la fam dels déus

Un relat de: manel

I vius de rossegar el mateix pa ressec,
oblidat en qualsevol racó de la cuina,
allà on les teranyines són castells de pols
i el temps sobreviu amb desfici

i t'ajaus amb els ulls tancats de silenci,
amb l'estomac mudat en un espai petit,
habitacle de desitjos soterrats

i no engegues, ni provoques, ni regires
ni desencalles les immensitats
d'un món tot just recollit en engrunes

has despertat la gana dels déus
que viuen de les teves debilitats,
i cada segon que passa no significa
res més que una nova mossegada,
un mos eixut i espinós
per afeblir-te les entranyes.

Comentaris

  • És dia de Festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Espero que no te la perdis...

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Colpidora visió[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-01-2009

    dels resultats d'una mala digestió de la própia vida, la del protagonista del poema, és clar!

    Una curositat estadística:
    relats 89
    aquest comentari el 389
    i tens de puntuació 9,83
    curiós si més no.

    Ens veiem Manel!

    Ferran

  • Les nostres pors...[Ofensiu]
    Gess Artré | 10-01-2009 | Valoració: 10

    i les nostres carències, abundants i dificils de vèncer, ens enmanillen davant la pròpia vida. Gastem el temps, valuós per la seva limitació, en les preocupacions i els temors, inventant fins i tot aquells que mai s'han presentat davant nostre (això és el que m'ha arribat, tot i que disculpa'm si fos lluny de la interpretació que tu hi volies donar)
    M'ha agradat molt el conjunt del poema i hi destacaria la contundència dels mots.
    Una abraçada

  • perdona el retard...[Ofensiu]

    El meu sonet volia parlar de "gens" de "genètica"

    Crec que heretem LA CAPACITAT d'estimar, de sentir tendresa. No tohom, per dissort, és capaç d'expressar i de vibrar de la meteixa manera.

    Una gran, immnesa, (genètica..., és broma, eh?) abraçada...............

  • Les pors de l'home[Ofensiu]
    Anagnost | 21-05-2008 | Valoració: 10

    Poema dens, dels que esperonen tota l'atenció i tota la capacitat del lector, dels que exigeixen atenció, i alguna relectura. Evidentment, el que en digui es referirà a la meva interpretació, una d'entre moltes de possibles. En tot cas, no puc estar de deixar-hi un breu comentari.

    A les tres primeres estrofes no hi veig sinó la constatació de les pròpies limitacions, de les incapacitats enormes de l'ésser humà, que sobreviu amb el mateix pa ressec, generació rere generació. L'home esporuguit davant "les immensitats d'un món tot just recollit en engrunes".

    La darrera estrofa, encara més terrible, és la que ens recorda aquesta fam dels déus que viuen de les nostres debilitats. Per tant, diríem que aquesta fam, que mena el déus a devorar-nos, és la conseqüència d'aquelles febleses -de les ignoràncies- que no podem superar. Els déus s'apoderen de nosaltres en la mesura que nosaltres no som capaços de controlar el propi destí.

    Repetesc: poema per a pensar-hi detingudament, plantejat sense concessions. I si la meva interpretació és massa agosarada, o no respon a les intencions de l'autor, en deman disculpes.



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

433 Comentaris

87891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht