Follia

En els primers versos, en concret en les cinc primeres estrofes, descrius la conseqüència, el resultat d'aquesta follia. I ho fas descrivint l'efecte que produeix en tu: et consumeix, les hores et persegueixen, estat catàrtic, desig, foc que paralitza els sentits, sang diluïda en somriures (m'ha agradat molt aquesta expressió, i això que "sang" és una paraula, diguem-ne, forta, que denota certa tensió, per entendre'ns), obsessió...

I clous el poema amb uns versos de cert regust èpic ("mariner exemplar", "cap llamp em cega el trajecte"...) amb els que vols plantejar la lluita personal contra aquesta follia. Sense poder dissimular, però, que aquesta mateixa follia et dicta o t'ordena com ha d'ésser la lluita.

I la causa de tot, al final. Tots els rumbs "finalitzen en tu".

L'he trobat com un petit mosaic de sentiments i sensacions.

Salut altra volta!

Vicenç

Ets un molt bon poeta i escriptor.
I TU SAPS QUE POTS ACONSEGUIR EL QUE ET PROPOSSIS si et deixen.

A BON SEGUR QUE HO ACONSEGUIRÀS

M'encanta aquesta follia que descrius. Però tota follia té una causa... Els últims versos, genials!
Hi ha sentiments, que com torrents de sang enverinada, són capaços de desbocar-nos!

Venes ganes de ser el destí d'aquests rumbs que traces en la teva imagina, àvida de poesia... Imaginació que només recrea una manera de sentir, que denota que s'és especial...

Biel.

la del temps que no passa,
la del desig més volgut,
la del moment més esperat...
la de l'amor.

"...
invento temps que no existeixen,
esdevinc mariner exemplar,
cap llamp em cega el trajecte,
cada sospir, tramuntana,
tots els rumbs

...finalitzen en tu. "

Preciós, Nicte. Com sempre, l'apassionament dels teus versos em captiva, el sentiment de les teves paraules m'encisa. Desitjo que segueixis inventant temps que no existeixen.... voldrà dir que seguiràs creient en la follia de l'amor.

Un petó ben gran!

M'agrada.
Descrius tant bé com els nostres sentits perceben l'amor i la passió , amb un sens fi de detalls sobre les manifestacions corporals que es produeixen, que no et deixen indiferent.
Felicitats.

Bon títol per aquest estat que transmets a la perfecció, tot això i més, aquesta barreja de tantes sensacions que esclaten amb vida pròpia i totes porten al mateix lloc.
Imatges i sentiments que arriben amb molta força!

Una abraçada i fins la propera!