Vora el foc

Aquest poema, carregat d'imatges i erotisme, és passió en estat pur, molt abans fins i tot que el record. Arribes a l'essència.

M'encanta això de "l'aire em manca i les finestres de mi/ es tanquen al recer de tu."

felicitats!

m

maco macoooo! et mereixes el premi! em va agradar conèixe't a la trobada!!! ;) ara deus estar per allà encara... doncs bé... no ho sé! m'has d'afegir a la biografia! jejeje!
petons!!!!
aNNNa

Ets la guanyadora! El poema és molt bo, t'ho mereixes! sobretot tenint en compte que en un poema tan llarg és molt difícil mantenir un nivell tan alt com per agradar al lector només començar i no decebre'l al llarg de la seva lectura.

Apa, una abraçada i molta màgia! I gaudeix del premi!

T'haig de confessar que és un dels primer que vaig llegir pel concurs i em va encisar.... és fantàstic, tendre, dolç, amorós... té tots els ingredients necessaris per un bon poema eròtic, que com he anat repetint en d'altres que he comentat, és més eròtic pel que insinúa que pel que diu....
De debò que t'ha sortit un poema preciós, escrit amb una sensibilitat molt manifesta.
Ja tenia ganes de dir-t'ho, i de votar-te també!
I et puntuo amb un 10, perquè tot i que crec que la perfecció no existeix, sóc del parer que els poemes tan bells com aquests, mereixen ser ressaltats.
Felicitats, i un petonet!

entre el foc i el calor interior, no passaran fred. Bonic poema, excitador.

Gloria

Nicte, primer de tot gràcies pel teu comentari del poema l'ocàs. S'agraeix que hagis donat el punt de vista del que t'ha agradat i no tant. T'he de dir que malgrat la llargada del poema en realitat ve a expressar una idea ben curta: la fi d'un amor, poca cosa més, per això potser em perdo una mica amb el joc de comparacions un tant repetitives, però és clar volia donar joc al títol del poema i fer símils amb la natura. Gràcies.

Bé, anant al teu és, certament molt passional, segur que pots optar a una bona qüalificació si et presentes al concurs de poesia eròtica de Sant Jordi. Em sembla encès, viu, sensual i captivador. M'ha encantat el vers: "el cor bombeja la sang que no té" i sobretot "hores que han perdut l'esfera", genial, una subtilísima manera d'indicar el pas del temps! M'encanta aquesta metàfora del rellotge circular i la idea de les hores... Bravo signorina!

un a l'extrem de passió, mmm, ...., i després, ...., l'altre s'inunda al màxim de plaer, mmm, un encadenament s'excitació, ..., una passió excelsa, mmm, vora el foc d'ambdós surgint des de dins dels seus cossos, ..., magnífic!

per moments.

M'agradat força.

David.

Ho té tot.
Es molt romàntic, amb molta passió, i un escenari perfecte. Realment excitant i et convida a amar.
Felicitats i molta sort !!!

atrevit i bo...
bo i atrevit...

m'encanta,
perquè té el que ha de tenir un poema eròtic: excitació

Petons ... orfes de llavis....

i a més és plé d'imatges poètiques

genial

una abraçada