olor de pluja

m'ha transportat als meus propis records de pluja, d'olor, de frescor tot llegint en la grisor. M'ha agradat perquè desperta.

Perquè són els cinc sentits a l'aguait, aplicats a la pluja! Són els sons, la vista,... fins arribar a l'olfacte que clou el poema.
I a més a més del moment, la visió personal, la instrospecció a tall de cor i ànima.
Tu sí que ets poeta!
Molta salut i molta rebolica, xicon!

PS.- Gràcies per la lliçó de la 'tàctica per col·locar "renglons curts". Ho tindré en compte a la pròxima. (Si s'escau).

Aquest és un molt bon poema, Manel. Dels millors que he trobat a RC. "Sortir a la sinceritat del carrer" és una forma d'iniciar-lo francament suggeridora.

D'un bé tan valorat (cada vegada ho serà més), com la pluja.
Estic amb tu en que un dels sentits que més gaudeix quan plou és l'olfacte. Molt més quan aquestes flaires es barregen amb la de l'ésser estimat.
Una forta abraçada!
FRANCESC (Un poeta valencià)

Et veig allà sota l'aigua, respirant fondo i amb un somriure d'orella a orella. Aculls la pluja, l'abraces.
Quin bon poema, manel!

M'encanta el teu poema. Com tots els que t'he llegit pero aquest encara m'ha semblat més especial. Gracies per regalar-nos als teus lectors la bellesa dels teus versos.

a mi em deixes bocabadada, com sempre que et llegeixo, la teva poesia tan neta i elegant, tan sentida amb aquell punt de la mesura ben acotat.
Un plaer, com sempre!.
petons company!

gypsy

Les olors ens transporten... quantes olors d'infantesa ens evoquen els nostres records!
I l'olor de pluja...