Pur egoisme

Suposo que l'un participa de l'altre i l'altre participa de l'un.

Fa temps que Mr. Biel Martí em va recomanar la lectura d'aquest Pur egoisme. I ho vaig fer, però no te l'havia comentat.

Quan a l'estructura, és un poema sense un ritme del tot definit, que realça el contingut del missatge i un brevíssim però interessant diàleg intercal·lat, cosa no massa habitual, que diguem, en poesia (en la que fins ara he llegit, és clar).

Descrius un moment d'intimitat entre dos amants, un dels quals deixa entreveure la satisfacció d'un moment dolç, que l'omple. I ho fa confessant que li agrada. És pur egoïsme? I si ho és, no hi ha res més que això? Qualsevol ho podria dir. Tots som egoïstes sense ni tan sols necessitat de proposar-nos-ho.

M'ha agradat (sí, és pur egoïsme, ho admeto) i m'ha fet reflexionar.

Salut, Nicte!

Vicenç

...aquest "pur egoisme" pel qual tan magistralment ens has preparat durant el poema. M'ha semblat genial, ja començant pel títol.
Per molts anys et puguem seguir llegint!
(Has guanyat un premi? Just ara me n'he assabentat. Felicitats de tot cor!)

i mira que per deixar-me sense paraules!!

Enhorabona per l'execució magistral d'aquest PUR EGOISME tan bell... molt bell!!

Et felicito... he llegit uns quants dels teus poemes, i em semblen importantíssims per a mi tots plegats-T'AFEGEIXO ARA MATEIX ALS MEUS PREFERITS!!!!!

UNA ABRAÇADA!!!!

és no comentar-te com de bonic és.

Curt, ràpid i sincer..

Equinozio

... o bé, amada i amant; i tot un sens fi de possibilitats de pur egoisme.

Amor pur o amor en viu i sense romanticismes (bé, a mi m'agrada pensar-ho així).

Veig una poetessa embruixada d'enamorament i extasiada per son gaudi.

es el que m'he dit a l'ultim vers. Bo, bonissim. Es un lexic perfecte per una imatge preciosa.
Em trec el barret!!

una abraçada

m

les imatges que forges i empres, són autèntiques "peces de precisió"... i artesania, diria jo.
Amb poques paraules, aconsegueixes delectar...

Estic un altre cop maravellat. Molt elegant. Veus baixes que utilitzem per dir coses belles a cau d'orella. Genial la segona estrofa, molta classe, mmm, finura molta finura:
"Arreplegada al teu voltant,
com si fossis un motlle,
jeia acoblada,
peça de precisió, encaixada."
I continues de manera suau, tendre com aquella brisa marina que acaricia la pell de l'ànima. Mmm, ...

que estic passejant pels teus poemes i, reconec, que m'estàn agradant força tots plegats, així que t'afeigeixó als meus preferits.

A veuré amb que més ens sorprens.

David.