comença accelerat i fa córrer també a qui el llegeix, i de cop es frena i he sentit com si jo mateixa estigués davant la imatge que el pintor vol "atrapar". I què difícil que ho té, però què maco!

  • Poca feina[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-01-2019

    Un relat molt agradable de llegir ple de bogeria i màgia. Últimament cerco la màgia dels microrelats i aquest teu en té. I està ben escrit, bé, hi ha un parell de cosetes tontes, però res que destorbi aquest món que ens ofereixes, un món particular molt fantàstic i angoixant, segons com.
    M'agrada.

    Sort.

    Ferran

  • Pintor de... carrer?[Ofensiu]

    Pintor de... carrer? Jo més aviat crec que és un pintor de córrer. Sempre corrent per trobar els mateixos tons que dóna la natura dia a dia... però.. què no compta amb els canvis climàtics que alteren les característiques diàries?
    Ai, ai aquests pintors tan entusiastes!
    —Joan—

  • Preciós... i molt pintorest.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt com ho descrius, doncs aquest senyor Ton, fa la seua faena de pintor i és com si estiguera mirant-lo com pinta el seu quadre. Has escrit molt bé i amb molta qualitat aquest relat, tan descriptiu.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Molt be ![Ofensiu]
    Annalls | 18-01-2019

    Fins i tot he sentit la salabror del mar.

  • Pintura d'un flaix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-01-2019 | Valoració: 10

    Un preciós relat, ple de poesía, màgia i fotografía. És una barreja de pinzells i flaixos, on l'estrès de la pressa es barreja amb la calma de l'instant. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

227 Relats

1578 Comentaris

206047 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com