Vides creuades

Era una tarda d'estiu, no recordo exactament quin dia era, però si que recordo aquella insuportable xafogor. Estava gaudint del meu cafè amb gel al bar del costat de casa. Els carrers es començaven a omplir de turistes guarnits amb ulleres de sol i gorres de tot tipus. Jo llegia el diari, el dia anterior havien trobat restes d'un mamut congelat al pol sud, i jo llegia fascinat la notícia. Sempre he sentit una estranya atracció per aquest animal, tenia els cinc sentits posats en aquell tros de diari. Però de sobte, vaig percebre un lleuger fregament a l'esquena que em va fer tornar al món real. Una noia terroríficament sensual estava intentat passar pel meu darrere, el seu objectiu no era cridar la meva atenció, simplement intentava arribar a la taula del fons pel camí menys indicat. I sens dubte allò que havia notat a l'esquena era un dels seus pits. Els meus ulls l'espiaven per sobre el diari. Immòbil, sense moure ni un múscul, observava com els seus llavis molsuts xarrupaven una i altra vegada la copa de cervesa.

Ja han passat quasi sis mesos des d'aquell dia, avui feia una mica de fred, així que he demanat un bon cafè amb llet. Als diaris ja no parlaven d'aquell increïble mamut, ullava els títols de les notícies però no hi trobava res interessant. Llavors he sentit dos copets a l'espatlla, dos cops secs i tímids. M'he girat i he vist a una dona que em somreia amb cara de por. Al principi no l'he reconegut, però aquells llavis molsuts l'han delatat. L'he convidat a seure, i quan ha passat per davant meu, he copsat aquella panxa incomprensiblement inflada. Llavors ho he entès tot, i una suor freda m'ha envaït cada petita part del cos. Suposo que tinc gran part de culpa en aquesta panxa. S'ha demanat un suc de taronja i em parlat una bona estona. M'ha apuntat el seu numero de telèfon en un tovalló de paper i ha marxat. S'ha tornat a perdre entre la gent.

Ara estic a casa, fumant un cigar, amb el tovalló entre les mans. La porta s'obre, és la Laura, ve carregada amb les bosses de la compra. Ha arribat el moment d'explicar-li el que va passar fa sis mesos.