Per què?

Un relat de: EliesVF
Era al seu davant. Amb l’esquena recolzada a la paret, sabia que no tenia escapatòria. L’home l’apuntava amb una pistola semiautomàtica, una Sig-Sauer P226 dissenyada per a la curta distància i utilitzada principalment per la policia secreta.

No s’ho esperava. L’havia abordat al final del carreró, clavant-li una empenta que l’havia estampat contra els maons.

L’home restava mut. Se’l mirava fixament amb un esguard entre l’odi i la bogeria i mantenia l’arma alçada. Mentrestant, la megafonia governamental recordava que el toc de queda estava a punt d’iniciar-se.

El nen va començar a sanglotar. Implorava.

- Què vol de mi? Deixi’m viure! Jo no he fet mal a ningú! La meva mare m’espera! Si us plau, li suplico, deixi’m marxar!, deixi’m marxar!

Una barreja de suor i llàgrimes li regalimaven pel magre rostre mentre queia de genolls davant l’impassibilitat de l’altre. S’hi jugava la vida. En un clar signe de desesperació, va provar d’agafar-li les cames tot murmurant mots inintel•ligibles entre crits i plors, però l’home se’l va treure de sobre a puntades.

El vailet recuperà una mica la serenor i no es resistí més. Continuava agenollat. Alçà la mirada cap al seu agressor i el guaità de fit a fit amb una expressió de tristesa infinita. Obrí lleugerament els llavis. La veu li sortí estranyament neutra:

- Per què?

El so sec i explosiu de l’arma que va sacsejar el carreró. L’home va fer mitja volta i s’allunyà lentament.

A l’altre cantó del carrer, la veu metàl•lica continuava anunciant l’hora del toc de queda.

Comentaris

  • Bon intent per conscienciar[Ofensiu]
    Naiade | 19-03-2012 | Valoració: 10

    Un relat que corprèn. I a més sabent que cada dia en algun racó de món o altre passa i nosaltres espectadors d’aquest horror tan sols podem lluitar fent recó d’aquets fets, intentar mentalitzar...cosa difícil.
    Una abraçada

  • DEPRIMENT[Ofensiu]
    JORDI VILLALONGA | 05-03-2012

    Bon relat, Elies, però molt trist i depriment. Real, tanmateix.

    Felicitats.

    IO

  • Shaudin Melgar-Foraster | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Aquest “per què” que tantes i tantes persones, inclosos nens com el del relat, s’han preguntat a través dels segles. Tot plegat m’ha fet sentir un calfred. Molt ben aconseguit, Elies.

  • No és exagerat[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-03-2012

    Malauradament no és una situació exagerada. Passa constantment, en diversos llocs del món (també al nostre). Sicaris o conversos obedients, irreflexius, seguint amb rigidesa consignes sectàries, imbuïts d’una sensació de superioritat moral per seguir unes instruccions que ni comprenen ni gosen discutir. Dictadures, fonamentalisme...
    Et deixa el cor encongit.

  • Punyent realitat[Ofensiu]

    Per què? Això ens preguntem tots. Quina mena de món tenim? Bon relat, germà. Enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EliesVF

EliesVF

15 Relats

85 Comentaris

16487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Professor de matemàtiques.
Tinc diversos relats publicats a "La lluna en un cove", editorial independent del País Valencià.
Dos dels meus relats van estar nominats als Premis Ictineu 2011 al millor conte en català de fantasia i ciència ficció. (Blanc sobre negre i Laia Deu). Laia Deu va ser finalista.
Guanyador del premi al millor microrelat de terror dins el certamen emmarcat en el festival TerrorMolins 2017.