Malson infantil

Un relat de: Arnau

Un altre cop no! He tornat a anar a col·legi amb sabatilles. Per què la mare no m'avisa quan surto de casa? I per què no me n'adono fins que no estic a classe de català? Em suen les mans, segur que algú tard o d'hora ho veurà. La senyoreta Marta està explicant el preterit plusquamperfet, jo havia cantat, tu havies cantat, bla, bla, bla, bla. Ella parla però només penso en amagar els meus peus, si ho veuen els meus companys de classe seré la riota del col·legi durant un mes sencer. A més ja és el tercer cop que em passa aquest any. Tinc mal de panxa, vull anar a casa, però si m'aixeco i li dic a la senyoreta Marta que em trobo malament, tots veuran que porto sabatilles. A més són les sabatilles de l'avi, aquelles gruixudes i peludes plenes de quadrats marrons i verds. Inconscientment miro a la meva esquerra, i en aquell precís moment veig a la Maria que m'està mirant els peus. Ens creuem les mirades, jo li demano que no digui res però la seva cara de sorpresa i satisfacció em fa veure que estic perdut. Recordo que fa una setmana ella seia al meu costat i se li va escapar el pipi. Em va deixar els pantalons nous ben molls, però jo no vaig dir res, ni un crit d'exclamació, ni una rialla, res. Vaig aixecar la mà i vaig avisar el senyor Ramon, el nostre professor de matemàtiques. I ell la va acompanyar dissimuladament cap al lavabo. Aquella tarda la mare em va renyar perquè m'havia embrutat els pantalons. I ara a aquesta mala bruixa li falta temps per explicar a la Laia que porto un altre cop les sabatilles. Semblen un escamot organitzat, la Maria avisa a la fila del davant i a la seva dreta, mentre la Laia fa el mateix amb les files del darrera i les de la seva esquerra. En qüestió de dos minuts tota la classe ja sabrà la divertida notícia. Estic perdut! Necessito un miracle per sortir-ne sa i estalvi. I de sobte ha passat! En Joan Bufarull, el noi tímid i callat que seu sempre a la segona fila, s'ha aixecat cridant. Cridava i cridava alhora que la seva cara es posava cada cop més i més vermella. Quan la senyoreta Marta ha intentat calmar-lo, ell, amb un acte reflex s'ha tret la roba amb un segon i ha començat a córrer com un esperitat pels passadissos dels col·legis. Obrint les portes de cada classe. Ha muntat un bon espectacle, ho han vist tots els alumnes, durant dies no es parlarà de res més. Ara ja em puc passejar tranquil·lament pel patí del col·legi, amb les meves sabatilles belles.

Comentaris

  • Boníssim relat[Ofensiu]
    pereneri | 30-03-2009 | Valoració: 10

    molt ben escrit. I a més, amb variants, deu ser recurrent, perquè em sembla que coses semblants les hem somiat tots. Però no és fàcil de descriure somnis, gens fàcil, ni de donar-los una estructura narrativa coherent.

    Et felicito, m'ha agradat molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arnau

Arnau

21 Relats

59 Comentaris

20271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer l'any 1985. A aquesta edat hauria de començar a ser una persona responsable i treballadora, però els que em coneixen saben bé que no ho acabo d'aconseguir del tot. Us enganyaria si us digués que no somio en arribar a ser un escriptor recordat al llarg dels anys, però tots sabem que és impossible amb el meu nivell, molt haurien de millorar les coses. Així que em resigno a dir que escric per passar l'estona i perquè em posa de molt bon humor.