Atentament

... El motiu però, d'aquest atreviment no és altre que poder parlar amb tu d'allò que un bon dia va entrar a la meva vida, com entra un raig de sol després d'una tempesta, volia parlar amb tu de la poesia.
És cert que tinc poetes i poetesses per triar però quan vaig decidir fer una gosadia com aquesta, només tenia un nom al cap, el teu.

He llegit molts dels teus llibres de poesia i el teu darrer llibre en prosa i sempre que veig el teu nom imprès, a la pantalla de l'ordinador o l'escolto en boca d'un altre, sempre, em va al cap una fotografia teva que surt al llibre 21 escriptores del segle XXI

Posat de tristesa en blanc i negre
com si el fet de la manca de color
t'allunyés encara més del món.
Mirada perduda i plena de melangia
sota un barret de moda
amagant els teus cabells de color indefinit.
On miraves quan l'objectiu et va copsar?
On eres quan el sol no tenia espectre?

Sé que aquesta és la meva imatge de tu, una imatge que potser no té res a veure amb la realitat, amb qui ets, però va ser aquesta fotografia la que em va apropar a tu. I si en realitat no t'assembles res a la persona que breument he descrit, si us plau, no m'ho diguis, després d'uns quants anys de vida sé, que hi ha coses en les quals és millor ser una completa ignorant i romandre en un cau de llunes.

Acostuma a passar-me, perdo el fil del què volia dir. Tot i que no sé com parlar d'una cosa que no entenc, d'una sensació que s'imprimeix en papers que volten revolts per casa i per la cartera.

Com m'agradaria tornar a la universitat i entrar a una aula, on només s'escoltés la teva veu què imagino forta com una lluitadora i rítmica com les onades que no em canso mai de seguir amb la mirada. Entraria per la porta de darrera, sense res a les mans ni a les butxaques, només una cadira i la vista al front.
Lamentar-se no soluciona res. Ja no dones classes i el temps ens persegueix, un rellotge sense agulles, un amor, el teu amor sense casa.

Al final l'excusa d'aquesta ofensiva no ha sorgit. Amb tot, tampoc sóc digne del grau de poetessa tan sols escric perquè m'allibera l'ànima i puc així traduir a paraules el que copsen els meus ulls.

Traficant paraules a través de la llum.
Impremta de pensaments blaus.
Serps de lletres amb tonalitats interiors.
Poesia.

Seria un plaer poder conèixe't però tranquil·la que això no és cap versió de Mysery!
Si no tinc noticies teves no ompliré la teva bústia amb il·lusions i gosadies d'una aprenent a poeta.
Al sobre hi ha les meves dades, per si volguessis contestar-me i per si aquesta carta mai arriba al seu destí.

M'acomiadaré amb un ‘atentament' malgrat la confiança propera de la meva redacció. M'agrada aquest adverbi quan el final és incert i la proximitat tan inabastable.

Gràcies pel teu temps en la distància.

Atentament,