Ben endins el cap (secrets)

Un relat de:

Entremig de prestatges i calaixos, quasi bé tot m'és encara familiar. Els documents, malgrat que empaperats de fines capes de polsim, són prou recents i comprensibles. Alguns, desitjant ser vistos, fins i tot salten del seu emplaçament i s'obren davant meu, tot fent desfilar llargues cadenes de lletres quotidianes, empremtes inconfusibles de la pel·lícula de la meva vida.

Però aquestes històries ja me les sé, són presents a la part més superficial de la meva memòria, tan presents com els ulls en una cara. No són pas aquestes històries les que m'amoïnen, de manera que segueixo endinsant-me, mentre enrera deixo un rastre que s'entortolliga per tot arreu on passo.
El camí, fet de piles i piles d'expedients desordenats que configuren els meus jos successius, es converteix aviat en una rara escala de cargol que cal baixar i baixar, a mesura que la foscor es reprodueix indefectiblement i la llum, oblidada, es retira. Palpant l'entorn noto una mena de familiaritat exiliada, quelcom que havia estat part de mi però que va desertar fa temps. Bona senyal. La direcció és correcta.

Continuo tentinejant durant un cabàs de minuts fins que, encara palpant, la meva mà esbrina la ferma silueta d'un interruptor. Sense més preàmbuls el premo i espero el resultat, amb la respiració entrebancada.

Llum!
Una claror sobtada es desvetlla, s'escampa per tots els racons i destapa cada secret.
A partir d'aquest punt, no trigo a sortir-me'n. Seguint la caòtica però intel·ligible numeració dels prestatges puc localitzar l'exemplar que m'ha dut de bòlit. El prenc entre les mans, un informe curtet però transcendental, sobre un record llunyà, esquívol i problemàtic, que fins aquest moment m'havia estat desconegut. Em miro l'informe pam a pam, i en acabat me l'emporto cap a una secció més accessible, on no se'm torni a amagar.

"Allibera't!" crida el psicoanalista, mentre jo esclato a plorar descompassadament. I d'aquesta manera, com si de llàgrimes estes feta, m'adono que una vella nafra, que ja semblava inesborrable, comença a abandonar-me lentament.

Comentaris

  • segueixo endinsant-me...[Ofensiu]
    atram | 20-09-2007

    Dan, dublin, ... avui m'he despertat recordant aquest relay teu que havia llegit i comentat fèia temps,... l'he recercat, el volia rellegir...
    La precissió del procés, la paràbola tan exacta per descriure un procés difícil, dolorós, lent, a les palpentes, però tan clar quan trobem l'interruptor i aconseguim encendre el llum...
    tans toms, exemplars, curtets i tan trascendentals, perduts al fons de l'escala de cargol de la memòria, i que ens han dut de bòlid, que ens duràn de bòlid, que aniremn rellegint anirem entenent per esborra-los de les nafres que ens ha deixat, lentament.

    Excel·lent relat, crec que seria un text introductori ideal per un manual de psicoanàlisis, més gràfic impossible!

    Preciós, Dan!
    Petons,

    atram

  • Absorbent![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2007

    He llegit i rellegit i tornat a llegit el teu microrelat i ha estat un goig!
    En la primera lectura, he gaudit del llenguatge i de les imatges que anaves creant, aïllades.
    En la segona, he vist la successió de les escenes, amb els canvis significatius de l'escenari, la il·luminació i els efectes especials.
    La tercera ha estat per pur plaer, com es mira una pel·lícula ja coneguda o s'agafa del prestatge un llibre vell company: per assaborir-ho.

    El títol resulta absolutament oportú, de tal manera que presenta el tema amb fidelitat però no desvetlla el secret.

    Realment, aquest encert en la forma i una idea ben plantejada i desenvolupada fan un conjunt atractiu, absorbent, irresistible... enhorabona, Dani!

    T'envio una abraçada plena de satisfacció,
    Unaquimera

  • el sò d'una mà quan aplaudeix...[Ofensiu]
    atram | 09-02-2007

    és el que imaginem dins nostre quan aplaudim des de la sinceritat. Com ara jo estic fent.
    També m'ha passat, com a algú altre, en la lectura inicial no acabava d'atrapar el fil per on seguir la intuició. La llum ha estat reveladora, per tu i per mi. Tot pren sentit. Bella metàfora: en la foscor, cercant entre papers i llibres, rellegint aquells que estan a la superfície, i que enterboleixen la lectura dels que estan més al fons, que ens costa trobar, que ens fa por trobar, que ens resistim a fer l'esforç per trobar. però un clic fa que tot canviï de cop i volta, i esclati el plor que amoroseix el cor i les entranyes i els sentiments. Llavors aquelles llàgrimes ens dónen a beure una nova vida apartant allò que ens fèia mal.
    Curiós... el relat que tu m'has comentat, tot i ser molt diferent, parla del mateix, i la teva interpretació, no cal que t'ho digui, has donat en el clau, per descomptat! El trencar amb una relació paternal dominant, difícil. El personatge no vol ser més l'origen, el motiu, la intenció, l'executor de les voluntats del pare.
    Allibera't! escups aquell pinyol que t'ofegava i que veus a la fi que era insignificant, però que podia haver acabat amb la teva vida, si no l'haguéssis escupit.

    Gràcies pels teus comentaris. Alguna cosa tu i jo tenim en comú... un treball peculiar?
    Ben jugat! Felicitats i endavant!

    atram.

  • Ohhhh, em trec el barret!!![Ofensiu]
    Arbequina | 31-01-2007 | Valoració: 10

    Sí, m'ha acabat entusiasmant, aquest minirelat. Si em permets sincerar-me, espero que sí, t'explicaré com m'ha colpejat aquest relat:
    Primer, no m'acabava de fer el pes. M'ha costat entrar a la dinàmica, rellegia les frases, perfectament construïdes, però no aconseguia treure'n l'entrallat. Però després, a mesura que la llum es feia al cap del protagonista, també es feia al meu, i meravellat per l'enginy de la metàfora, l'encert del relat, la manera en com està estructurat, redactat, comprenent el misteri i dificultat inicials, he acabat per rendir-me a una obra d'una qualitat innegable, la llum s'ha fet insuportablement intensa!
    Un relat veritablement valuós, molt ben fet. M'ha encantat llegir-lo!

    En fi, una forta abraçada. I gràcies pel comentari que tan amablement m'has deixat.

    Arbequina.

  • Suspens![Ofensiu]
    aiguasalada | 30-01-2007

    La lectura del relat m'ha anat xuclant i embolicant: estava totalment a l'espera del seu desenllaç, que ha estat una autèntica sorpresa en el descobriment d'una visió nova d'estructura del que pot ser la nostra desconeguda memòria.
    Gràcies pel teu comentari i per la barreja tant interessant que fas del dos poemes, fins i tot m'ha fet enriquir aspectes de quan els vaig escriure.
    Fins la propera
    aiguasalada

  • Molt bon relat i escrit.[Ofensiu]
    Lèvingir | 28-01-2007

    tenies aquest secret amagat, tants dracs vermells no sabia que tenia tanta familia jeje.


    Lèvingir

  • Arxius de la memòria[Ofensiu]
    ciosauri | 16-01-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquesta manera de descriure diferents nivells de la memòria. Trobar un secret que quasi ho és del tot i plorar-lo ens ajuda, ens cura? Potser també escriure'n un relat...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: