Nanoreptes

varen publicar aquest recull de nanorelats. Mira la pàgina 18.

amor: és mol tendre, i molt això, amorós.

boja: té una história tan llarga dins del teu nano, que és allò que jo demano d'un nano, que tingui més història de la que a primera vista es veu.

Aquest són els dos que més m'han agradat, però tots tenen el seu encant.

Et felicito.

rínxol

Per què serà?... que els nanoreptes tiren tant. M'ha costat d'entrar-hi, però ara, ves per on, me'n perdo ben pocs.
Continua Núria, continua!
- Joan -

Hola Núria!
En aquests dies estem "patint" una autèntica nanomania. Ho dic per que molts relataires estem penjant reculls dels nostres "nanos".
D'aquest teu detaque "AMOR" i "BOJA", encara que tots són bons.
Espere que participes més sovint als Nanoreptes. És un instant. Rebre la inspiració (això és el més important) i... posar-se!
Una forta abraçada!
FRANCESC

Ei, Núria, veig novetats a l teu espai: Un recull de nanos i una foto teva en plena acció!
Què bones, totes dues, pel que representen...

Pel que fa als primers, he de dir-te que els teus microrelats contenen molt de sentiment, ben expressat pels pocs mots que li ofereixen l'oportunitat d'arribar al lector... però cadascun d'ells aprofita l'ocasió i ens desvetlla la boja valentia de l'amor, la mida immensa de l'enyor, les juguesques de la desmemòria, les fugides que cal fer del dolor, les maneres d'expressar la ràbia, la necessitat de prendre decisions.
Crec sincerament que val la pena que continuïs conreant aquesta variant "relataire" de la teva capacitat narrativa.

Pel que fa a la imatge, t'encoratjo a continuar tan participativa i engrescada!

T'envio una abraçada molt i molt afectuosa,
Unaquimera

Això dels nanos enganxa molt!! A mi també ja m¡'ha atrapat.
M'han agradat molt els teus, sobretot el primer: amor. Espero llegir-ne més ben aviat.

Què xulo! I com se t'ocorreixen aquestes coses? Ets bona, bona. Ai, no sabem prou bé qui ens hem posat a casa! El dia que ens descobreixis tots el teus secrets, t'haurem d'anomenar a perpetuïtat "Escriptora de l'Any"
Petons bonica, i què, prepararda per demà? Portaràs la guitarra, el piano de cua o la flauta travessera?
Visca la gresca!

No sabia que eres afeccionada als nanos, Núria, fa poc temps que participo al Nanorepte.

Tots m´han agradat molt, però si els hagués de votar, em quedaria amb "AMOR" pel sentiment
tan profund que descriu, i "BOJA" pel xoc impactant de paraules que conté, tot explicant el trist recurs que consola la protagonista.

Rep el meu afecte,

Pilar