Pluja

Poema blau i gris, molt ben escrit i melangiós gota a gota.

angie

La pluja te com un efecte balsamic i relaxant quant la miras el darrere dels vidres de la finestre i més si dona a la montanya.
M'agradat molt el teu poeme i la dolçor que si percebeix.
Una abraçada.

com sempre impregneu d'una aurèola especial els vostres versos, mmm, ... pers ser escoltats de manera suau, amb veu dolça, ... per després ser transportat per imatges de bellesa intensa, ... frueixo dels vostres versos, ...

Un bes suau i dolç

OhCapità

"Més, la transformació de la vida
que s'inicia en aquests versos
i acaba relliscant-te per la cara"

Sempre m'ha agradat veure plorar (ai! ploure!) darrere els vidres. Convida a pensar i fer nous propòsits. Tot és més bell i clar, però alhora trist i trascendent. És una sensació molt agradable a desgrat de la melangia.

no té per qué estar feta de tristor i el teu poema, tot i qué molt nostàlgic, no és pas trist.

Ben trovat.

té un estrany poder d'evocar moltes sensacions adormides, que no sempre surten enfora de la mateixa manera.
És una font inesgotable de inspiració per deixar anar sospirs, per aclucar els ulls retenint les imatges regalimant, per deixar lliscar les gotes immensament petites i belles entre les paraules.
Degotalls de tot el que som, acaronant la pell de la vida...

M'agrada la pluja, l'olor, les sensacions que em trasmet. La puc endevinar a distància.

Feia dies que no et llegia, com sempre ha estat un plaer.
Petonets!