L'herència de l'oncle.

Un relat de: manel

No havia canviat gaire. La vaig reconèixer gràcies a una foto que vaig trobar rebregant els calaixos de casa. Em va rebre amb evident cara de sorpresa.
-Què hi fas tu aquí?
Les paraules van trencar el silenci sepulcral, mai millor dit, que omplia aquella sala del tanatori. Era un espai sobri, com demanava la seva funció, on la llum es filtrava amb discreció a través d'un pati interior cobert de pedres blanques.
Possiblement no m'havia vist des que era un marrec, però era evident que la meva tia també m'havia reconegut.
-He vingut a dir adéu a l'oncle- vaig respondre amb timidesa.
Els seus ulls em miraven amb por. M'hi vaig acostar per fer-li dos petons.
-On és?- vaig preguntar.
-Cap aquí- va respondre tot assenyalant-me l'entrada més fosca que s'obria a mà dreta.

L'oncle era el germà del meu pare. No es parlaven des de feia molt de temps. De petit no en vaig fer gaire cas, la curiositat va anar augmentant a mesura que m'anava fent gran. Però, des de bon començament, aquest interès creixent en el tema només obtenia respostes evasives.
Un parell de setmanes enrere, gràcies a un amic que treballava a l'hospital, em vaig assabentar de la seva malaltia. Aquest amic em va comentar que havien ingressat un home amb els mateixos cognoms que el meu pare. Estava molt cardat. No vaig gosar visitar-lo, però des de llavors obria cada dia el diari per la secció de necrològiques.

El cos reposava darrere una vitrina, amb la boca tancada de manera antinatural i una pal·lidesa exagerada. S'assemblava al meu pare, però el rostre encara conservava una expressió peculiar que el diferenciava i que, curiosament, em resultava molt familiar. Una esgarrifança em va recórrer de cap a peus.
Quan em vaig girar la meva tia m'observava. Els ulls havien oblidat la por per mirar-me ara envoltats d'una tristesa infinita. Per fi ho vaig entendre. Jo era pastat al seu difunt marit. Va començar a plorar, havia reconegut en la meva fesomia el fill que amb ella mai no havia pogut tenir.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • Un adéu ple de dignitat i tendresa[Ofensiu]
    Frèdia | 18-10-2010

    Una història dura, un secret silenciat durant anys que es destapa massa tard per al protagonista. Destacaria sobretot el personatge de la tieta, que actua amb una gran dignitat des del principi al final i que atorga al relat pinzellades de molta tendresa, d'una contenció que provoca l'afecte del lector. És un personatge molt ben construït. També m'agrada molt, tal com ja t'han comentat, la manera d'explicar la història, la veu del narrador tan sòbria, sense cap mena d'estridència ni dramatisme. Molt bon relat, manel!

  • Una història...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-10-2010

    familiar que combina l'elegància, la sobrietat i la tendresa. Impecablement escrita et puc dir, Manel, que m'ha agradat molt la forma com has desenvolupat el relat: amb petites dosis d'intriga, començant pel títol, i acabant amb una bona dosi d'emotivitat. No totes les herències han de ser pecuniàries, n'hi ha que deixen un rastre/rostre humà impactant, com el del teu cas.
    Celebro haver passat pel teu racó i poder-te enviar una abraçada ben forta.

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

433 Comentaris

87941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht