Contracorrent

Un relat de: manel

Diuen que no hi ha amor que sobrevisqui
al degoteig fred i constant de la distància,
que no cal llençar pedres al mar,
mai no aconseguirem dominar-lo,
diuen que el tint requereix de
la nostra voluntat per apropar-nos
el roig espès de la sang,
per oferir-nos el groc roent que ens promet el sol
quan, amb els ulls tancats, gosem mirar-lo.

De vegades, però, el poema creix des
de l'incert desig d'un vers perdut,
des de la pausa, des de l'onada rebel,
des del rastre d'un aroma de pell de vida,
i amb sort, fruit potser de la realitat forjada,
hi planarà la tèbia presència del color,
plàstica memòria de malenconia,

i de vegades, també, el poema - tossut, insistent -
persistirà en el record de la solitària veu
que encara ens el recita.

Comentaris

  • ROCAFORTA[Ofensiu]
    Narcis08 | 01-04-2012

    si no pots dir-ne res de bo, CALLA.

  • A tots diuen que els hi agrada.[Ofensiu]
    rocaforta | 04-03-2009 | Valoració: 7

    A mi no. I prefereixo la sinceritat a fer el pilota.
    No tinc res contra les noves tendències de la poesia però estic en el meu dret de discrepar. Em sap greu.

  • Felicitats!!!!!! [Ofensiu]
    angie | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • preciós[Ofensiu]
    jOaneTa | 25-11-2008 | Valoració: 9

    trobo que has aconseguit crear una atmosfera interessant a traves de les teves paraules...

    el meu vers o frase preferit ha sigut:
    el poema creix des
    de l'incert desig d'un vers perdut,

    impresionant


    jOaneTa

  • Molt bon poema[Ofensiu]
    Xantalam | 25-11-2008

    segons la meva modesta opinió. Parlar de poesia fent poesia, en un poema, és fer quelcom màgic, és un intent d'explicar, per mi, allò que no té explicació. M'ha agradat moltíssim, no era una tasca fàcil. Et felicito!

    Una abraçada,

    Xantalam

  • M'agrada[Ofensiu]
    M.Salles | 27-10-2008 | Valoració: 10

    el que dius i com ho dius.

    Fins aviat.

  • Hola, manel[Ofensiu]
    brumari | 14-10-2008

    Fer poesia, bona poesia, és molt difícil.
    Parlar de poesia, també.
    Tu, en aquest apassionat i alhora serè poema, has aconseguit ambdues coses.
    Et felicito.

    Una abraçada,

    Joan

  • Doncs mira...[Ofensiu]
    ciosauri | 01-10-2008

    Continuarem tots plegats a contracorrent, que potser és la millor manera. I, per cert, m'ha agradat molt el poema de Brecht que has escollit per completar la teva biografia: una relació de plaers ben autèntics i barats, que també convé!

  • A l'ombra de la poesia[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-09-2008

    Hola Manel!
    Veig que la nit de poesia a Girona ens ha motivat a escriure'n. Bon senyal!
    És ben curiós el que he vist en el teu poema. Si el desestructuro- amb el teu permís- com a tal, és a dir, escric els teus versos un al costat de l'altre em resulta un text en prosa que, evidentment, porta com
    a temàtica una íntima i profunda reflexió sobre la poesia. No sé pas si és per aquest motiu que has triat el títol de "Contracorrent".
    En tot cas, et diré que he trobat en la teva "poesia prosaica" un fons poètic encisador.
    Una abraçada.
    Mercè

  • Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 25-09-2008

    ARQUITECTURA VERBAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    d.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

433 Comentaris

87885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht