Atacs diürns

he disposat d'una mica de temps i m'he dedicat a navegar per aquesta immensa pàgina de RC. He començat amb "El més bell poema" (quin poema més bell!), que és on m'havia quedat, (excepte "Vora el foc", que en el seu moment ja vaig paladejar) i ja no he pogut canviar d'autor.

He de dir-te que la teva poesia és d'una rara intensitat, pel que dius i per com ho dius.
Et felicito.

En algun lloc has dit que els poemes no s'entenen sinó que cadascú ha de fer-se'ls seus.
No sé si això és ben bé així, però sàpigues que amb la teva poesia jo aconsegueixo les dues coses.
Una abraçada

des de l'altra banda dels accessos paroxismals que m'atanyen d'una manera insistent nit sí, nit també em sento amb molta proximitat a vos.

Poèticament, ja ho sabeu em preneu part de l'ànima per embolcallar-la de preciositat, de llenguatge fi, d'elegància immensa. Us admiro per com transformeu les paraules per pintar imatges.

Una abraçada,

OhCapità.

Just estava llegint alguns dels teus poemes, nit d'insomni, casualitat, he vist aquest últim poema teu penjat a la web (primer a llegir-lo, quin honor!).
M'agrada quan dius
"em transforma en vagabund
de nits assolellades"
Una frase molt bella.
M'agrada el to en general del poema. Em provoca imatges estranyes (un insomniac que intenta entendre el son...).

Només una crítica (m'ho permets, no?).: em sobra l'explicació final..... Potser amb el titol ja n'hi havia prou. Explicar massa a vegades trenca alguna cosa.
Per a mi els poemes són disparadors de sensacions; clar que no tothom opinarà el mateix!

Aprofito el moment (ara que se que em llegiras): El reste de poemes molt sugerents (en positiu). No t'havia comentat abans doncs fa poc que entro per aqui. Segueix endavant!

Bruixot