Un brisall de tu

D'una tendresa, d'un desig, d'una profunditat esborronadora.

Preciós i ben escrit. Amor destil·lat, bellesa de les sensacions.

Resto, amb tu, encisada del tot.

Carai noia... un poema ple de romanticisme.

Imatges de tranquil·litat, de repòs... de felicitat... el sol fet de la seva presència, no calen paraules, ni consciència, únicament la presència, per assaborir la seva ‘essència'.

Només saber-se acompanyat, saber que és pot tocar, acariciar, besar... i a més intuir el que sent l'altre persona, la necessitat mútua del contacte... és això la felicitat?... sinó deu estar molt a prop!

M'ha agradat moltíssim...

una abraçada,
Jordi.

de dir-te com m'ha arribat a encisar el teu poema. Només les tinc al cap, totes aquelles sensacions que he tingut en llegir-lo.... però no t'ho puc plasmar en paraules perquè, senzillament, em falten. Ara bé, només puc dir-te que el sentiment que hi has descrit, l'amor que traspua aquest "brisall de tu", la manera com ens els has sabut transmetre, posen un llistó molt alt en aquest web...

Estic contenta d'haver-te conegut el dia de Sant Jordi, i de saber, ara sí, que al darrera d'aquella carona d'àngel, hi ha una ploma que escriu meravelles...

I reitero la meva felicitació pel teu "Vora el foc"..... una altra autèntica meravella!

Un petó ben gran, Nicte.

desprès de regalar-me tots els sentits amb el teu poema, aprofit per donar-te la enhorabona per haver guanyat el concurs, no ho havia fet encara, em va agradar molt el teu poema ..


Una besada

Conxa

He llegit de cop els dos últims poemes, i comento en aquest, més buit de comentaris... "Un brisall de tu" evoca moltes coses, m'entendreix en el sentit que imagino el mar de sentiments que descrius i m'hi sento identificat, en certa manera. "Pur egoisme" és més directe, menys metafòric i apunta a una situació concreta, però la manera com està descrita és allò que la converteix en un moment especial.

No sé si t'ho havia dit mai, però m'encanta com escrius poesia.

Biel Martí.

Preciós. És el primer escriut teu que llegeixo i m'he quedat bonament sorprès.
Descrius les ganes d'estar amb algú en un moment en que no es possible amb una tendresa i una força visual increïble.
Preciós. Sezillament preciós.

No tinc paraules per expressar el que he sentit llegint aquest poema.
Això si que es poesia visual, per que obtens una representació gràfica instantània del que autor tan be ens descriu.
No puc deixar de comentar el final, per que es meravellós, "onades rítmiques de petons ...".
Ai ... el mar sempre present en els teus poemes.