Retorn a la feina

Un relat de: manel

-Hola, sóc la Mercè
-Hola, jo sóc en Zeus.
-Vinga home!, com el déu mitològic?
-Doncs sí, ben igual.
-Caram! Suposo que tothom és lliure de posar el nom que vulgui als seus fills, però no em pensava que ningú gosés posar-li Zeus al seu

Les paraules no el van ofendre, ben al contrari. Era la quarta trobada d'aquella setmana, la vintena des que a principis de mes havia posat l'anunci en aquell web, i fins ara, el seu peculiar nom només havia estat objecte de bromes de mal gust. La reacció de la Mercè li va fer certa gràcia, però se n'oblidà quan tot seguit li etzibà l'habitual i temuda primera pregunta:

-Bé doncs, Zeus, a què et dediques?
-Si vols que et digui la veritat, encara no entenc perquè sempre pregunteu el mateix, en resposta et podria dir que he estat molt de temps aturat, suposo que per falta de credibilitat, però des de fa poc torno a treballar.
-Una mica misteriós, no trobes?. Jo sóc més senzilla, treballo en una botiga de roba del meu barri. És d'un vell conegut de la família que em va oferir la feina quan em vaig separar del meu home. Amb l'Enric, el meu ex, no va funcionar, una guerra diària, un maldecap constant, fins que la convivència es tornà insuportable i vaig dir prou. Però tampoc pensis malament, no busco desesperadament una parella, tothom em diu que em cal mirar endavant, conèixer gent nova, i una amiga meva em va parlar d'aquest web, on hi va conèixer el seu nòvio. Em va crear expectatives, i aquí em tens, provant-ho. Sàpigues, però, que ets la primera persona que veig, i et confesso que estic una mica nerviosa.

En Zeus se la mirava amb interès, des que havia tornat no parava de recollir desencisos, fracassos, desamors, històries de gelosia i adulteris, ànimes trencades que calia reestructurar. Va decidir tirar pel dret:

-La vida és un autèntic calvari.
-No siguis tan dur, home!, on amagues l'esperit somiador?, en algun lloc hi haurà algú que t'esperi per compartir il·lusions i projectes, per déu!

Ja hi tornem a ser! El culpable principal del seu desterrament tornava a ser invocat com a solució a tots els mals. En començava a estar una mica fart.

-Et cal una nova fe, Mercè.
-Què vols dir una nova fe? Crec en l'amor, no he perdut l'esperança, no em fotis enlaire les meves creences.
-El que vull dir és que no sempre trobaràs la solució en déu.
-Què t'empatolles!. Qui diu que la busqui en déu? Ni que baixessin tots els déus de l'olimp els faria gens de cas
-I si només en baixés un?

El to prepotent de la darrera frase va acabar d'ofendre la Mercé. S'aixecà com un llamp:
-Mira maco, no tinc ganes que em prenguin el pèl.

Zeus es quedà amb un pam de nas, definitivament convençut que després de tant de temps tot seguia igual: No hi havia déu que entengués aquesta maleïda humanitat.

Comentaris

  • Deu n'hi do...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-10-2008 | Valoració: 10

    la de lectures que m'he perdut durant tot el temps que he estat desconnectada! cada dia soc més conscient del temps que trigaré en posar-me al dia! Jo també et confeso que feia una bona temporada que no et venia a visitar i de tots els relats/poemes que he llegit he triat de comentar-te aquest probablement perquè m'ha captivat l'aire indolent i alhora divertit amb que l'has sabut envoltar. De fet però m'agrada tot el que he anat descobrint i vindré una altra estona, amb més temps, per a seguir gaudint de la lectura.
    Gràcies pel comentari, Manel, i una abraçada

  • olimpíc menyspreu[Ofensiu]
    franz appa | 24-05-2008

    Molt ben portat, el conte, molt enginyós, divertit i efectiu.
    En el temps que corren, realment, ni déu fa cas dels ensenyament dels déus. Vist des d'un punt de vista positiu, seria bo pensar que l'home es creu responsable exclusiu dels seus actes, dels cops de l'atzar, i de la seva sort, en definitiva. Falsa imatge, em temo: cada dia surten notícies a la premsa sobre gent que ha ofert els seus destins als messies, profetes i altres falsos mediadors amb els déus. Zeus, doncs, i tota la resta, tenen la feina assegurada, que no pateixin i no facin cua a l'oficina de l'atur.
    Salutacions,
    franz

  • En acabar de llegir...[Ofensiu]
    rnbonet | 16-05-2008

    ...m'ha vingut la imatge de l'acudit del 'manyo' i el tren: "Xifla, xifla! Que como no te apartes tu!" O aquella del lluçque es mossega la cua, fregint-lo.
    Segurament, un 'excès de cansanci vacacional'.
    I que dure!
    Salut i rebolica!
    PS. Encara podem passar l'Onyar fins els turmells? T'ho dic perque he vist el Túria sec al curs mitjà.

  • Jaaaja, hola Manel,[Ofensiu]
    allan | 15-05-2008

    que divertit, pobre Zeus, amb l'ordinador pel mig i un dialogo de besugos, cada un a la seva bola. Mira, et volia dir que et vaig seguint i que em continua encantant com escrius. Una abr´çada, maco, fins aviat

    Silvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

433 Comentaris

88984 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht