Perdó

Un relat de: Arnau

T'havia oblidat completament. Ja feia temps que t'havia apartat de la meva vida. Te'n vas anar fa molt de temps. Arrogant, amb el teu posat burlesc, vas marxar sense dir adéu. I d'això fa ja tant de temps, que dins meu t'havia tancat en una habitació sense porta. En un lloc fosc i llunyà on el teu record no em pogués afectar. Però no creguis que he superat la teva pèrdua. Avui endreçant papers m'he trobat aquella foto que ens van fer en el sopar del teu aniversari. Jo feia mala cara, segurament estava de mal humor. I he recordat que sempre em mostrava enfadat, sempre et feia mala cara. Aconseguies desesperar-me amb una sola frase, dues paraules punyents que despertaven el pitjor de mi. I quan jo reaccionava de forma exagerada, cridant, perdent els nervis, a tu se t'escapava un petit somriure de victòria. Aquest era el joc que vam jugar durant anys. Fins que vas marxar, i ara trobo a faltar les teves frases iròniques, totes amb un punt de malícia més característic del mateix dimoni que no pas d'una persona de carn i ossos. Però ara, observant des del record, les trobo gracioses. I m'adono que vaig ser l'única persona que no et vaig saber demostrar com t'estimava. Sempre parlant-te amb odi, sempre cridant. I ara enyoro parlar amb tu. I ara ja és massa tard i ja no hi ets. Ara ja no serveix de res demanar perdó.

Comentaris

  • Rectificar...[Ofensiu]
    natasha | 16-12-2010

    ... encara qe sigui tard, sempre serveix!
    El temsp ens col·loca a tos al nostre lloc.
    Un plaer descobrir-te!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arnau

Arnau

21 Relats

59 Comentaris

20680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer l'any 1985. A aquesta edat hauria de començar a ser una persona responsable i treballadora, però els que em coneixen saben bé que no ho acabo d'aconseguir del tot. Us enganyaria si us digués que no somio en arribar a ser un escriptor recordat al llarg dels anys, però tots sabem que és impossible amb el meu nivell, molt haurien de millorar les coses. Així que em resigno a dir que escric per passar l'estona i perquè em posa de molt bon humor.