NATURALS

Així, la senyoreta Riera Galmoni va convertir-se en la nostra professora predilecta.

El primer dia, ningú va gosar preguntar-li el seu nom; tanmateix, en la següent sessió tothom el coneixia. Això és un fet fàcilment comprensible si admetem que lluir una cadeneta d'argent, amb el seu nom al voltant del coll, era tot un estímul perquè el segon dia una munió de mans adolescents tremoloses sol·licitessin la seva presència per tal d'aclarir i corregir els dubtes que emergien constantment.

També és important tenir en compte que tot just havíem començat el curs, veníem de les vacances d'estiu i qualsevol peça de roba que ens recordés - encara que fos innocentment - a les que s'esqueien de dur en les nostres platges daurades tenia uns efectes insospitats a nivell del cerebel.

Per cert, la Carla era la nostra professora de Ciències Naturals.

El secret probablement es trobava en què explicava tots els temes amb una proximitat molt entenedora. Així, per exemple, en haver de tocar determinats temes que, en d'altres anys havien estat ignorats o tractats superficialment (sota el pretext que serien ampliats més endavant), ara es convertien en exercicis de comprensió elemental i obligatòria.

Ningú, fins aleshores, havia reeixit en fer-nos esborrar i netejar les pròpies taules amb tan poques paraules. Més encara, periòdicament, amb molt d'ordre i control (tot s'ha de dir) anàvem a capgirar teclats de la sala d'ordinadors.
Sí: ho heu sentit bé.
Quan donàvem la volta al teclat i el sacsejàvem - amb compte - sobre un paper en blanc, absolutament impol·lut, contemplàvem com queia tot tipus d'elements que s'havien anat atrinxerant en les zones intersticials. Després de fer-nos càrrec de quin era el missatge que la senyoreta Riera Galmoni ens havia tramès, només calia que ens especifiqués en quines pàgines del llibre de text hi havia les activitats d'ampliació i reforç perquè l'endemà mateix, davant de la mirada incrèdula d'alguns professors, anàvem a lliurar personalment els treballs degudament enquadernats i plastificats.

Així fou, en efecte, com les nostres agendes es varen anar convertint, poc a poc, però inexorablement, en un univers de versos que desafiaven les teories més anquilosades sobre la influència d'una mestra en la vida d'un adolescent.


***


Espero que aquest any no hi hagi tants canvis de professors.
L'any passat, si ho recordeu, a l'últim moment ens diuen que no tindríem la professora Leaves.
Per mi, de debò, va ser una decepció.
La Riera ho explica perfectament, no hi tinc res en contra, però la seva arribada va excitar aquesta colla d'afamats que els havia tocat massa el sol.
Jo, sincerament, quan veia que els feia netejar les taules i escombrar el terra i encara necessitaven un pitet, em feien pena.

Però si la majoria no havia tret un full des del parvulari!
Espantós, no vull ni imaginar-me què pot passar avui quan ens faci alguna de les seves explicacions preliminars. Veritablement, es comportaven com a criatures i no us penseu que hagin madurat gaire amb aquest mesos.
Res de res. En el fons són els mateixos.

A veure, no és que vulgui que es reincorpori la Leaves... que, tampoc em convencia el seu sistema encarcarat, tipus sergent.
Però ves, ja hi estic avesada.
Almenys s'estan quietons quan tenen la Riera ben a fregar.

De fet, amb ella vam fer molta feina el curs passat i les notes van ser tan bones com amb la Leaves, així que millor que no hi hagi canvis. Ara ja coneixem perfectament la Riera.
La Carla dels seus somnis que diuen ells! Ai!
Suposo que ho feia pel seu bé.
Jo crec, que fins i tot, algun d'ells deuria entendre què era allò d'un impuls sinàptic i les beines de mielina.
Bé, per si de cas, portaré aquesta cadeneta d'argent el primer dia.
Ja ho sé, que ara totes us heu fet piercings, però jo sóc com sóc.
Així que aniré a la meva manera.


*


- Qui és aquest, tu?
- Un professor nou, ves!
- No em diguis de quina assignatura és, si us plau...
- Vols l'agenda?
- No! Pregunta-li el nom...
- Però si ja l'ha dit fa estona! Que no estàs atenta?...
- Sí... MOLT, MOLT atenta.