Macedònia

Wuau! Quina macedònia, noi! El teu poema m'ha semblat força bo i original, ple de gustos, tactes, olors, petons i frescor... Jo l'hagués titolat, directament, macedònia de petons.

Més petons!!! (del gust que vulguis! jeje)

Les fruites evoquen el despertar dels sentits :
el melò, el gust dolç
la maduixa, l'olor insinuant
la síndria... les "baixes passions (ho així m'ho ha semblat)
el préssec, el tacte de la pell que esgarrifa
la taronja, un contrapunt àcid al gust i que excita

molts petons= una macedònia de sensacions

molt bo,

se m'havia escapat aquest!

petons (sense fruita)

angie

El teu poema és contrastant. Per una banda, l'evocació de les fruites estiuenques ens deixa un regust refrescant. Per l'altra, la passió continguda en cadascun dels ingredients de la macedònia converteix els versos en ardents.

Has aconseguit una barreja molt saborosa!

Sugerent per tot el degotall de fruites, cadascuna amb el seu sabor especial i inconfusible, barreja de gustos, colors i associacions (préssec=carn). Sugerent la combinació de macedònia de fruita, macedònia de petons.