Martí i Pol

Un relat de: Marc Freixas

Posat dempeus amb els colzes damunt la taula, penso;
crido com en un buit de precipici infinit,
impotent i dolgut per la teva sobtada desaparició.

Et recordo paraules teves;
paraules al vent que també són del poble,
com si la distància fós tocada per un vers teu,
que viu dins del meu cor prop de la gent,
vora la terra de casa nostra.

Perdura el poema ben tendre com a tu t'agrada;
un poema que canta molt sovint,
i acaba essent cançó.

Comentaris

  • Una fan del poeta[Ofensiu]
    MoLi | 28-09-2005

    Estic segura que el Miquel va morir pensant qeu deixava un món ple de poetes que ell va formar a través de la seva poesia. Genial. MoLi

  • Poques paraules a dir, no em surten[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 14-09-2005 | Valoració: 10

    Marc, signaria cada paraula teva de poeta i la tendresa sublim que descrius amb aquest homenatg-record.
    Aquest vers final, es tan preciós que m'ha emocionat: Perdura el poema ben tendre com a tu t'agrada;
    un poema que canta molt sovint,
    i acaba essent cançó.
    Moltes felicitats, estimat trobador-poeta, seguim esperant les teves precioses i tan ben dites paraules.
    Una aferrada pel coll.
    Josep

  • És un preciós homenatge[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 14-09-2005

    a un dels poetes més estimats i admirats. Has copsat en els teus versos la tendresa i la sensibilitat tan planera i senzilla del poeta que, barrejades amb la teva admiració, "posat dempeus", dóna com a resultat un bell poema que, de segur, li ha arrencat al poeta un somriure d'aquells tan tendres que sovint ens regalava.

    Un barret per vos, ple de versos i admiració compartida.

    Una abraçada.

    Salz.

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2005 | Valoració: 10

    "perdura el poema ben tendre com a tu t'agrada
    un poema que canta molt sovint
    i acaba essent cançó"

    fantàstic... aquests tres versos salven i dignifiquen tot el poema.
    poema i cançó... musicalitat i poesia... tendra, popular, enriquida en cada mot sentit que neix de la terra...
    veig que segueixes les petjades d'en Miquel Martí i Pol... acabaràs com ell fent que la terra sigui un vers cantat pel poble entèn de sentiment i de sang i de guerra!

  • poeta[Ofensiu]
    mar - montse assens | 08-08-2004 | Valoració: 10

    m'he fet gran amb els poemes d'en Martí Pol. Estimo tota la seva poesia...

    i confeso que em feia por obrir aquest poema, per si no estava a l'alçada...

    ara m'alegro d'haver-ho fet perquè m'ha donat l'oportunitat de conèixer un altre gran poeta: TU

    una abraçada

  • En Miquel...[Ofensiu]
    adaggio2000 | 31-07-2004 | Valoració: 9

    El vaig coneixer una tarda en un d'aquells homenatges que li van fer fa uns anys. Fràgil, trencadís, però amb una mirada carregada de força i de tendresa.
    Va trigar dos minuts en signar-me una de les seves obres, pausadament, amb pols tremolós... Aquell llibre, aquella imatge, i les seves paraules, formen part dels millors records de la meva vida.
    Marc, gràcies per aquest poema.

  • sincerament...[Ofensiu]
    AnNna | 27-07-2004

    molt bé. he llegit uns quans relats teus ja fins el dia d'avui i he de dir que crec de tot cor que ets bo. tens aquella cosa que no se sap què és però que impressiona.
    i ara ja parlant d'aquest relat... a tothom va sobtar la seva mort, penso, malgrat la malaltia. és sorprenent com ens recordem de les persones quan ja han mort, quan elles no poden tornar i agraïr la nostra feina, el nostre suport, la nostra admiració. tot i així, com ja he dit, m'agrada. i estic segura que al nostre poeta català de tres noms també li agradaria. Miquel Martí i Pol per sempre.
    Petons, Marc. Sempre endavant.

    http://groups.msn.com/pistufolia!!!

  • Si ell et pogés veure....[Ofensiu]
    Ina | 14-07-2004 | Valoració: 10

    Hola Marc!!!

    Si en Miquel Martí i Pol pogués veure el poema que li has escrit, segur que s'alegraria molt, igual que llegint els teus altres relats.

    Segueix escrivint així de bé i no et cansis mai.

    Una abraçada, Ina.

    P.D.: El meu vot, per tu.

  • agraïment per les paraules sinceres[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 24-06-2004 | Valoració: 9

    Despres de llegir aquest poema per a Martí Pol, he agafat forces per a fer comentaris, sé que em costa opinar dels altres potser perquè penso que potser no els agradará o que no sóc bon crític. Doncs bé, solament escriuré que amb poesia els teus comentaris són per a mí del tot beneficiosos i la teva sinceritat la sento molt a dins. Tant en Martí Pol, com qualsevol poeta quan escriu tal com sent els poemes ja neixen amb música i aquesta arriba a la gent. encara que jo penso que la meva música triga a arribar a la gent. De tot cor t'agraeixo les teves paraules i s'apigues que comparteixo la teva creativitat que és molt àlgida. Una abraçada, Marc, d'en Salvatore.

  • Un poema preciós[Ofensiu]
    Carme Cabús | 13-06-2004 | Valoració: 10

    Hola Marc,

    El teu poema m'ha tocat el cor. En cada un dels versos diu les coses esencials, que estic contenta que algú hagi sabut dir tan bé. Comparteixo el mateix sentiment que tu, que m'ha arribat amb tota la força.

    Rep una gran abraçada,
    Carme

  • El titol...[Ofensiu]
    moebius | 02-06-2004 | Valoració: 8

    pot ser hauried d'ahevrlo titulat: Marti i dol.
    És un poeta admirable.

  • El titol...[Ofensiu]
    moebius | 02-06-2004 | Valoració: 8

    pot ser hauried d'ahevrlo titulat: Marti i dol.
    És un poeta admirable.

  • Poeta del poble[Ofensiu]
    kukisu | 11-05-2004 | Valoració: 8

    Marc, m'ha agradat molt el teu vers i comparteixo amb tu aquest sentiment d'admiració cap al nostre poeta, del poble, com molt bé dius.

  • Poeta del poble[Ofensiu]
    kukisu | 11-05-2004 | Valoració: 8

    Marc, m'ha agradat molt el teu vers i comparteixo amb tu aquest sentiment d'admiració cap al nostre poeta, del poble, com vol bé dius.

Valoració mitja: 9.09

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

873853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.