Moments soterrats

Un relat de: Nicte

Pujo als núvols del record.
Notes d'un violí guien
les meves passes sense ordre.

En aquest túnel llòbrec i oblidat,
he perdut la veu i el pes de l'ànima.

Badallen les parpelles i a cada pas
d'una nova diapositiva en negatiu
deixo caure unes gotes de pensament.

Salto del passat al present
no tinc un altre remei
que perdre'm en línia recta.

Comentaris

  • ostres, aquest poema[Ofensiu]
    micanmica | 06-09-2008 | Valoració: 10

    em recorda molt a "M'agrada jugar a imaginar", per l'estil suposo, un poema que vaig fer ara fa un temps... Tot i això, el teu denota molta confusió, reflexa sentiments d'algú perdut... però ho fa de meravella. m'ha fet sentir les emocions a flor de pell. felicitats! una abraçada, i m'ha agradat descobrir-te!

  • Brutal![Ofensiu]
    anheldesol | 31-10-2006 | Valoració: 10

    Em semblen paraules sortides de l'ànima, un collage fet d'essències, honestes i verídiques.
    No hi han paraules per aquests moments soterrats, un poema que supera les paraules que el componen, com ha de ser un poema!

  • ambre | 13-07-2006

    Aquets versos:
    "En aquest túnel llòbrec i oblidat,
    he perdut la veu i el pes de l'ànima."
    ...
    "perdre'm en línia recta"

    són un regal i aquest comentari no te'ls agraeix prou.

  • sense cap critèri[Ofensiu]
    Baiba Liepa | 27-04-2006

    només amb el sentiment i l' emoció que em desperta.Gràcies.
    Jo no passo de Martí Pol
    Baiba Liepa

  • Moments[Ofensiu]
    Leela | 18-04-2006

    de violí, tènues, subtils, aguts i compassats que ens permeten sentir-nos lleugers i erràtics, vivint moments passats de records i fotografies velades espurnejades per reflexions que ens guien de nou per la línia recta.

    Nicte, els teus poemes em resulten molt interessants. Trobo que tenen molta reflexió al darrera i que ens la transmets de manera molt depurada.

    Una abraçada.

    Leela.

  • com túnels...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-04-2006

    que semblen forats de cuc; en un instant ens porten imatges del passat, sensacions gairebé palpables i alhora etèries.
    Diluides venen i fugen, per aquests misteriosos camins del temps i la memòria...

    Ens transportes àgilment per galeries soterrades i ho fas amb les paraules justes i precises. Em deixo portar a palpentes...

    Petons i fins aviat!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    roda03 | 18-04-2006 | Valoració: 10

    Hola Nicte,
    El valor que dono a aquest poema és la seva força amb tan poques paraules, la síntesi que molts de nosaltres no sabem expressar.
    I a més, si quan l'estàs escrivint, plou i el dia és gris, encara el mèrit és més important.

    Brindo pels nous poetes i per la llengua,
    Roda03

  • Avui...[Ofensiu]
    Equinozio | 17-04-2006

    .. tinc un dia de poques paraules. Entre la pluja i tot... abff però et dirè que m'ha agradat el teu poema.

    una abraçada

    Equinozio

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nicte

Nicte

34 Relats

188 Comentaris

49961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
"Et passaràs tota li nit escrivint,
no de les coses que entens i acceptes,
sinó d'aquelles que has vist
tantes vegades i encara et fugen"

Arts Poètiques - "Pell de Salobre"
Iban Llop

loveisindier@gmail.com