Blanc sobre negre

Un relat de: EliesVF
Em persegueixen. Desitgen el meu cap. És pel color de la pell, n’estic segur.

Ja fa una bona estona que han llançat l’ofensiva. Van pels carrers, eliminant a qui troben al seu pas. Ells també tenen baixes, però la seva estratègia d’atac supera amb escreix la nostra matussera defensa.

Res ni ningú no els atura. Assassinen indiscriminadament, fins i tot als infants. Tot just acabo de veure’n un que corria. L’han abatut.

També han mort el nostre bestiar, sobretot els cavalls, sense cap mena de pietat per aquests animals tan magnífics i nobles.

No han tingut cap respecte envers els homes sants, els quals han renunciat a defensar-se.

Amb el pensament posat exclusivament en salvar la meva vida, he arrencat a córrer com un foll i m’he enfilat dalt d’unes roques. Un amic tenia un deute amb mi que l’obligava a protegir-me en qualsevol circumstància. M’ha seguit fins allà. Des d’aquella talaia, hem observat com es desenvolupaven els esdeveniments. El meu poble mirava de repel·lir l’atac, però jo m’ensumava que tot seria inútil.

El pitjor, però, ha estat la meva extrema covardia en el moment que s’han dirigit cap a la meva dona. El pànic m’ha paralitzat i he estat incapaç de sortir de l’amagatall per intentar salvar-la. El meu amic, alt i fort com una torre, s’hi ha adreçat per ajudar-la. Però, malgrat els seus esforços, els han envoltat un nombrós grup d’atacants que els hi han arrabassat la vida en un tres i no res.

He girat el cap instintivament per no veure-ho, mentre que recolzava l’esquena en una roca. Les llàgrimes han començat a brollar dels meus ulls, solcant-me el rostre.

Després d’uns minuts eterns i amb un vertader esforç per sobreposar-me, me n’he adonat que jo restava com a únic supervivent de la massacra. A més, els blancs havien descobert on era i s’apropaven irremissiblement.

No m’ho he pensat dues vegades. He saltat a l’altra banda de les pedres i he començat una cursa sense destí. En el meu salt, he fet caure un d’ells. El seu crani ha rebotat amb un cop terrible.

A poc a poc, els enemics m’han encerclat. M’han recordat aquells caçadors bengalís que, per capturar els seus fabulosos tigres, els acorralen amb el so dels timbals fins a portar-los exactament on volen.

Jo he corregut bojament, sense rumb, fent ziga-zagues. Només volia allunyar-me d’aquella ratera i posposar la fi que ja era irremeiable.

Ara, el cansament m’afebleix les cames i sembla que el meu cor estigui a punt de rebentar. No puc més. Em sento perdut i sol davant de tots. Ensopego. Quan aixeco el cap em veig envoltat. Ells m’observen amb un esguard de felicitat, d’eufòria, de triomf, però, curiosament, no descobreixo odi en llurs rostres.

Lentament, un d’ells s’apropa. Porta algun tipus d’arma a la mà. No sé qui és ni què duu. Tinc els ulls esborronats i la resta de sentits atrofiats. Accepto el meu fat i el miro de fit a fit, en silenci. Finalment, a l’últim instant, recupero aquella dignitat que se’m suposa per llinatge. Alço el cap i li aguanto la mirada.



-Escac i mat! -exclama la jove jugadora amb riallera alegria- He guanyat, he guanyat!

Comentaris

  • Original visió[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-03-2012

    i molt humana.
    La vida ja ho és una partida que cal viure i jugar-se el físic tot sovint.

    La idea està molt ben trobada i millor desenvolupada, però jo hi veig un detall que faria millorar més encara el neguit. A la primera frase parles del color de la pell, i com les peces dels escacs no solen ser de pell, això fa, al meu entendre, que rebaixi l'esperit del relat, un cop l'has llegit a mi m'ha sobrat la paraula, perquè amb ella desvies deliberadament l'atenció del lector i amb el tomb final fa que puguis pensar que alguna cosa no lliga. És una visió personal, està clar, però si hi busques una altra sortida, segur que serà encara més rodó del que ara t'ha quedat, i que lligant-lo amb el títol, que és perfecte per tal com ens descrius el relat, que al final et dius, ostres, si estava prou clar!

    Bona feina company!

    Ferran.

  • Jordi Canals[Ofensiu]
    Jordi Canals | 04-06-2011 | Valoració: 10

    M'ha semblat extraordinari

  • Impressionant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-03-2011 | Valoració: 10

    Impressionant, realment impressionant aquest relat! M'has enganyat com un xino i m'ha encantat aquest engany, felicitats! L'he llegit un parell de vegades per tal de no deixar-me cap detall, per tornar-lo a gaudir, també. Imaginació, creativitat, originalitat, linealitat en l'argument, llenguatge encertat i frases vives que fan encara més viu el relat. Enhorabona! No et coneixia i et continuaré llegint. Una abraçada Elies.
    Aleix

  • Menoi[Ofensiu]
    Gemma CO. | 16-03-2011 | Valoració: 8

    Menoi, no esperava aquest final, fins i tot m'he engoixa't mentres el llegia. Felicitats pel relat.

  • Més gràcies[Ofensiu]
    EliesVF | 16-03-2011

    Sou tots molt amables. Vaig escriure aquest relat per dedicar-li a la meva filla gran que és jugadora aficionada d'escacs i el vaig fer amb tot el meu cor.
    Una abraçada.

  • Boníssim[Ofensiu]
    josep fornells | 16-03-2011 | Valoració: 10

    Realment m'he divertit molt llegint aquest relat....... vaig a fer una partida d'escacs!

  • Un final sorprenent[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-03-2011 | Valoració: 10

    per a un relat escrit amb mestria. Et felicito, Elies.
    Rep una abraçada de benvinguda a Relats.

  • Competència[Ofensiu]

    Ei, que em fas la competència. M'agrada molt el relat, ja ho saps. Et felicito novament.
    I molta sort, germà!

  • Gràcies[Ofensiu]
    EliesVF | 15-03-2011

    Ets molt amable Averrois.
    Celebro que t'hagi agradat.
    Salutacions!

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-03-2011 | Valoració: 10

    ...el teu relat, m'agradat molt, molt, ben explicat i amb un final sorprenent que no m'esperava, felicitats!
    Benvingut a relats, et seguiré llegint.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EliesVF

EliesVF

15 Relats

85 Comentaris

16487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Professor de matemàtiques.
Tinc diversos relats publicats a "La lluna en un cove", editorial independent del País Valencià.
Dos dels meus relats van estar nominats als Premis Ictineu 2011 al millor conte en català de fantasia i ciència ficció. (Blanc sobre negre i Laia Deu). Laia Deu va ser finalista.
Guanyador del premi al millor microrelat de terror dins el certamen emmarcat en el festival TerrorMolins 2017.