Nit eterna

Un relat de: filladelvent

Necessito fulls blancs
per deixar que corrin les lletres
que escriuran tots aquests versos
que no he sabut escriure abans.

Avui, amb fulls blancs
i records difuminats en fums,
escriuré els versos més
atrevits, més
melancòlics, més
vitals.

***

Necessito aquestes noves olors
que m'arriben des d'altaveus llunyans,
tots aquests nous ulls que
acaricio en exòtiques pells mudes.

Versos extrasensorials que s'escapen
dels dits de la memòria,
que murmuren confessions a una
de les meves arracades,
que presten a impulsos carnals
a cada un
dels teus mils de cabells.

Deliro dels teus aires renovats
de tant sabuts;
se'm torra la pell, altre cop cremant-me
el gel de la teva mirada.


Cada corda de la teva guitarra
ara és en la meva espatlla dreta,
i sento en cada pinçada d'ungla
-esmolada ungla acariciada per llimes-,
com vibra la pell tendra de la meva espatlla,
de la meva espatlla dreta.

Em tapes els ulls per no veure
cada un dels teus/meus amants:
músics que convides a la festa de
les meves pells creant acords.

Tu encara creus que no en vull cap altre,
d'home tocant les cordes del meu jo,
i jo només enyoro cada trivialitat,
cada discussió i racó de pell
que no t'he tastat, que no et conec;
tot allò que no hem viscut.


Sols conec de tu el dolor de l'espera,
una espera eterna
com les nits que vam passar plegats;

d'aquelles nits,
encara el sol no n'ha despuntat.

Continuo teixint cortines espesses,
i tu, tapant-me els ulls amb les mans;
entre els dits, fines espurnes de roig
sembla que m'omplen els ulls…

Però no

el sol d'aquesta nit eterna encara no ha despuntat.
Jo sé
que encara
no ha despuntat…

Comentaris

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 22-02-2006 | Valoració: 10

    Comences en el més pur esti Martí Pol... i acabes en el missatge íntim a algú a qui has estimat a qui potser encara estimes... És un poema elegant, ben escrit, que es fa agradable de llegir.

  • Només un breu comentari[Ofensiu]
    Bruixot | 14-02-2006

    per dir que el teu poema m'ha agradat molt! Un dia, potser, el comento amb més detall, que el temps, per mi com a mínim, va molt i molt escàs!

    B.

  • Sergi Elias Bandres | 11-02-2006 | Valoració: 10

    HHHHHHHHHHHHHHoooooooooooooooollllllllllllllllllaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    PD.: Queda pendent la meva biografia, et tinc en compte.

  • La prudència de l'amor.[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-02-2006 | Valoració: 8

    El sol pot ser el més traïdor dels astres. Perquè refiar-se del sol, si quan torna a marxar arriba una altra nit? No et deixis portar per ell, no el vols a ell, sinó a l'objecte de la nit.
    El sol dóna vida a la terra, però també pot ser un déu malvat. No deixis que se t'endugui les teves il.lusions.

    Un petó virtual i sensible.

    Sergi.

  • L'anònim GharN | 07-02-2006

    Ara feia temps que no passava per aquests versos, que són el teu navegar, i que ens duus onades per les nostres barques quan el teu veler nou, tensa la tela, es veu forçat a escriure un nou paisatge a la mar.

    Tots tenim aquella nit que mai clareja. Tots la coneixem, i tots la revivim en els nostres somnis profunds, aquells que mig són malsons, quan ens llevem.

    M'has fet agafar un calfred quan has tocat les cordes de la guitarra, quan les han tocat en tu... molt maca la descripció, sentint totes les notes dels acords que et regalen en el teu jo.

    la meva estrofa preferida és aquesta
    "Tu encara creus que no en vull cap altre,
    d'home tocant les cordes del meu jo,
    i jo només enyoro cada trivialitat,
    cada discussió i racó de pell
    que no t'he tastat, que no et conec;
    tot allò que no hem viscut."

    M'encanta el toc minimalista d'alguns racons del poema, és com fixar-te cèl·lula a cèl·lula fins construir poc a poquet un tot, una sensació que comença en música i creix creix i no té fi.

    Amb tot, un poema amb molta força, que en cap moment deixa de sorprendre, passa de la generalitat a la minimalització més "trivial", fent servir paraules textuals. Abarques tots els racons i els omples d'aires renovats.

    Una abraçada.

    Jordi.

    PS1 (Re): No ho sé, els perfils... són difícils de jutjar. De fet, si m'has preguntat la comarca no crec que em coneguis. Sóc del Barcelonès... era aixo?

  • com vibra la pell tendra de la meva espatlla[Ofensiu]
    jacobè | 04-02-2006

    filladelvent,
    M'agrada sobretot la part final del poema i el seu acabament.
    Celebro aquests quatre versos:
    Continuo teixint cortines espesses,
    i tu, tapant-me els ulls amb les mans;
    entre els dits, fines espurnes de roig
    sembla que m'omplen els ulls…
    I destaco els dos últims:
    entre els dits, fines espurnes de roig
    sembla que m'omplen els ulls…

    Filladelvent, acostumes a fer llargues introduccions dels teus poemes i a la biografia ens recomanes als teus lectors que " la lectura prèvia de la introducció es fa quasi imprescindible per copsar tot el significat del que vull dir". S'agraeixen les introduccions, que en forma de cita o explicació diuen molt del poema. Jo també ho faig. Però crec que un poema no és "imprescindible" justificar-lo ni pretendre que el lector l'interpreti amb els teus ulls. Cadascú té el seu bagatge i es fa seu el poema que llegeix. Concretament amb els teus versos, primer em llegeixo el poema i després la introducció per no condicionar la meva lectura. En aquest punt és quan les teves explicacions m'enriqueixen, i no deixo de veure-ho com un gest de generositat per part teva. Si es capta la intenció del poeta, millor, però no és necessari. Només és una humil opinió.

    Per cert, la introducció d'aquest poema, un plaer!


  • cap altre home...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-02-2006

    tocant les cordes del meu jo"... bestial!
    Tu sí que treballes els poemes i els saps acabar amb perfecció, mestra!!! felicitats!
    PD. jo tampoc parlaré més d'allò que tu ja saps. No em mereixia un comentari tant llarg, immens i escrit mab tanta elegància, humil i humà... no et coneixia i ara comprenc que t'he mal jutjat, perdona'm. Gràcies per tot i et seguiré llegint... sempre!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: